Fondeig a Mindelo

Hola!

Vam deixar aquest amarratge del port de San Sebastián havent compartit uns dies de festa i de"Romería" amb gent agradable i simpàtica.

Se'ns apropava el dia de partida i preparavem menjar, dipòsits, garrafes,  fotocòpies, ...

amb els colors de festa,

les mirades,

la música,

el carisme

i la il·lusió

vam posar rumb cap el sud, conscients que per endavant hi havia unes quantes milles per navegar.


El paisatge s'obria davant els nostre ulls, un paisatge de mar blava amb un cel ben blavejat  que entre una suau briseta, l'olor de la salabror  i l'escalfor del sol de mitja tarda se'ns feia fàcil d'avançar.

Obro el quadern de bitàcola i escric:

Diumenge, 22 de gener de 2012.

A les 14.40 UTC  hem sortit del port de Sant Sebastián de La Gomera.

Per davant ens quedes 800 milles fins arribar a Mindelo (Cap Verd).

A rumb 220° i a 5,4 nusos de velocitat naveguem amb la major i l’ajuda del motor, perquè el vent d’uns 9 nusos, curiosament, ve de sud-est.

Des del Sud de Les Canàries hem pogut divisar  alhora Tenerife, La Gomera, La Palma i Hierro,

Ara, des de la Latitud  27° 47' N   Longitud  17° 23' W  la llum del dia comença a caure per l’horitzó, amb Hierro a estribord, la silueta d’un màstil  per la proa s’enfila sobre la línia del mar.

El Boris ja ha pescat un “bonítol”  i l’’hem filetejat pel dinar de demà.

Dilluns, 23 de gener de 2012.

Des de la posició 26° 44' N  i 18° 16' W, el dia és clar, amb vents un xic massa suaus de 8-9 nusos per l’aleta de babord. Necessitem una mica més de vent per avançar  a més velocitat.

Però a qui li va bé aquest ritme és al Boris que just abans de caure el sol ja ha pescat 2 bonítols, tot i que un d’ells se li ha escapat.

Avui hem parlat amb un veler  (un ketch) anglès que es dirigeix cap a Martinica, per uns moments hem tingut companyia, però poc a poc ens hem anat distanciant.

La nit es presenta ben estrellada, es pot veure cada una de les constel·lacions.

Petites o grans dosis imaginatives et fan confondre un estel per les llums d'un veler.

Dimarts, 24 de gener de 2012.

Són les 10.45 am, estem a 25° 06' N  i  19° 34' W i el vent comença a fer acta de presència.

Amb 12 nusos de nord-est les vels comencen a treballar.

Així que avança el dia la mar es va rissant.

La sensació d'estar sols en aquest mar ens envaeix. Ni veles ni mercants, ni màstils  ni ferrys.

Una au ( pot ser una gaivota de patas amarelas ) vinguda de qui sap on s'apropa vorejant  el vaixell. La seva companyia no dura massa, fins i tot pensava que es quedaria a reposar a la coberta del Miccoa, però sembla ser que tan sols ha vingut a saludar o inspeccionar.

-Com s'ho fan aquestes aus per hidratar-se?

Segons el Boris, la seva alimentació ja els aporta la suficient aigua per sobreviure durant un llarg període de temps.

Dimecres, 25 de gener de 2012.

Són les 16.20 pm, des de la posició 22° 50' N  i  21° 12' W avancem a 6,5 nusos i alguna cosa ens diu que el vent va pujant discretament. O sigui que no val a badar i hem d'estar atents per rissar a temps les veles.

Abans de caure la llum del dia preparem i revisem les veles. De nit tot es fa més difícil.

Sens dubte que el xiular del vent ja delata la seva companyia.

Dins la cabina es nota que la mar s'està començant a encrespar:

Comencen les guàrdies de nit, cada 15´ cal sortir a fer una ullada;  veles, vent, velocitat, rumb, AIS, llums d'altres embarcacions, ...

Dijous, 26 de gener de 2012.

Són les 14,50 pm i  en la posició de 20° 58' N  i  22° 17' W. 

Des d'ahir a l'hora de berenar que el vent ha anat fent pujades i la navegació ha estat cada vegada més moguda, tant per les surfejades- escorades com per les onades que travessen per babord.

El vent va i ve cap els 30 nusos, fins i tot hem tornat a reduït les veles.

Sembla que tan sols en 24 hores hàgim canviat de mar. Perquè s'ha tornat més agrest  i dur.


"Físicamente, el paisaje sorprende siempre por su capacidad de trascender todo aquello a lo que queramos reducirlo. Lo que expresa es tan sutil como el curso de los pensamientos, y mucho más amplio que nuestro entendimiento; sin embargo, podemos percibirlo. El espíritu curioso y analítico examina un paisaje, y después reúne los fragmentos - el balanceo de una flor, el color del cielo por la noche, el murmullo de un animal- para concebir la geografía. Al mismo tiempo, el espíritu trata de encontrar allí su lugar, de descubrir un medio de disipar su propia sensación de lejanía." Rêves arctiques, Barry Lopez.

Esperem que tant la tripulació com el Miccoa aguantin bé.  O sigui que .. alimentem-nos:

Divendres, 27 de gener de 2012.

Són les 8,27 am, amb posició 19° 21' N  i  23° 07' W.

Hem passat una nit força agitada i travessada. Difícil de descansar.

-si no fos per...... com de costum sempre hi ha alguna cosa que podria millorar.

Aquesta vegada ens sobren més les onades que travessen per babord que  no pas el vent que fa.

Però això és el que hi ha i a poc a poc ens hi anem familiaritzant i movent-nos al seu ritme.

Amb tot el vaixell navega bé, el Fernando (el nostre pilot automàtic) no es mareja ni necessita que el rellevin i cada cop estem més a prop de veure terra.

La tarda es comença a posar grisa. Segurament aquesta nit serà fosca, per no dir negra.

Dins el Miccoa sopem i comencem a preparar les guàrdies.

Dissabte, 28 de gener de 2012.

Són les 6.00 am  i amb posició 17° 42' N  i  24° 26' W.

El dia continua gris i  el vent comença a  afluixar.  Amb les restes de les onades dels dies anteriors avancem a 6 nusos i amb ganes de veure terra.

Els núvol junt amb una pluja fina fa enterbolir més la visibilitat.

Al fons, entre els núvol es distingeix un pic. No crec que sigui cap imaginació. És possible que sigui l'illa de Santo Antao.

I així és.

Ja podem issar la bandera de Cabo Verde.

A la bahía de Mindelo trobem altres velers fondejats.

Busquem un lloc on poder estar bé i baixem l'ancla.

Tenim ganes de descansar, menjat un plat tranquil·lament a taula i com no, una dutxa d'aigua calenta.

Com ja sabeu les aigües oceàniques ocupen el 71% de la superfície terrestre.

La superfície  de l'Oceà Atlàntic és de 92.040 000 km2, amb una mitjana de profunditat de 3.926 m i la seva profunditat màxima es troba a la Fosa de Puerto Rico  amb 8742 m.

- ni des de terra ni des del mar t'adones de la dimensió i magnitud de l'oceà!

Per a nosaltres ha estat tota una experiència i d'alguna manera la volem compartir amb vosaltres.

Fins aviat!!!