Abraham's Bay- Mayaguana Island

Abraham's Bay- Mayaguana Island

Hola,

des d'aquesta badia de 5 milles de llargària per 1 milla d'amplada ens ha calgut posar els 6 ulls d'atenció per poder deixar caure l'àncora a 2,3 metres amb la marea alta i a 1,7 metres amb la marea baixa.

Amb el Boris mirant la carta de navegació i de profunditat , el Jordi a la roda i jo a la proa, no ens podíem despistar gens mica.

Al fons de la badia s'hi pot veure aquesta  torre elèctrica que és on es troba el "dock" per accedir a terra i anar a donar l'entrada:

Em va costar una bona estona perfilar  amb els prismàtics la silueta d'un màstil. Pel que havíem llegit a la guia aquesta badia és un lloc de pas i de descans pels vaixells que entren o surten de les  Bahames. D'alguna manera m'havia fet la idea que ens hi trobaríem moltes altres embarcacions i no us podeu imaginar la cara de sorpresa que em va quedar al veure que m'havia equivocat de ple. Tan sols un veler i més tard descobrirem que no hi havia ningú a bord.

El fet d'arribar a un lloc nou i poder compartir una estona amb altres navegants sempre és molt agradable i alhora interessant. A més a més comptava que algú ens podria passar la informació del temps pels propers dies, donat que la nostra emissora no acaba de rutllar del tot.

I tal com venien les previsions meteorològiques s'aproparen les pluges, pluges benvingudes quan es tracta d'omplir els dipòsits i refrescar l'ambient:

Però per altra costat  hem pogut gaudir d'un entorn i un fondeig més ocupat per la fauna animal que per les persones:

Observant noves espècies marines i característiques dels esculls de corall:

Vam deixar les restes del que va pescar el Boris per atraure alguns peixos:

evidentment no ens esperàvem que el reclam fos tan efectiu:

Amb les ulleres d'aigua ens hi hem banyat a poc més d'un metre, sempre guardant les distàncies i observant el seu moviment. Al principi feia una mica de "yuyu", però el tauró sempre s'ha mostrat passiu. És sorprenent perquè s'ha passat estones donant tombs pel vaixell. Un dia sol, una altre acompanyat per unes rèmores i un altre junt amb una gran barracuda:

Durant les estones que no teníem la seva companyia el Jordi s'ha atrevit fins i tot a netejar el casc mentre  nosaltres  vigilàvem que no s'apropes altra vegada.

També ens han visitat una parella de "mantes" amb un fibló llarg com una espasa.

Per tant cal tenir els ulls ben oberts per no molestar-les en el seu hàbitat.

D'altres inofensius com aquest:

I les restes del que en queda d'alguns d'ells:

I bé, quan ja hem tingut el fondeig conegut hem baixat a terra, quasi bé a 1,5 milles del vaixell:

On sembla ser que sempre hi ha algun nadiu per oferir-te els seus serveis i donar-te alguna explicació del que et pots trobar al poble. Molt gentils per la seva part.

Com que encara ens queden provisions li vam demanar que ens agafés uns cocos. I a la tornada els passarem a recollir:

Diuen que no t'has de quedar mai adormit sota una d'aquestes palmeres. Ja us podeu imaginar per què, oi?

Però una foto no ens la podíem deixar escapar:

Com és habitual en nosaltres, el que sí ens calia era anar a descarregar-nos l'actualització del temps i enviar algun correu. Aquesta tasca ve a ser el “pa de cada dia” o més ben dit de cada porció de terra que trepitgem:

I perquè no contactar i conèixer els seus habitants, que o bé et sorprenen per una cosa o per l'altra.

De retorn cap el vaixell que si es fa fosc ens costarà de trobar-lo sense la llum de fondeig:

Per sorpresa nostra, després de tres dies sense haver vist cap altra embarcació,  arriba un veler.

Vam tenir el gust de conèixer la seva tripulació, de New Orleans, i fins i tot van venir a dinar al Miccoa. Doncs teníem prou peix fresc per compartir.

Passarem una estona junts parlant entre anglès i espanyol.

El Boris va tenir el detall de d'obsequiar-los amb un dels seus pops, per tal de que tinguessin més sort en la pesca cap a la República Dominicana:

I com que el temps passa aquí i allà cal seguir navegant enfilant-nos cap al Nord-Oest:

Que tingueu un bon dia!

Miccoa