Entre illes

Hola família i amics!

Mai és massa tard per ser optimista i pensar que les coses que no s'han solventat en dotze dies es solventaran en sis hores. Perquè el dia 30 de desembre els operaris es van posar d'acord i van venir a acabar de muntar les peces que mancaven per tal que el Miccoa estés a punt per posar rumb cap a Santa Cruz de Tenerife.
O sigui que, havent vist la previsió del temps per a la navegació i sense pensar-ho dues vegades, vam soltar amarres del port de Las Palmas.
Ni tan sols feia falta acomiadar-nos del companys de les altres embarcacions del pantalà, perquè amb el moviment que hi havia a primera hora a la coberta del Miccoa delatava perfectament que el vaixell marxava en poques hores.
Teníem per davant unes 8 hores de navegació, o sigui que... si volíem arribar a l'illa de Tenerife  per sopar amb uns companys i cel·lebrar el cap d'any, no ens podíem encantar gens ni mica.
Just poques milles sortint de la bocana del port ens vam adonar que el mar estava força remogut, que hi havia onades d'ambdues i tres direccions, però les ganes que teníem de canviar d'illa no ens va fer aturar i ens vam anar empassant la mar de fons que hi havia durant les primeres hores del dia. Això sí, amb les panxes una mica remogudes, fins i tot costava entrar dins la cabina a preparar alguna cosa per menjar.

Però ja sabeu què diu la dita: "no hi ha res que duri per sempre"

 Tot i això, és un d'aquells dies que penses: - sort que no ha vingut cap company a fer la travessa, perquè el mar se li pot atravessar  tan fàcilment i arribar ben marejat a terra.

Doncs no va ser fins deixar ben enrera La Gran Canaria que el vent del nord-est va començar a bufar amb un xic  més de força (cap a 18-20 nusos), la mar es va tornar més suau i el Miccoa va començar a navegar molt més dolçament; a una velocitat de 7 nusos: ideal!!


"Caminante, son tus huellas
el camino, y nada más;
caminante no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante, no hay camino
sino estelas en el mar."

Antonio MACHADO
Proverbio y cantares XIX (1912)

No quedava massa temps perquè es fes de nit, mentrestant gaudíem dels darrers minuts de llum de l'any:

De nit entrarem a port i unes tripulacions russes iniciaven la festa tot preparant una barbacoa i fent un pregó que no s'entenia ni "mu", però no es van desentendre de nosaltres i ens oferiren la seva ajuda per amarrar el Miccoa.

I en poc temps ens canviavem per no fer tard a la invitació a casa de la família Barahona-Ortega.

Com entendreu ... el Boris molt content de retrobar-se amb antics companys de l'escola de Lleida:

Soparem d'allò millor i amb molt bona companyía. El raïm el vam anar a menjar a la plaça de la Basílica de La Candelaria:

Els més valents han estrenat l'any nou amb un bany a l'Atlàntic:

D'altres en ho hem mirat des de la passarel·la de pedra:

I no sabria com explicar-vos el gust d'aquest ànec banyat amb salsa de verdures i compota de poma "reineta", excel·lent!

És evident que en aquests dies i lluny de la família, retrobar-nos amb uns amics i poder compartir una estona junts, no té preu. Sens dubte que ha valgut la pena arribar fins aquí:

I per a tots vosaltres: