per Luperón

Hola!
Avui és l'aniversari d'en Boris:

Ja són catorze anys!
Un dia de festa de les seves obligacions escolars.
Rondant pels entorns de Luperón.
Entre el poble i la Marina Puerto Blanco:

Velers, motores i catamarans fondejats:

Algun despistat s'ha apropat massa al manglar:

Unes construccions camuflades en el verd frondós:

Dins el poble amb només dos carrers asfalfats.

La resta de terra, fang i pedres són de lo més normal.

Els nens alimentant uns pollets que volen sobreviure:

Màquines de rentar enmig de la vorera fan la seva feina.

Carros carregat de fruita del mercat ambulant a la cantonada.

Amb taronges, bananes i pinyes més dolces que la mel:

Cadires, taburets i taules amb els jugadors de dominó.

Cases sense vidres ni cortines per a ventilar millor.

Garrafes d'aigua potable buides i plenes apilades al porxo.

Haitianes assegudes venent cacauets i panotxes de panís dolç.

Sota un arbre de mangos es rosteixen els pollastres per dinar:

Litres de cervesa “presidente” a la barra del bar “pichichi”.

Turistes americans i canadencs menjant peix fregit a la terrassa.

Entre dos cocoters hi penja una verda hamaca artesana.

Amb un dominicà que hi descansa amb un ull vigilant qui passa.

El Cristof netejant una manta que acaben de pescar fa ben poc:

-”está rica su carne, es muy oscura pero sabe a pollo”.

Al Patrici i als seus germans els agrada la nostra càmera:

Unes vaques s'encarreguen amb benefici i sense ofici del reciclatge:

A la gent se la veu contenta, tranquil·la i sobretot reposada:

Que tingueu un bon cap de setman!
Salut i fins aviat,
els del Miccoa.

rumb cap a Luperón

Hola!

No és la primera vegada que ens pregunten d'on som, tampoc és la primera vegada que algú es sorprèn que hàgim estat capaços de navegar des de les aigües del litoral barceloní.

-”El mar es para los peces”. Ens digué un jove dominicà que li costava creure d'on veníem.

És cert que estem lluny de casa, que hem fet milles i més milles i les que ens que ens queden per tornar a les nostres costes!:

Una setmana hem estat fondejats a Montecristi, on la major part de la gent s'ha mostrat amable, atenta, amb ganes de conversar i de venir a veure el vaixell. Ser l'únic veler de la badia té els seus “pros i contres”.

Hem assaborit el seu peix:

Hem viatjat amb el “motoconcho”:

Entre altres distraccions que ofereix el poble i els seus entorns:

La meteo anuncia un front del nord, això vol dir que trenca la força de l'alisi i ens presenta un vent humil i amigable prou favorable per navegar cap a l'Est.

Pensar que hem fet ja dos intents de nit i hem retornat al fondeig quan hem vist que les onades i el vent de proa eren més fortes del que esperàvem... ara sembla que ens ve un regal del cel:

Després de passar la darrera nit amb la companyia del capità de la barca Mago de mar i intercanviar gasolina per wisky deisem Montecristi en un dia de festa; una festa on es disfressen de toros i es crea una batalla entre civils i toros, utilitzant unes armes fetes els pneumàtics de bicis i motos i de la tripa dels animals.

Doblant El morro tot deixant marge als baixos que voregen aquest racó de l'illa ens adonem de la bona cara que fa el mar. Segur que no fou la mateixa que quan Colón hi embarrancà i hi desembarcà.

Una única embarcació per popa tenim a la vista, amb una vela de color vermell, semblant a una vela llatina i possiblement issada per algun haitià. Més endavant veiem per proa petites embarcacions perqueres que feinegen amb les seves boies entre els 18-20 metres de fondària.

Cap al migdia se'ns apropa una balena, fent-nos escoltar la seva respiració. Realment és un gran cetaci. Tot i que en la immensitat del mar no sembla ten gran. Però pensar que la seva llargària pot arribar als 18 metres, -imagineu-vos que petit pot semblar el nostre vaixell de 12 metres al seu costat!

-Continuem cap a Samaná o bé ens aturem a conèixer Luperón?. Ens pregunta el capità.

Entre les diferents opinions decidim entrar en aquest indret classificat com un excel·lent refugi per a qualsevol època de l'any i especialment durant l'època estiuenca i perillosa pels huracans:

L'entrada cap al refugi la fem amb la marea baixa, o sigui que amb la pell de gallina anem avançant instintivament quan en la carta nàutica el GPS ja ens dibuixa el vaixell a terra.

I bé, entre els manglars i el so de les aus fondegem en un raconet d'aquesta illa:

Res a veure amb els darrers fondejos, doncs sembla que estem clavats a terra o bé que estiguem en un hotel. El vaixell quasi no es mou, increïble. Un bon lloc per fer algunes reparacions pendents!:

Ja sabeu que sempre hi ha alguna feina per fer.

Salut i fins aviat,

els del Miccoa.

Cap a Montecristi

Hola!
Vam deixar Manzanillo a primera hora del matí, quan l'alisi estava adormit:

Navegàrem prop del Parque Nacional de los siete hermanos:

I fondejàrem a la badía de Montecristi, resguardats darrera El Morro:

Segons s'explica en els escrits històrics:

"Montecristi es una de las 31 provincias de la República Dominicana, ubicada en la región Noroeste del país. Montecristi fue fundada por Juan de Bolaños y 60 familias de las Islas Canarias el 30 de mayo de 1533, fue despoblado durante las devastaciones de Osorio en 1606, con cuya población y la de Puerto Plata se funda Monte Plata. Luego fue repoblado el 25 de abril de 1879, como Distrito Marino, y luego, en noviembre de 1907 como Provincia. Su capital: San Fernando de Montecristi.
El puerto tenía tanta actividad –se agrega en Apuntes para una Historia de Montecristi- que se consideraba entre los tres primeros del país. Para aminorar las distancias muchos moradores vivían junto al mar, en la hoy playa Juan de Bolaños, donde existía un pueblo con sus calles, tiendas, billares, etc.".

Desembarcàrem enttre els manglars, prop d'una marina, per anar a buscar queviures al poble.
Com podeu veure el fondeig ens queda força lluny de terra, doncs no hi suficient fondària per apropar-nos més. I a part de la motora Mago de mar del Departament de Medi Ambient, no tenim cap altre veí:

Ja a terra ens apropem a la gent.
Conèixem alguns personatges peculiars i artístics:

Assaborim la refrescant i deliciosa aigua de coco:

Ens entretenim amb el paisatge:

Però... sense anar més de pressa que el ritme que caracteritza als Dominicans:

I si tot va bé demà continuarem resseguint la costa cap a l'Est.

Que tingueu un bon cap de setmana de febrer:

Una abraçada, els del Miccoa.