dimecres, 28 de novembre del 2012

Palm Beach



Hola,
com esteu?


El sentit comú, o bé com vulgueu dir-ho, de vegades ens condueix a fer canvi de plans.
Hem fet un aprenentatge a ser flexibles i a contemplar totes les possibilitats que estan al nostre abast.
Pensant i escoltant les opinions d'altres navegants ens han conduit a modificar el nostre rumb.
Estarem uns dies, si tot va bé, per Florida. Almenys fins que el Boris hagi fet els exàmens a l'Ambaixada Espanyola:


Aquí, sobre 4 metres de fondària i acompanyats d'altres velers s'hi està prou bé:


Oficialment la temporada d'huracans és de l'1 de juny al 30 de novembre. O sigui que ja estem a les acaballes.


Ara per ara la temperatura és molt agradable, així ho demostren tant les plantes com els animals amb la seva senzilla elegància:





I per no perdre el contacte amb altres navegants o bé fer noves amistats avui hem iniciat un joc;



passant la capsa de galetes (plena, és clar) als companys del veler canadec Spirit Wind 3:



Bé, ja us n'explicarem més detalls.
Fins aviat,
els del Miccoa.













diumenge, 25 de novembre del 2012

North Lake Worth

Hola!
Avui és del dia, el dia de les eleccions a Catalunya, oi?
A veure què passa?!.
Nosaltres fondejats en un dels racons d'aigua entre l'Oceà Atlàntic i la Waterway:


Cada vegada amb un clima més càlid, més palmeres, més manglars i evidentment menys latitud:


O sigui que aviat canviarem els anoracs pels banyadors.
Aviat canviarem de les terres Americanes per les petites illes de Bahames:


Però donem temps al temps perquè el corrent del Golf Stream és prou important i no s'hi pot jugar.
Mentrestant des d'aquí esperarem el bon temps i a veure si podem gaudir d'una bona navegació per l'Oceà:


Curiosament aquí ens hem trobat amb un vaixell canadenc que el capità és de Perpinyà.
Trobem a faltar altres navegants de prop de les nostres terres.
Almenys amb ell podem conversar sense haver de pensar amb la traducció, ja, ja.
El seu vaixell és el Papy Tao.
Esperem poder retrobar-nos en algun altre lloc:


Per cert, avui és l'aniversari del nostre "capi", o sigui que li haurem de preparar un pastís.
-Doncs somi.
Fins aviat.
Que acabeu de passar un bon dia de les eleccions.
Salut!!!
Miccoa.

dissabte, 24 de novembre del 2012

Fort Pierce


Hola!


Una de les distraccions quan estàs fondejat és veure com arriben altres vaixells.
Aquesta vegada lligats a una boia i amb vent de 20 nusos estàvem observant un veler que semblava que hi anava només un tripulant.
-si ho aconsegueix a la primera, és un “crak”, vaig dir en veu alta.
-Doncs no ho te fàvil, respongué en Jordi.
A la primera, se li escapa, a la segona, també i la tercera ... intenta pescar la boia per la popa.
Però sembla que se li ha enganxat, doncs només veiem que intenta agafar i agafar el cap de la boia sense que pa pugui lligar amb el seu cap.
I...aleshores veiem que comença a aixecar el braç.
Sembla que necessita ajuda.
Ens fa un senyal i ens parlem per l'emissora.
Efectivament se li ha enganxat la boia sota el casc del vaixell i no aconsegueix agafar-la.
Aleshores baixem el “dingui” (l'auxiliar) i en Boris i en Jordi van a veure si hi poden fer alguna cosa.


Però em sembla que tarden massa.
Passats uns minuts tornem. Diuen que la te atrapada a l'hèlix. Que s'hauria de posar a l'aigua i segurament la podria desenganxar:


De totes maneres te una assegurança que vindrà d'aquí 10 minuts.
Doncs sí, no tarda més de 10 minuts i s'apropa una motora. Primer intenta estirar-lo però no pots desfer-lo. Seguidament el jove tripulant es posa un l'equip d'aigua i es submergeix i enun “plis-plas” sura la boia.
Ja està. Li ha sortit prou bé. Una més per explicar.
Evidentment no és fàcil fer la feina un sol. Per això moltes vegades em capten l'atenció els navegants en solitari.

Naveguem cap a Melbourne:



Les aigües del Indian River no són massa profundes, per tant cal seguir sempre el canal.
La vegetació i la fauna estan presents durant tot el dia;tortugues , dofins, àligues ... passen a prop del vaixell, o nosaltres passem prop d'elles:


Arribant a Fort Pierce ens ve el record de la primera vegada que entràrem a la costa americana, i anem a fondejar al mateix lloc:


Ja queden pocs dies per creuar cap a Bahames.

En Boris ja te ganes de pescar i nosaltres de navegar per aigües transparents.
Amb paciència tot arriba:


Que tingueu un bon cap de setmana.
Fins aviat,
Jordi, Boris, Marga.