Litle Harbour-Long Island- Bahamas

Litle Harbour-Long Island

Què tal?

“En ocasiones puede aparecer una nube ola antes de una tormenta. Se forma cuando las corrientes descendientes de aire frío se despliegan al nivel del suelo y empujan hacia arriba el aire que encuentran, más caliente”

-Per què us escric això?

Llegiu, mireu i ho entendreu.

El dia 20 de maig, havent vist les actualitzacions de vent, pluges, onades, i pressió atmosfèrica vam decidir posar rumb cap a San Salvador i d'allà seguir pujant cap  a Abaco.

Cal tenir en compte que dimecres s'apropa una turmenta tropical amb vents i pluja que ve de Cuba; per tant cal estar a bon refugi.

En el quadern de navegació anoto:

Són les 4 de la tarda, hora local. Amb rumb 320º, naveguem amb major, gènova i motor, la velocitat del Miccoa és de 6 nusos i el vent tan sols de 8 nusos. Tenim el cel molt ennuvolat per proa.

(A mi aquests núvols no em fan molt bona pinta. Entre nosaltres pensem i contemplem altres opcions que no sigui San Salvador).

Són les set de la tarda i ja hem fet un canvi: rumb 207º, el vent ha caigut a 5-6 nusos i el tenim per proa.

(Havent fet tria de les nostres possibilitats de navegació hem decidit finalment navegar cap a Long Island. Segons la guia que tenim hi ha un bon refugi pels vent del Sud. Només hi ha un problema: en la carta de navegació -maxsea-  no hi ha la informació complerta del fons que hi ha. Tan sols tenim en pdf un dibuix i les respectives fondàries juntament amb la zona dels esculls -?!-)

El mar està quedant ben pla mentre passem per les Plana Cays:

 Alguna llampegada de lluny, però també hem esquivat masses de núvols amb les respectives cortines d'aigua que descarregaven en algun indret.

Ara ja es fa de nit i el cel és ben fosc, això vol dir que els núvols hi són ben presents.

És l'una de la matinada i encara cauen gotes. Són les darreres gotes de la turmenta que ha passat per sobre el Miccoa:

Cap a les 9 del vespre se sent com el vent comença a pujar.

Nosaltres alegrement despleguem vela.

Però en pocs segons el vent puja desmesuradament. S'enfila cap a 10, 15, 20 22, 25, 30, 35 i 37 nusos. Acompanyat de pluja, és clar. El mar es posa brau, es nota per les onades que salten per la capota.

“Maleïda sigui la pell del dimoni”

Ràpidament aconseguim rissar suficientment les veles perquè el Miccoa aguanti bé.

-Se sent la sirena dels bombers-  exclama el Boris.

És el so del vent amb el vibrar de la jarcia.

Esperem que passi ràpid i ens deixi navegar amb més tranquil·litat.

Tot i la cenyida d'entre 45 i 60º aguantem el rumb. Si això dura massa haurem de prendre alguna decisió perquè no pateixi tan el vaixell. Ell és la nostra seguretat.

Passen entre 30 - 40 minuts i sembla que ja no puja més.

Els nostres ulls fixats en els instruments de navegació i amb les veles. Que tot estigui en ordre.

Una defensa és a l'aigua i l'arc salvavides s'ha despenjat. Res greu, pot esperar.

Una hora més tard el vent s'ha anat apagant i ara es manté entre el 16 i 19 nusos. Sembla que ja ha passat, tot i que encara plou.

Cal estar alerta per si en passa una altra.

Em quedo fent guàrdia, el Jordi es relaxa una estona.

Val a dir que no hi havia cap previsió de mal temps. Ens ha agafat per sorpresa, sí.

Tot i així ja desconfiàvem dels núvols que hem anat observant mentre era de dia.

Són les 5 de la matinada el mar i el vent sembla que dormin, és bona hora per somiar.

Anoto les coordenades entre altres i espero ansiosa veure aclarir el dia. No vull més sorpreses.

Ja ens espera la sorpresa de saber encertar i entrar a fondejar a Litle Harbour.

Naveguem pel Crooked Island Passage, ja falta poc per entrar al fondeig.

Amb cura i atenció a la sonda de profunditat entrem suaument entre les dues barreres d'esculls.

Entrem a les 11 del matí i cap a les 13 hores no donem per finalitzat el fondeig.

Van ser dues hores de comparació, intuïció, deducció, observació per tal d'assegurar-nos un bon fondeig. Entre altres ells van baixar a comprovar el fons amb la sonda manual:

tot apropant-se a una boia per assegurar-nos que era un punt important pel pas d'entrada a la zona sud del fondeig, la que per a nosaltres era la més resguardada i segura. Però que inicialment no ho veiem prou clar per endinsar-nos-hi amb el vaixell sense haver fet abans una comprovació personal:

Fixeu-vos en el canvi de color, també és un canvi de fondària molt important:

Sempre va bé que hi hagi alguna persona a la proa per anar mirant el fons i aportar més informació:

Més tard ens arribem a la platja, a fer una petita exploració:

Només s'hi veu una motora i les quadernes d'un vaixell

Segons la guia aquest és un lloc de refugi pels pescadors de la zona.

A la resta d'aquesta badia no es veu cap altra embarcació. Excepte les restes d'alguna d'elles.

-Quina serà la seva història?

Entre roques i arbres i sobre una sorra  molt fina i clara també hi trobem els materials que s'han arrossegat fins aquí:

És sense cap dubte un lloc molt particular i bonic. Alhora és en aquests moments molt solitari.

Potser veurem més tard algú passejant per la platja, potser vindrà alguna altra embarcació. De moment sembla que estiguem en una illa deserta o deshabitada. El que xoca amb la vida que hi ha a l'aigua; plena de tortugues i peixos. I alguna sèpia que esquitxa desmesuradament la seva tinta:

Esperarem fins demà i anirem a buscar el camí que porta cap a una església, que es troba a unes 3,5 milles des del vaixell. Suposadament allà trobar el el poble de Roses, quina casualitat!

I properament un xic +!
Fins aviat,
Miccoa