Fajardo - San Juan - Puerto Rico

Hola!

Imagino que molts de nosaltres alguna vegada hem pronunciat aquesta frase:

“Si l'encerto, l'endevino”

Hi havia previsió de pluges a partir de dijous.

Nosaltres, el dimecres cap a les 8 del matí decidirem llevar l'àncora i posar rumb cap a San Juan.

Els companys del catamarà de Palma de Mallorca senten les nostre intencions i surten a saludar-nos.

Amb vent de proa de 18-21 nusos el Miccoa salta les onades que es formen en el canal de sortida entre els esculls.

La baixamar deixa veure més clarament les línies d'esculleres que barren el pas fora de les boies de babord i estribord.

El cel està vestit de núvols poc amenaçadors. El sol es deixa veure escapolint-se entre ells.

Ja a mar obert i amb rumb cap al Pasaje de San Juan naveguem amb ”ales de papallona” entre 12 i 14 nusos:

Així que avança el dia els núvols comencen a encastellar-se:

Atents a la direcció del vent i l'avançament de les masses de núvols seguim fent rumb 132º.

Cap a les 13.00 hora local posem les llums de navegació, la foscor del cel ha anat en augment.

Deixem l'entrada de Fajardo per babord i un xic més endavant Cayo Icaco per estribord, on hi ha quatre catamarans fondejats prop de la platja.

Per a nosaltres, aquest no sembla un bon refugi per passar-hi unes hores fins que el cel s'aclareixi.

Seguim endavant sense despistar la nostra atenció en la navegació.

Algú pregunta:

-És el so d'un avió?

-No, són els trons que ronden prop de nosaltres!!

I en uns minuts... “zasca” esclaten els llampecs, acompanyats de pluja. Alguns d'ells s'escolten ben a prop.

Aquesta vegada és més el cel que no pas el mar el que ens fa la guitza.

El mar es torna gris, la visibilitat cada vegada és més escassa.

És hora d'avaluar i prendre una decisió.

Les milles que queden fins arribar a la capital de Puerto Rico, les condicions meteorològiques i la possibilitat de recalar a Fajardo ens fan girar la roda del timó 180º.

“A mal tiempo, buena cara”:

Ah! per cert, una vegada més no deixem escapar l'aigua. Uns cubells lligats a ambdues bandes de la capota fan una bona funció per tal de reomplir els dipòsits.

Ara, amb més de 22 nusos de vent de cara, amb la pluja que cau “a bots i barrals”, la boira grisosa i les escumes blanques que s'alcen per la proa al trencar les onades, resulta molt difícil de guaitar com avança el Miccoa. Però gràcies ales tecnologies i a les cartes nàutiques de la computadors es pot controlar el rumb del vaixell.

Ja prop del cap de Cabezas de San Juan obrim el rumb i deixem el vent i la pluja pel través.

Alhora ens acompanyen els catamarans que retornen del Cayo Icacos cap a una de les marines de Fajardo:

Nosaltres decidim fondejar en un refugi d'aquesta petita illa situada a l'est de Puerto.

On casualment trobem una boia lliure, no sabem si és privada o bé reservada però en qualsevol cas ens hi lliguem.

La pluja continua caient. Recollim els estris de navegació, les jaquetes d'aigua, els xalecos,...

És hora de prendre una bona dutxa calenta i una fideuà feta amb els llagostins que ens van regalar els amics de l'Andrómeda.

Ens mirem les previsions meteorològiques, s'esperen pluges durant tot el cap de setmana.

Demà tornarem a fer una altre intent.

Avui dijous el dia sembla més tranquil.

Ha bufat el vent tota la nit i a la matinada s'ha anat calmant.

Els núvols estan ben enganxats a la part superior de les muntanyes de l'illa.

Són les 8.00 del matí i sense despertar el Boris engeguem moltor i posem rumb cap el Pasaje de San Juan.

Volem aprofitar les hores de treva.

Rumb 320º amb 12 nusos de vent d'un llarg, entre gènova i major avancem a 5 nusos de velocitat.

Per estribord podem veure el cel destapat, mentre que per babord hi ha núvols de diferents densitats.

Només una motora passa deixant l'estela blanca.

Més tard ens creuem amb un remolcador arrossega una plataforma a través d'un gruixut cable.

No hi ha més embarcacions que naveguin per aquesta zona.

De moment el mar està força tranquil i els núvols sembla que es mantenen a certa distància.

Una tortuga, o més ben dit la iaia de les tortugues passa a tan sols un metre d'estribord. No sembla

tenir cap pressa ni cap temor de tocar amb el casc del vaixell.

La cortina d'aigua es deixar-se veure a poques milles del Miccoa, casualment segueix el nostre rumb però resseguint la costa.

Alhora sentim per l'emissora el temps local:

- “... a lo largo de las 24-36 horas pueden caer aguaceros por toda la isla de Puerto Rico”

Aquesta vegada sembla que descarrega amb més força i avança molt ràpidament:

Cap a les 13.00 ens ha arribat una pluja fina com si fossin les restes d'aigua que queda de la massa de núvols que fa estona han descarregat a terra.

Puja el vent sense ser cap molèstia, sinó tot el contrari perquè fa que el Miccoa corri més.

La capital de Puerto Rico ja la tenim quasi al nostre abast:

La Torre del Castillo de San Cristóbal ens indica que ja tenim ben a prop l'entrada cap al port de San Juan:

Dins el llarg canal d'entrada, ens sorprèn la tranquil·litat que hi ha.

Potser perquè ens havien dit:

• “la entrada a puerto es un follón...hay barcos y ferrys por ambos lados del canal.“

Doncs no hem d'esquivar a ningú:

Molt endins i ben amagat es troba el la zona del Pueto de San Juan Marina Bay, on es pot deixar l'àncora a uns 9 metres de fondària.

I bé, ja heu pogut veure en el nostre localitzador “Spot” clicant On som? a posició del Miccoa.

D'aquesta illa ja us n'explicarem a la propera entrada.

Fins aleshores.

L'equip del Miccoa.