moltes vegades el dia comença tranquil, com la tranqul·litat que es mostra en aquesta imatge; on uns joves practicants començaven les seves classes de vela lleugera i nosaltres els seguíem sense fer massa soroll:
Alhora anàvem deixant el Peñón de Ifach per la popa, un Parc Natural que és refugi de moltes aus i un atractiu per a molts escaladors;
Entre el Jordi i el Boris anàven decidint el rumb, comptabilitzant les milles, calculant la longitud i la latitud i revisant el parte meteorològic;
 |
L'endemà vam navegar fins a Torrevieja i vam buscar un lloc per a fondejar; entre l'espigó del port i una platja, així ens vam estalviar de pagar dels despeses de pernoctar, perquè hi ha port que s'ho fan pagar ben car!!
Quan es va llevar el día vam posar rumb cap a la Manga del Mar Menor, i vam demanar permís per fondejar en una zona resguardada al costat del canal d'entrada del port Tomás Maestre.
Com passa amb la major part dels dies, la posta de sol es presenta amb colors ben diferents cada vegada, i a mi em captiva per la seva bellesa i per ser els darrers minuts de gaudi de la llum diürna. I si a més més s'encastellen els núvols i donen senyals de tormenta ... és espectacular. Així va ser davant el fondeig amb vistes a la Isla Grosa i La Laja:
I aquestes boies ( de color verd i vermell) que es visualitzen en la imatge és el canal d'entrada al port:
Aquesta vegada el fondeig ens va portar les primeres captures.
I és que al Miccoa sempre hi ha algú disposat a col·laborar i portar peix fresc a bord.
Aquesta vegada va ser una ratjada, per cert molt bonica:
i que decidirem tornar al seu hàbitat;
però el congre que veieu ens el vam quedar per cuinar i menjar:
Sempre dic que no cal abusar, el que sí cal aprendre és pescar el que ens podem menjar i el que no necessitem ho hem de tornar al mar.
- Segurament mols de vosaltres haureu vist alguns fars, ja sigui a mar o bé en alguna botiga en miniatura, oi? ho dic perquè a mi sempre m'han atret, tant pel que fa a l 'estructura, com per la funció en la navegació, com per la missió que pot tenir el guarda.
Aquí teniu el de Cabo de Palos
I per no tenir-vos més entretinguts, un petit poema que m'ha arribat a les mans:
"Con esto, poco a poco llegué al puerto
a quien los de Cartago dieron nombre,
cerrado a todos los vientos y encubierto;
a cuyo claro y sin igual renombre
se postran cuantos puertos el mar baña,
descubre el sol y ha navegado el hombre"
Miguel de Cervantes Saavedra
L'entrada a port a Cartagena va estar acompanyada d'una bonica goletta anomenada Gunilla i que a hores d'ara tenim ben a prop del Miccoa. De tripulació porta uns molt joves adolescents i si us pica la curiositat aquí teniu més informació:
http://www.cadiz-regata2000.com/Gunilla.htm
