De Puerto Rico a Bahamas

Hola!!!

Sembla ser que Puerto Rico ens està fent la guitza.

No s'aclareixen aquests núvols i cada dia hi ha alguns ruixats:

Alguns diuen que és un maig “un poco revuelto”.

D'altres que “es normal en mayo”.

Si més no aprofitem per carregar aigua:

També ens cal fer més targetes:

I sobretot preparar la instal·lació de gas amb una bombona americana.

Perquè després d'haver fet uns quants intents per posar-nos un adaptador amb les que nosaltres portem de camping-gas, hem arribat a la conclusió que aquesta era la millor opció.

La Judi, una companya puertorriquenya de la Marina de San Juan, es va oferir per acompanyar-nos a comprar tots els complements que necessitàvem. Tota una gentilesa per part seva:

I pel Boris vam comprar uns tubs per les canyes de pescar:

Però vam tenir la mala sort que no s'adaptaven al diàmetre dels nostres tubs i els vam retornar.

Per tant farem anar el nostre sistema casolà que fèiem anar fins ara i funciona prou bé.

Des de la badia que estem fondejats i preparant per salpar aviat:

anem fent llista del que ens cal fer demà a primera hora:

Havent passat a recollir els papers del Miccoa en el Departament d'immigració i pagant el respectiu import per portar bandera espanyola, sortim de les oficines pensant en fer una baixada de bandera i canviar-la a Belga (per exemple). -Per què?

Molt senzill, resulta que Espanya no està té acord ni està en el llistat de països de lliure navegació per la costa americana.

Això vol dir que cal donar i pagar entrada (37$) i sortida (37$) cada vegada que s'arriba a la costa. A canvi de la major part de països que només els cal donar i pagar l'entrada una sola vegada, sense haver d'especificar quants dies s'hi quedaran.

No ens sembla gens just.

Aleshores empregunto: - per què portar bandera espanyola?

Però bé... “suelta la pasta i corre”.

Diari a bord:

Dissabte, 12 de maig de 2012.

Cap a les 16.15 hora local anem al C.N. San Juan a recarregar combustible.

Per babord ens indica el mariner i per estribord una veu femenina s'acomiada de nosaltres. És la Judi. (Tenia pendent passar pel seu vaixell a recollir una arrel amb la qual se'n fa una beguda molt especial, però a primera hora del matí no hi era, o sigui que... em quedo sense).

El dia està força gris, però la calor és molt enganxosa. Espero que al navegar ens refresquem.

Pel canal de navegació hi ha 12 nusos de vent, les onades hi entren suaument.

Una llanxa de la policia ens saluda.

Deixem les boies del canal i posem rumb nord.

La visibilitat és molt dolenta, la calitja i l'alta humitat no deixen veure la línia de l'horitzó.

Cap a les 18.25 amb gènova i major el Miccoa avança a 6 nusos. Algunes onades venen per estribord però es suporten molt bé.

El vent alisi es manté a 14-15 nusos.

Aleshores enfilem rumb 305º

Altra vegada tornem a ser a alta mar. I per la popa deixem unes llampegades que il·luminen el mar. Si durant el dia d'avui no havia plogut a San Juan... és possible que ho estigui fent ara. Durant els dies de la nostra estada no hi ha hagut una jornada sense aigua.

Aproximadament unes 1200 milles ens separen de Chesapeake Bay el nostre destí per passar l'època d'huracans.

Tenim les Bahames de ruta, això vol dir que podrien ser un bon lloc per a la recalada i fer ullada a la previsió del temps.

Durant unes quantes milles hem portat a bord un ocell que s'ha quedat descansant a sobre el radar, abans de fer-se de dia ja torna a volar.

El Boris la volia portar a bord més dies i pode-la cuidar, però s'haurà de conformar:

Diumenge, 13 de maig de 2012.

Són les 6.05 a.m. El mar està força tranquil i que duri. Per contra sembla que el vent està minvant. Doncs ahir vam arribar a tenir força 4 amb 21 nusos de vent entre 90 i 110º (est-sudest) d'estribord i la navegació va anar molt bé. La mitjana del Miccoa va ser de 6,5 nusos.

A les 8.00 del matí envio un missatge d' oK juntament amb la posició per Spot.

La massa de núvols és present per tot arreu, però mentre el vent i les onades ens acompanyin .. cap problema.

A part dels dos mercants que ens hem creuat, cap altra vaixell a la vista.

Aigua blava per ambdues bandes que amb la companyia del so de les aspes del generador s'interpreta una melodia imaginativa i personalitzada.

Tot i que no tenim cap restaurant a prop... a la cuina del Miccoa ja s'està fent un plat de diumenge.

Les hores de llum grisa s'acaben i la nit es presenta fosca, d'aquelles que jo mai escolliria, però em sembla que no la puc canviar.

Si la mitja lluna que queda de la menguada ahir tan sols es va deixar entreveure durant un parell d'hores, avui no té pinta ni de presentar-se. La capa de núvols és massa espesa.

A la línia de l'horitzó per babord comencen e estrallar els primers llampecs. D'entrada els tenim a una distància considerable, esperem que es mantinguin allà.

Mentrestant els mercants es fan sentir en la nostra alarma del radar, i ens cal canviar el rumb per tal de separar-nos del rumb de col·lisió.

Dilluns, 14-5-2012.

A partir de les 2.30 de la matinada hem deixat de tenir mercants a la vista.

Els reflexos dels llampecs encara s'han fet notar en una gran extensió de cel durant bona part de la nit.

A les 8.000 del matí envio la posició per Spot al blog.

A les 9.30 el vent a baixat a 9 nusos i amb es veles intentem treure'n el màxim rendiment.

A latitud21º 01,7' N i longitu 69º 20' W el dia es presenta molt clar i amb bona visibilitat, llàstima que no hi hagi un xic més de vent.

Cap a les 11.30 mentre ens mengen uns entrepans de carn picada:

i una mica de fruita:

Uns minuts més tard la canya de pescar reclama que algú l'atengui.

Ja us podeu imaginar qui hi va, oi?:

I també sabeu on podeu veure quina peça va pescar, tot i que us dono una pista; és un d'aquests sis exemplars:

Doncs en el seu blog hi trobareu els detalls i les fotos que vam poder prendre.

Val a dir que el seu blog és una manera de treballar un xic la llengua catalana. Donat que en aquest curs on-line del MEC no es treballa aquesta matèria.

A les 18.25 anotem les milles recorregudes, tot i haver baixat el vent i conseqüentment la velocitat, però entre les 48 hores que portem a mar hem fet 246 milles; podríem dir que és el ritme d'un vaixell de viatge com el nostre.

Així que comença la nit, el cel es va omplint cada vegada de més estels, fins i tot la lluna apareix per la popa.

Dimarts, 15 de maig de 2012.

Sota la llum del frontal anoto:

És l' 1.35 a.m. naveguem amb gènova i major. Atents al trànsit d'altres embarcacions modifiquem el rumb de 308ºa 352º.

-Per quina raó? Un mercant anomenat Helvettia s'està quedant amb nosaltres, aplicant “la llei del més fort”.

El seu rumb de 127º sud-est ve a creuar-nos amb nosaltres. I ben poca gràcia ens fa. Per tant anem deixant-lo tant com podem al nostre babord.

Després d'ell ens en trobem d'altres, fins i tot un que va a l mateix rumb, quina casualitat!!

A les 8.00 a.m. enviem la posició des del localitzador Spot.

Sens dubte fa un bon dia i amb molt bona visibilitat

Cap a les 10.00 decidim posar rumb cap a una de les illes de Bahames: Mayaguana Island, això ens obliga a fer oest.

Esperem encertar el lloc per poder descansar i descarregar-nos el temps actualitzat. És una zona de molts coralls i esculleres. I evidentment nova per a nosaltres.

Després de dinar, com en totes les cases cal netejar els estris de cuina:

D'ençà que vam sortir de San Juan hem fet 400 milles. Però el vent està caient i haurem de reservar el gasoil, doncs encara ens queden unes quantes milles per endavant. Per tant avançarem a poc a poc amb tot el rendiment de les veles.

Dimecres, 16 de maig de 2012.

Són les 3.45 a.m. Sota una nit estrellada i un fil de lluna que ens acompanya amb una llum càlida mentre el Miccoa navega pel Caicos Passage.

A 5 milles i fent rumb 30º tenim un veler anomenat Albatros que va a 6 nusos de velocitat, mentre nosaltres seguim amb les ales de papallona i gènova “atangonada”a 4,5 nusos.

Tot fent rumb cap a la badia ... un objecte flotant de color blanc localitzat a mitja milla per babord ens sorprèn i ens crida l'atenció. Ens hi apropem i mireu què ens trobem:

Ens ho pensem, donem unes quantes voltes i finalment entre les opcions i les suposicions decidim deixar-ho tal com està. No cal complicar-nos!

Però el Boris aprofita per treure la canya, doncs li ha semblat veure un “dorado” força gran que ronda per sota i ràpidament agafa un peix, que tornem a l'aigua perquè segurament és un peix que s'alimenta del corall i pot ser tòxic:

Demana fer un altre tomb per aquesta embarcació a la deriva i ... bé s'ha de dir que no s'equivoca; sap que hi ha peixos i en aquest darrer intent pesca però pesca de debò:

foto 0074

Jo us avanço que val la pena veure la peça en el seu blog, jo només us mostro una part d'ella:

Ara cal estar molt atents perquè entrem a Abraham's Bay i hem de controlar tots els baixos de roques i corall que hi ha.

A primer cop d'ull sembla una illa força deshabitada.

On són els màstils?

I el Harbour de recepció?

Quina passada, sembla un paradís, sí un paradís natural, salvatge, ...

No és gens fàcil d'entrar amb aquest poc fons de 2 metres i 1,5 metres, amb roques i algues que sembla que ens atrapin per tot arreu.

Però... ja us explicarem. 

Perquè mireu quina foto:

Nosaltres hem quedat bocabadats!!!

I bé ...  ja us explicaré més detalls d'aquest paratge i de la seva fauna marina en la propera entrada.

Abans no arribi la invasió turística, doncs sembla ser que una empresa de Boston té algun projecte preparat.

Fins aviat, una abraçada;

miccoasail