Georgetown

Hola!

Vam deixar Black Point amb el so dels cants que arribaven des de l'església i posaren rumb cap a Georgetown.

No m'hauria fet res passar més dies en aquella tranquil·la illa on la senzillesa i la simpatia de la gent arribaven al cor de qualsevol foraster.

Però el temps passa i si volem arribar a República Dominicana a finals de febrer hem d'anar baixant fent Sud- Sudest.

Decidírem passar la nit a Big Galliott Cay, quasi a tocar de la sortida a mar obert, a l'est de l'illa:

Altres vaixells esperaven uns vents més suaus per navegar cap a la capital de Great Exuma Island:

Amb la marea alta i 17 nusos de vent per proa el pas del Cut va ser força suau.

Però la cenyida va ser constant durant tota la travessa:

-No era el millor dia per portar convidats a bord!

Així com fa aquest vaixell, calia obrir-se més a mar per no apropar-se massa als baixos de la costa Est; d'aquesta manera es podia aprofitar millor el vent i treure més rendiment a les veles:

Les escotilles d'estribord de la cabina donaven al sensació d'estar dins un submarí.

Un color blau transparent amb bombolles lluents fregava i lliscava amb certa pressió.

El vaixell cavalcava sobre les onades escopint escuma blanca com la neu del Pirineu.

Per proa les siluetes dibuixades d'altres màstils que havien matinat més que nosaltres.

Per popa més d'un catamarà fent xiga-zaga que lluitava de valent amb el vent i la cenyida.

Semblava una regatta lliure on cadascú navegava segons la seva carta de navegació i el que li dictava el cor.

Després de sis hores de travessa entràrem a refugi del vent i onatge de l'est a l'illa de Stocking Island.

La gran desfilada de vaixells tan ben ordenats i orientats a l'Est em sorprengué. Mai havia vist tants màstils en un fondeig.

Georgetown ens quedava ben a prop per estribord, però els baixos sorrencs no afavoreixen gens ni mica el fondeig de la major part dels vaixells.

Com fem habitualment, una vegada instal·lats en un nou indret d'aquest món, una de les distraccions és observar si hi ha algun vaixell conegut i sobretot cap a on van amb els “dinguis”.

Més tard ve l'exploració a terra.

L'endemà, tot i que no era el millor dia par anar amb el “dingui” ens la jugàrem i travessarem cap a Georgetown sense problemes:

A través d'un petit pont que creuava la ciutat entrarem al Isabella Lake; allí hi ha ha un bon dock per amarrar i poder baixar a terra:

Les fruites i verdures es trobaven tant a les parades del carrer com al supermercat:

Ja ben carregats i de camí cap al vaixell ens arribà la sorpresa; semblava “Port Aventura”!

Bé, no sé si a l'atracció que em refereixo es diu “splash” o un altre nom, però les onades que s'havien format tan sols sortir del llac eren tan ben formades i dissenyades que semblaven fetes exprés.

-Ostres, mai havia arribat tan xopa.

Val a dir que tan sols desitjava no bolcar i protegir bé la motxilla que hi portava la càmera.

Sortosament aconseguirem arribar bé, però amb poques ganes de tornar a la ciutat.

La tarda fou més relaxada, amb platja, pales, volei i estel:

Cap d'aquests indicadors que han anat penjant la gent ens mostra un lloc proper a les nostres terres. -Potser que hi deixem la nostra empremta, no?:

Fa temps que no veiem vaixells amb una bandera com la nostra.

Fa temps que tenim ganes de tenir companyia i compartir la nostra llengua.

Els vaixells amb banderes canadenques i americanes s'emporten la palma.

Ja comença a ser hora de trobar-ne alguna i fer petar la xerrada

De moment els més propers són el Christian i l'Anne Marie de St Tropez, que porten des del 2007 navegant.

I des d'aquest petit racó de la platja que m'he fet meu per pocs instants...

Us explicarem alguna més a la propera entrada.

Ah! i un especial de tortugues del Boris.

Salut!

Els del Miccoa 

El camí de l'illa

Hola!
Un bon dia per fer una petita excursió:

Mentre els nens es distreuen amb les seves activitat, unes més lúdiques, altres més cassolanes.

Per l'Oest comença a baixar el sol:

Per l'Est es veu el mar més fons i més blavós:

Salut i fins la propera,

els del miccoa

Arriba el Vaixell que molts esperàvem

Hola!

Amb la proa cap a l'Est i 20 nusos de vent produïm l'energia necessària per a totes les nostres necessitats a bord: dessaladora, computadora, nevera, llums, ...

Esmorzem...

i anem a rebre el benvolgut vaixell que porta les provisions a l'illa.

Casualment amb l'arribada del Vaixell també han arribat unes masses de núvols que han deixat algunes gotes, però és clar que no han aconseguit espantar a ningú:

Amb tota tranquil·litat; sense empènyer, sense crits, sense trepitjades, sense desordre.

Tot al contrari, esperant escoltar el seu nom.

Els encarregats descarreguen, anomenen a qui va dirigida la càrrega es recullen els paquets:

Sembla que per algunes persones han arribat els "Reis d'Orient": 

No hi ha cap dubte; és l'esdeveniment de la setmana!

A més cal tenir en compte que la setmana passada no va passar.

Avui a la botiga hi ha cua per comprar els productes més frescos.
Ni molta varietat ni molta quantitat. 
En poc més d'una hora ja quasi s'ha esgotat tot.
Nosaltres avui farem festa amb aquesta fruita:

A poc a poc els núvols anat dispersant, així com també s'ha anat dispersant la gent amb els respectius paquets de menjar, beure, joguines, aparells electrodomèstics, bombones de propà, fustes, metalls, etc.
I fixeu-vos quin dibuix més bonic podem veure en aquest cel:

Els podem anomenar estratocúmulos a aquests núvols situats per sota dels 2.000 metres?

“El estratocúmulo puede considerarse a medio camino entre el cúmulo suelto que flota libremente y la capa informe que es el estrato. Y entre todas las nubes bajas, destaca por ser la que exhibe mayor diversidad en su aspecto.”

Però tal com diu G. Pretor-Piney:

“.. las nubes prestan muy poca atención a las normas de conducta que tenemos la impertinencia de atribuirles. Caóticas hasta la nebulosa médula, hacen cuanto pueden por confundirnos en nuestros intentos de clasificación”

La seva afirmació és ben realista.
Que tingueu un bon cap de setmana!
Fins aviat,
els del miccoa