St. Joseph

Hola!



La ciutat de Roseau va ser arrasada l'any 1979 per l'huracà David. Posteriorment va ser reconstruïda en la seva totalitat.
És el principal centre comercial i turístic del país.
Diversos creuers ( Azura, Costa Mágica, Costa Mediterránera, ...) de més de 3.000 passarges arriben a la ciutat i dónen vida a molts comerços i negocis de l'illa.

Entre altres festivals i festes, hi ha el Dominica's World Creole Music Festival que es fa cada any entre l'octubre i novembre.
Nosaltres ja hem fet tard, ja tan sols queda algun cantautor pel carrer:



Però l'activitat comercial continua com cada dia.

Les taronges, les mandarines i les pinyes es poden comprar a preus molt assequibles, ja que són productes locals.

I aquestes flors anomenades surill seran la nostra nova beguda.

Això sí, primer de tot demanem que ens n'expliquin la recepta.

Bullides amb aigua, canyella, gengibre, llimona i sucre... en fem una dolça i refrescant beguda:

Deixem la ciutat i naveguem un xic més cap el nord, fins el poble de Saint Joseph.

On busquem els amagatalls de les llagostes.

I els meus dos pescadors es distreuen una estona.

Heus aquí el primer sopar de l'any:

L'endemà posem rumb cap a Martinique.

El color gris s'apodera del verd de l'illa.

Més tard el vent s'emporta els núvols.

Dues hores relaxades de navegació a sotavent de Dominica.

I vuit hores amb Força 6 del vent que xiula i aixeca onades;

passem un dia esgotador i excitant alhora!

I aquí tenim Martinique.

Martinique deu el seu nom a C. Colón, qui la va descobrir l'any 1502.

Entre altres, Martinique va ser escenari principal de la pel·lícula de 1944 Para tener y no tener, protagonitzada per Humphrey Bogart i Lauren Bacall.

Fondegem a Grande Anse d'Arlet, un bon lloc per passar-hi uns dies.

I de nou naveguem cap a la nostra base nàutica: Bodney Bay- Sta Lucia

Fins aviat!

De Martinique (Petite Anse d'Arlet) a Dominica (Roseau)

Hola!

Després de passar una nit a Le Marin i una altra a Petite Anse d'Arlet posem rumb cap a Dominica.

Anoto al quadern de Bitàcora:

Distància: 53 milles nàutiques

Hores de navegació: 8,15

Vent: nord, nord-est. Força 5

Rumb: 345º

Estat de la mar: onades de 2 a 2'5 metres

Veles: major i ¾ de Gènova.

Velocitat mitjana del vaixell: 6,5 nusos.

Observacions:

-dia de sol i núvols, aquests fan que la velocitat del vent varii quan ens els creuem.

-alguna escorada fa que soni la campana i alguna onada fa que la tripulació es resguardi sota la capota.

-joves dofins ens acompanyen durant uns minuts seguint el ritme del veler.

-una au (petrel/Bulweria bulwerii) ens distreu una bona estona amb el seu espectacle d'agilitat, precisió i coordinació per pescar els peixos voladors.

La zona sud de l'illa és una àrea protegida- Soufrière Marine Reserve- i no es pot fondejar.

Abans de caure el sol recalem a Roseau, la capital de Dominica.

Colón va nombrar així a aquesta illa per la coincidència d'arribar-hi un diumenge (Dominica en llatí), el dia 3 de novembre de 1493.

Es diu que Colón la va descriure com una illa completament coberta de muntanyes sense cap punt pla.

Dominica; és anomenda la "illa de la naturalesa del Carib” per la seva natura intacta, verda, frondosa i sulfurosa.

.

Junt amb una família de canadencs i el guia local Sea Cat hem recorregut per aquest paratge quasibé tot el dia i hem pogut descobrir una petita part de la seva selva tropical.

Com podeu veure el  Parc Nacional Morne Trois Pitons és un bosc tropical barrejat amb característiques volcàniques.

Amb la temperatura de l'aigua el nostre guia ens ha preparat uns ous bullits.

Arribant a un dels llacs termals Boeri Lake, amb una temperatura de 90ºC.

Llàstima que la boira ens tapi l'escenari.

Banyar-nos en aquest riu a una temperatura d'uns 35ºC ens ha fet recordar el Banys de Tredós.

A més a més és el segon lloc més gran d'aigües termals; amb el Boiling Lake.

El dia 4 d'abril de 1995 es va reconèixer com a Patrimoni de l'Humanitat; distinció que comparteix amb quatre illes del Carib.

Personalmet i pel que hem vist penso que la vegetació i el paisatge són un espectacle natural.

Es clar que la pluja hi és present cada dia amb  major o menor intensitat.

Salut i Bon Any Nou!!!

Cap a Martinique

Hola!
No ens pensàvem pas que la nostra màquina fos capaç de cosir les proteccions laterals del gènova.

Però amb tacte i paciència la feina es va convertir en un : “coser y cantar”.

Es pot dir que vam passar una nit de Nadal passada per aigua, bé, primer va començar la turmenta elèctrica, llavor va continuar amb la pluja que va durar més de 8 hores i finalment el vent del nord ens va portar unes onades que no ens van deixar dormir en tota la nit.

Algun vaixell del fondeig va decidir entrar a la marina o al lagoon a plena nit. Nosaltres vam deixar els instruments de navegació preparats per si de cas.

Les llums de fondeig dels velers ancorats a la badia semblaven les postals de nadal amb la llum dels estel en moviment.

Dues vegades es va omplir la nostra barca auxiliar. Aquesta aigua la vam utilitzar per omplir els dipòsits de reserva.

L'endemà mentre continuava algun plugim i el cel encara estava cobert de núvols, el mar ja s'havia calmat.

Vam poder sortir del vaixell i anar a fer sobretaula ambturró i cava amb els catalans del catamarà “Daruma” i més tard vam compartir el sopar de peix amb els tripulants de “La Peregrina”; que a més a més regalaren una caixa de turró al Boris.

Però mentre en el fondeig semblava que no havia passat quasi res, ens vam assabentar que la pluja i el vent havia fet grans destrosses a algunes de les cases dels llucians, fins i tot -malauradament- es parlava de la pèrdua d'alguna vida. 

I el dia 26 el sol va fer acte de presència.

Vam donar la sortida de l'illa i vam posar rumb cap a Martinique- Le Marin.

Amb un vent alisi de 18 a 22 nusos el Miccoa navegava de valent, així com el seu germà que ens creuàrem pel camí.

Mentre queia el sol en el fondeig, escalfarem fogons per menjar un plat calent.

I el nostre tècnic dedicà el seu tems per buscar alguna connexió oberta de wifi.

Als primers rajos de llum del dia al sud de l'illa de Martinique,

les tonalitats del núvols que canvien amb el reflex del sol,

la varietat d'eslores, models i colors de les embarcacions,

i les banderes de diferents països que onegen per la popa

junt amb el relleu de l'illa, fan un paisatge diferent a cada lloc.

Fins aviat!!