Black Point-Great Guana Cay

Hola!

Encara que sembli mentida cada racó te el seu encant.
Cada illa amb els seus colors i la seva particularitat.
Els més de 40 vaixells aquí fondejats indiquen alguna cosa.
Perquè a més a més del bon fondeig, hi ha aigua dolça gratuïta (tot un luxe),
llocs segurs per baixar amb el dingui, bugaderia a preus raonables,
deixalleria, internet obert, gent amable i sobretot envoltada de molta tranquil·litat.

Algunes construccions amb unes vistes molt agradables atrauen a qualsevol turista:

Algunes d'elles abandonades:

D'altres donen forma i color al paisatge, tot i així, la fusta no deixa de ser un dels material bàsics:



Aquestes són algunes de les activitats que hem pogut veure a ple dia:
Els nens i nenes sortint de l'escola:

Una escola amb unes instal·acions esportives ben senzilles:

Una recollidora de pèsols va triant els més madurs:

Metres sargits de fulles de palmeres per vendre a la capital de Nassau:

Infants que entren i surten de casa tot observant els que passen:

D'altres que ens venen a saludar:

Escolar música en un banc del carrer, xerrar amb els amics, fer-se trenes al porxo de casa, pasejar o bé prendre alguns refresc...

i quan caigui la llum del sol recollir-se amb la família.

Esperem que demà arribi el vaixell de fruita i verdura!!
Salut,

Boris, Jordi, Marga.

De Warderick Wells Cay a Big Majors Spot i Staniel Cay

Hola!

Dins aquesta zona anomenada The Exuma Cays and Sea Park no està permès pescar, entre d'altres activitats. A més a més anem a fondejar prop del Park Headquarters (la seu central del parc), o sigui que respectarem les normes, no faltaria més.

De bon matí sortim del fondeig i comencem a fer milles:

Amb vent d'entre 18-20 nusos de cenyida naveguem aprofitant tots els metres de vela que portem.

Ben a prop de nosaltres, per babord, tenim el Koh Tao, ha sortit darrera nostre des del mateix fondeig, sembla que porta el mateix rumb:

Un bon dia per practicar amb les veles i jugar amb el vent:

On se dit qu'ailleurs

Sous d'autres latitudes

Le soleil est brillant

Même en plein hivern

On rêve d'Orient

De cap au sud

De sable et de mer

J.J. Goldman

La foto que ens han passat l'Anne Marie i el Christan del Koh Tao.

-Que diferent es veu el Miccoa des d'un altre vaixell!

No se si és l'aigua, l'aire, el sol o el moviment, però ell sempre te gana. 

Doncs preparem uns entrepans:

Arribant a Big Majors Spot ens crida l'atenció una massa carnosa estirada damunt la sorra de la platja.

• Sembla un porc! diu en Jordi.
• Au vinga! li dic jo.

Preparem per baixar a terra i ves per on que ... no un, sinó més d'un porc:

I molt ben alimentats, doncs la gent els porta les deixalles orgàniques.

Tenint en compte que per aquestes illes desembarcar i deixar una bossa de deixalles costa 2,5 dòlars, potser és una bona pensada criar-hi aquests i d'altres animals:

Ens sorprenen amb la delicadesa s'emportar-se'n el menjar que s'ha embrutat de sorra cap a l'aigua per aclarir-lo. Sembla que hi tenen traça i experiència en aquest hàbitat.

Bé, sempre hi ha alguns turistes que donen la nota; aquests es dedicaren a alimentar-los amb patates, cervesa i coca-cola:

Veure-ho per creure-ho.

I si a la platja hi ha porcs prenent el sol, a l'aigua una gran manta nedant cap a nosaltres:

Hi ha animals per a tot arreu!!

Llàstima de no trobar uns tarongers o plataners, doncs se'ns està acabant la fruita fresca i per aquí no hi ha res per comprar. Haurem d'esperar a les properes illes.

Salut:

Fins aviat!

I que tingueu una bona setmana!

D'Allan's a Normans Cay

Hola, com esteu?

Des d' Allan's Cay obro el quadern i escric:

A les 5 de la matinada del diumenge em despertà l'arribada del vent del nord.

Em poso una jaqueta i surto a coberta per fer una ullada i recollir uns texans.

Aleshores me'n torno al llit per continuar somniant un parell d'hores més.

Es lleva el dia i arriben els primers rajos de sol que van escalfant la coberta.

Traspasso uns quants petons a la pell del costat i surto a preparar el cafè.

S'escolta la música dels primers catamarans que porten a passejar als turistes:

Desperto en Boris que em reclama, com cada dia, un dibuix a l'esquena.

Esmorzen, recollim i ens preparem per fer rumb sud-est cap a les Exumas.

O bé les motos o les motores que passaven quasi a acariciar-nos ens han fet la guitza.

La boia de fondeig ha desaparegut, tan sols en queda les restes del cap escapçat.

És la llei del més fort, del més ràpid, del més “xulo”, del nadiu o del més atrevit?

Bé és una peça fàcil de canviar, recullo les restes i ens posem a navegar.

-Què li deu haver passat a aquesta embarcació? l'aigua se l'està empassant de debò:

Entre el vent i les veles el vaixell navega de valent, nosaltres atents a tot moviment:

Uns fideus “xinos” seran el nostre dinar, avui per cuinar t'has de ben lligar.

Les onades que aixeca el vent ens empenyen però val a dir que també ens fan ballar:

Les petites i allargassades illes es comencen a dibuixar sobre un mantell blau per l'horitzó:

Des de Normans Cay s'amaga lentament el color taronja per l'horitzó.

El vent ha caigut considerablement i la marea comença a pujar.

Quasi amb el silenci absolut deixo escapar la darrera llum del dia.

Els núvols que amenaçaven pluja han anat escampant la seva grisor.

Aquí hi vam fer la primera excursió de l'any:

Passejant entre les instal·lacions de la marina ens quedarem encants amb aquests taurons afamats:

Ja en són de bonics d'observar i contemplar des de certa distància, és clar!:

Més tard anem a descobrir el que s'amaga en el fons de corall.

Realment és sorprenent poder contemplar de tan a prop aquests pòlips.

Quines ganes de tenir a les mans una càmera aquàtica i poder disparar.

Tan sols en dos metres de fons hem vist una gran varietat de colors.

Aquest estrany animal anomenat pòlip,

cosí de les anemones de mar i de les meduses.

Cada pòlip està constituït d'un petit sac gelatinós.

Te a dalt de tot una obertura rodejada de tentacles,

que li serveix de boca.

Gràcies a aquests tentacles captura petits animals,

que digereix com un estómac,

i n'expulsa les restes per la boca.

A l'interior del sac hi ha unes algues minúscules:

sense elles, el pòlip mor.

Cada pòlip viu en una mena de casa calcària

que construeix ell mateix.

Nombrosos pòlips formen esculls de corall.

Aquest bell corall, és l'anomenat gorgon, malauradament és molt cobejat pels submarinistes.

Nosaltres l'hem trobat, ja sec i mort, entre la vegetació d'aquestes illes:

A qui no li agrada deixar-se captivar i observar de ben a prop una estrella de mar?:

Com podeu veure la solitud de les platges és latent a molts racons:

Poques construccions es troben entre aquestes illes, on el mitjà de transport és per mar o aire:

Des de les exuberants Exumas:

Fins aviat: