La Española o A la recerca de l'or

Hola!

Viatjant t'adones que hi molta gent que ha decidit fer un canvi a la seva vida. Deixant la seguretat i les comoditats de la llar a canvi de la" incertesa" i la “llibertat”.

Recollint alguna informació de la història d'aquesta illa:

Habitada inicialment pels “taino”, del grup dels “aruacos”, posterioment pels “caribes”, l'actual Rpública Dominicana a l'arribada dels espanyols acollia possiblement uns 100.000 indis, que en poc temps van exterminar a tota la població. Els nous conqueridors que havien trobat en el país or i terres fèrtils, van recórrer al reclutament en massa d'esclaus negres africans.

Pel tractat de Ryswick (1697) Espanya fou obligada a cedir a França la meitat occidental de l'illa. Des d'aquest moment les dues parts de La Española, es diferenciaren molt clarament: mentre que la part francesa estava poblada predominantment per negres, la part espanyola mantenia el caràcter crioll de la resta de les colònies.

L'any 1795 amb el tractat de Basilea, la part oriental de l'illa fou cedida també a França.

L'any 1801 el líder negre d'Haití, Toussaint Louverture, ocupà Santo Domingo i unificà el govern de tota l'illa. Els criolls, però, no es resignaren a la dominació haitiana i, amb l'ajuda britànica, es rebel·laren.

L'any 1821, expulsats pels francesos, els dominicans, sota les ordres de José Núñez de Cáceres, proclamaren la independència i s'atorgaren una constitució.

L'any 1822 el president haitià  I. J. Boyer reconqueria Santo Domingo, i només al 1844, els dominicans van poder aconseguir de nou la independència gràcies als esforços de la societat secreta “La Trinitaria”, fundada pel patriota J. P, Duarte. Encara sota l'amenaça d'Haití, es va demanar ajuda a España (1861) que intentà mantenir de nou l'estructura colonial.

Finalment l'any 1865 els dominicans s'alliberaren definitivament de la tutela espanyola.

Actualment podem trobar haitians i haitianes pels carrers de R. Dominicana, els quals es diferencien molt clarament tant pel color de pell com per la seva llengua; criolla o francesa.

 I val a dir que, pel que hem vist, comparteixen els carrers i els petits negocis amb algun dels seus productes.

Ja sigui venent panotxes, aigua de coco o canya de sucre, entre altres. Tot plegat una economia de subsistència.

Fins aviat,

una abraçada, els del Miccoa.

per Luperón

Hola!
Avui és l'aniversari d'en Boris:

Ja són catorze anys!
Un dia de festa de les seves obligacions escolars.
Rondant pels entorns de Luperón.
Entre el poble i la Marina Puerto Blanco:

Velers, motores i catamarans fondejats:

Algun despistat s'ha apropat massa al manglar:

Unes construccions camuflades en el verd frondós:

Dins el poble amb només dos carrers asfalfats.

La resta de terra, fang i pedres són de lo més normal.

Els nens alimentant uns pollets que volen sobreviure:

Màquines de rentar enmig de la vorera fan la seva feina.

Carros carregat de fruita del mercat ambulant a la cantonada.

Amb taronges, bananes i pinyes més dolces que la mel:

Cadires, taburets i taules amb els jugadors de dominó.

Cases sense vidres ni cortines per a ventilar millor.

Garrafes d'aigua potable buides i plenes apilades al porxo.

Haitianes assegudes venent cacauets i panotxes de panís dolç.

Sota un arbre de mangos es rosteixen els pollastres per dinar:

Litres de cervesa “presidente” a la barra del bar “pichichi”.

Turistes americans i canadencs menjant peix fregit a la terrassa.

Entre dos cocoters hi penja una verda hamaca artesana.

Amb un dominicà que hi descansa amb un ull vigilant qui passa.

El Cristof netejant una manta que acaben de pescar fa ben poc:

-”está rica su carne, es muy oscura pero sabe a pollo”.

Al Patrici i als seus germans els agrada la nostra càmera:

Unes vaques s'encarreguen amb benefici i sense ofici del reciclatge:

A la gent se la veu contenta, tranquil·la i sobretot reposada:

Que tingueu un bon cap de setman!
Salut i fins aviat,
els del Miccoa.

rumb cap a Luperón

Hola!

No és la primera vegada que ens pregunten d'on som, tampoc és la primera vegada que algú es sorprèn que hàgim estat capaços de navegar des de les aigües del litoral barceloní.

-”El mar es para los peces”. Ens digué un jove dominicà que li costava creure d'on veníem.

És cert que estem lluny de casa, que hem fet milles i més milles i les que ens que ens queden per tornar a les nostres costes!:

Una setmana hem estat fondejats a Montecristi, on la major part de la gent s'ha mostrat amable, atenta, amb ganes de conversar i de venir a veure el vaixell. Ser l'únic veler de la badia té els seus “pros i contres”.

Hem assaborit el seu peix:

Hem viatjat amb el “motoconcho”:

Entre altres distraccions que ofereix el poble i els seus entorns:

La meteo anuncia un front del nord, això vol dir que trenca la força de l'alisi i ens presenta un vent humil i amigable prou favorable per navegar cap a l'Est.

Pensar que hem fet ja dos intents de nit i hem retornat al fondeig quan hem vist que les onades i el vent de proa eren més fortes del que esperàvem... ara sembla que ens ve un regal del cel:

Després de passar la darrera nit amb la companyia del capità de la barca Mago de mar i intercanviar gasolina per wisky deisem Montecristi en un dia de festa; una festa on es disfressen de toros i es crea una batalla entre civils i toros, utilitzant unes armes fetes els pneumàtics de bicis i motos i de la tripa dels animals.

Doblant El morro tot deixant marge als baixos que voregen aquest racó de l'illa ens adonem de la bona cara que fa el mar. Segur que no fou la mateixa que quan Colón hi embarrancà i hi desembarcà.

Una única embarcació per popa tenim a la vista, amb una vela de color vermell, semblant a una vela llatina i possiblement issada per algun haitià. Més endavant veiem per proa petites embarcacions perqueres que feinegen amb les seves boies entre els 18-20 metres de fondària.

Cap al migdia se'ns apropa una balena, fent-nos escoltar la seva respiració. Realment és un gran cetaci. Tot i que en la immensitat del mar no sembla ten gran. Però pensar que la seva llargària pot arribar als 18 metres, -imagineu-vos que petit pot semblar el nostre vaixell de 12 metres al seu costat!

-Continuem cap a Samaná o bé ens aturem a conèixer Luperón?. Ens pregunta el capità.

Entre les diferents opinions decidim entrar en aquest indret classificat com un excel·lent refugi per a qualsevol època de l'any i especialment durant l'època estiuenca i perillosa pels huracans:

L'entrada cap al refugi la fem amb la marea baixa, o sigui que amb la pell de gallina anem avançant instintivament quan en la carta nàutica el GPS ja ens dibuixa el vaixell a terra.

I bé, entre els manglars i el so de les aus fondegem en un raconet d'aquesta illa:

Res a veure amb els darrers fondejos, doncs sembla que estem clavats a terra o bé que estiguem en un hotel. El vaixell quasi no es mou, increïble. Un bon lloc per fer algunes reparacions pendents!:

Ja sabeu que sempre hi ha alguna feina per fer.

Salut i fins aviat,

els del Miccoa.