Tinerfeños

Hola,

des de l'illa més extensa de Canàries i també la més poblada d'Espanya (amb 865.000 habitants) passem aquest dies amb unes bones temperatures acompanyades del xiulet dels vents alisis.

Com ja sabeu i heu degustat, un dels seus productes agrícoles estrella és el plàtan. La producció anual dels darrers anys ha estat de 150.000 tonelades. I més del 90% d'aquesta producció es destina al mercat nacional:

Mentre que la papaia s'està fent un lloc en el mercat:

La pesca suposa també gran part de l’economia tinerfenya, doncs Canàries és la segona regió pesquera més important d’Espanya.

Mentre que l’activitat industrial de major importància és la “refineria de petrolis” de Santa Cruz de Tenerife, aquesta subministra productes petrolífers no només a l’arxipièlag canari sinó també al mercat peninsular, africà i americà.

Des del mar, des de l’aire i des de terra es pot observar aquesta obra de l’arquitecte Santiago de Calatrava que s’ha convertit en l’emblema de la ciutat, és l’Auditori de Tenerife (finalitzat l'any 2003) com podeu veure, un dels seus elements més destacables és l’estampa de la seva vela alada simulant un vaixell:

Sovint es pot contemplar com entren a port altres embarcacions de grans eslores: 

Aquest "bergantín-aparejado": Stavros S Narchos ha format a més de 95.00 alumnes i ha navegat 1.800.00 milles nàutiques. El 70% de la seva tripulació són discapacitats.
Porta el nom d'un magnant grec que va ser el primer de construir súper-tancs capaços de transportar grans quantitats d'oli, i posteriorment es va fer molt ric per l'augment de demanda de les seves naus.

I nosaltres anem preparant el vaixell i ultimant els petits i grans detalls que teníem pendent.

També visitem el Puerto de la Cruz on  l'Alba, el Marc i el Boris aprofiten les hores de la baixamar, que en les tolles d'aigua transparent s'hi poden observar i pescar gran varietat de peixos:

"Allá donde fueres, haz lo que vieres"
Va veure com uns nois agafaven crancs per pescar "viejas" i no li ha faltat imaginació per apanyar-se tot sol. També ho va intentar amb una "cullereta de riu" entre altres i ...

aquest va ser el resultat:

Quatre plats suculents que ens van estalviar d'anar a la peixateria!

Fins aviat!!!

Santa Cruz de Tenerife

Hola estimats lectors,

ara mateix estem amarrats a la Marina del Atlántico,  molt a prop  d'on surten els ferris que van cap a altres illes:

Temps per fer deures i revisar materials abans de dirigir-nos cap a Cabo Verde:

Tot i que dia rera dia arriben turistes a visitar aquesta illa, val a dir que els primers habitants coneguts d’aquí foren els Guanches, un poble prehispànic del que encara es conserven topònims, noms i restes històriques, i tot apunta que ignoraven l’art de la navegació.

No és d’estranyar que en les primeres narracions històriques que es troben es denomina a Tenerife amb el nom de Nirvania, pel fet que en aquestes latituds l’estampa d’una gran muntanya nevada, visible des de molts kilòmetres havia d’impressionar moltíssim  als antics navegants.

A la mateixa ciutat podem trobar construccions prou característiques de la zona, com aquesta torre de l’església de La Concepción data del 1500,  i està molt vinculada amb la conquesta de Tenerife:

Per anar a comprar productes frescos  tenim aquest mercat, per cert molt peculiar per les seves olors a mil espècies:

La Biblioteca inaugurada no fa més de quatre anys ofereix un gran servei i s'hi pot trobar un grapat de recerques bibliogràfiques, com aquesta:

"Viajes y expediciones marítimas.

Una gran parte de la historia de las exploraciones ha estado protagonizada por navegantes. Desde los míticos viajes de los fenicios por la costa de África hasta las modernas expediciones científicas a bordo de barcos-laboratorio como el Hespérides, los mares y océanos han sido el escenario de miles de historias de descubrimiento, exploración, naufragios y fracasos.

En el siglo XIV, los portugueses abrieron el camino para el descubrimiento de los nuevos océanos y continentes, en su búsqueda de una ruta directa de las Indias alternativa a la Ruta de la Seda por tierra. Enrique el Navegante, Vasco de Gama o Pedro Álvares Cabral, entre otros, consiguieron abrir nuevas rutas al comercio portugués y se anticiparon a la gran Era de los descubrimientos que tendría como protagonistas casi absolutos a los españoles.

En los siglos XV y XVI se generalizó el uso de la brújula y surgieron nuevos tipos de naves (carracas, carabelas, pinazas, saicas, galeones) que permitieron hacer viajes cada vez más largos. Fue la época dorada de los navegantes españoles: Cristóbal Colón, Juan de la Cosa, Juan Sebastián Elcano, Álvaro de Mendaña, Váez de Torres, Urdaneta, Sarmiento de Gaboa, Legazpi... son sólo algunos de los miles de protagonistas de la apasionante historia de los descubrimientos geográficos por mar.

Todos ellos afrontaron la navegación oceánica con medios precarios:  no sabían determinar con precisión la longitud, los cascos de madera de los barcos eran frágiles, la alimentación y las condiciones a bordo eran completamente inadecuadas para largas travesías. Pese a todo, aquellos hombres consiguieron  ampliar enormemente el mundo conocido por los europeos.

A principios del siglo XVI Núñez de Balboa descubrió un nuevo océano, el Pacífico, que abrió nuevos retos a los navegantes: la vuelta al mundo, que completarían Magallanes y Elcano, y la exploración de ese enorme océano salpicado por miles de islas, que durante siglos se conocería como el lago español.

El XVIII fue el siglo de los grandes marinos cartógrafos ilustrados y de las expediciones científicas. Entre todas ellas destacaría la expedición de Malaspina, un viaje científico y político alrededor del mundo (1788). Este proyecto tiene actualmente su continuación en una nueva expedición científica de circunnavegación que recibe el nombre de este marino, un proyecto de investigación interdisciplinar que tiene como principales objetivos evaluar el impacto del cambio global en el océano y explorar su biodiversidad.

La historia de la navegación está llena de éxitos, pero también de naufragios y de historias trágicas. Como la del San Telmo, que desapareció en el Cabo de Hornos el 2 de septiembre de 1819 y que permanece envuelto en la leyenda, O Como la Odisea de Shakelton, una expedición fracasada que se convirtió en una de las más asombrosas historias de la navegación  en condiciones extremas y en un modelo de liderazgo.

En el siglo XIX los avances técnicos en la navegación y la aparición de los grandes buques permitieron que millones de personas viajaran en barco. Dos innovaciones revolucionaron el diseño de los barcos: la propulsión por vapor y la construcción con hierro. En 1860 los vapores de cascos metálicos ganaros rápidamente terreno a los veleros de madera y los barcos dejaron de ser un medio para el comercio y la exploración para transformarse en un medio de transporte de masas. Fue la época dorada de los grandes trasatlánticos con todo su glamour en las cubiertas superiores, mientras que en las inferiores viajaban millones de emigrantes hacia América."

Des del

que tingueu una bona diada de reis!

Entre illes

Hola família i amics!

Mai és massa tard per ser optimista i pensar que les coses que no s'han solventat en dotze dies es solventaran en sis hores. Perquè el dia 30 de desembre els operaris es van posar d'acord i van venir a acabar de muntar les peces que mancaven per tal que el Miccoa estés a punt per posar rumb cap a Santa Cruz de Tenerife.
O sigui que, havent vist la previsió del temps per a la navegació i sense pensar-ho dues vegades, vam soltar amarres del port de Las Palmas.
Ni tan sols feia falta acomiadar-nos del companys de les altres embarcacions del pantalà, perquè amb el moviment que hi havia a primera hora a la coberta del Miccoa delatava perfectament que el vaixell marxava en poques hores.
Teníem per davant unes 8 hores de navegació, o sigui que... si volíem arribar a l'illa de Tenerife  per sopar amb uns companys i cel·lebrar el cap d'any, no ens podíem encantar gens ni mica.
Just poques milles sortint de la bocana del port ens vam adonar que el mar estava força remogut, que hi havia onades d'ambdues i tres direccions, però les ganes que teníem de canviar d'illa no ens va fer aturar i ens vam anar empassant la mar de fons que hi havia durant les primeres hores del dia. Això sí, amb les panxes una mica remogudes, fins i tot costava entrar dins la cabina a preparar alguna cosa per menjar.

Però ja sabeu què diu la dita: "no hi ha res que duri per sempre"

 Tot i això, és un d'aquells dies que penses: - sort que no ha vingut cap company a fer la travessa, perquè el mar se li pot atravessar  tan fàcilment i arribar ben marejat a terra.

Doncs no va ser fins deixar ben enrera La Gran Canaria que el vent del nord-est va començar a bufar amb un xic  més de força (cap a 18-20 nusos), la mar es va tornar més suau i el Miccoa va començar a navegar molt més dolçament; a una velocitat de 7 nusos: ideal!!


"Caminante, son tus huellas
el camino, y nada más;
caminante no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante, no hay camino
sino estelas en el mar."

Antonio MACHADO
Proverbio y cantares XIX (1912)

No quedava massa temps perquè es fes de nit, mentrestant gaudíem dels darrers minuts de llum de l'any:

De nit entrarem a port i unes tripulacions russes iniciaven la festa tot preparant una barbacoa i fent un pregó que no s'entenia ni "mu", però no es van desentendre de nosaltres i ens oferiren la seva ajuda per amarrar el Miccoa.

I en poc temps ens canviavem per no fer tard a la invitació a casa de la família Barahona-Ortega.

Com entendreu ... el Boris molt content de retrobar-se amb antics companys de l'escola de Lleida:

Soparem d'allò millor i amb molt bona companyía. El raïm el vam anar a menjar a la plaça de la Basílica de La Candelaria:

Els més valents han estrenat l'any nou amb un bany a l'Atlàntic:

D'altres en ho hem mirat des de la passarel·la de pedra:

I no sabria com explicar-vos el gust d'aquest ànec banyat amb salsa de verdures i compota de poma "reineta", excel·lent!

És evident que en aquests dies i lluny de la família, retrobar-nos amb uns amics i poder compartir una estona junts, no té preu. Sens dubte que ha valgut la pena arribar fins aquí:

I per a tots vosaltres: