Hola!
Després d'haver fet més de 1900 kms en cotxe entre
anar i tornar de Washington vam deixar Beaufort SC el passat dilluns.
Beaufort SC és una població molt turística des de
la segona meitat del S. XX. El
creixement de les instal·lacions militars amb base aèria, la
preservació de la història i l'arquitectura de la ciutat i l'oferta
dels llocs de treball han beneficiat significativament el seu
desenvolupament.
Val a dir que en poc
temps serem coneixedors de tres Beaufort:
el de Beaufort
(South Carolina), el
Beaufort (North
Carolina) i Sir
Francis Beaufort (oficial naval
i hidrògraf que cap a l'any 1805 creà l' Escala de
Beaufort, on la intensitat del
vent s'ordena segons la seva velocitat. Abans del 1800, els oficials
navals feien observacions regulars del temps, però no tenien escala;
per tant feien mesures molt subjectives. L'escala inicial no tenia
velocitats de vents, sinó que detallava un conjunt de condicions
qualitatives des de zero fins a 12 d'acord a com una nau actuaria
sota cada una d'elles en les seves maniobres. L'escala es transformà
en una part estàndard per les naus de la Marina Britànica
a finals del 1830. I es va anar adaptant a partir del 1850 quan els
nombres de Beaufort s'associaren
amb el nombre de rotacions d'un anemòmetre per mesurar la velocitat
del vent).
- Quina casualitat, oi?
I bé des de la
benzinera del Downtown Marina el
mariner va tenir l'amabilitat de trucar per l'emissora al responsable
del Lady's Island Swing Bridge per
preguntar quan podíem passar pel pont.
Així entràvem a la ICW (Intercoastal Waterway: és una vial fluvial al
llarg de l'Atlàntic i el Golf de la costa d'Estats Units. En els
4.800 kms-3.000 milles hi ha rius naturals i canals artificials)
Nosaltres, molt
impressionats, esperem que el cotxes s'aturin i “zasca” se sent
una sirena que ens ve a dir que és el nostre torn. Un pont que
pivota, quina passada!. Fa un gir de 90º, quedant perpendicular a la
línia del pont:
Passem i torna a pivotar
retornant a la seva posició:
Comença la nostra nova
ruta pel riu amb un dia molt clar i bones previsions meteorològiques:
Però sense oblidar-nos
que cal posar molta atenció en el recorregut, les portes de
senyalització i el fons. Per tant cal que hi hagi sempre un de
nosaltres dins l'ordinador per la carta de navegació:
Un altre a la roda per
veure el rumb i el marge del riu:
I el que queda a controlar
i fer fotos és clar:
Per aquelles coses
que passen ens van informar que passaríem molt a prop del pont on es
va filmar alguna escena de la peli de “Forest Gump”.
En arribar a Sams
Point ens va semblar oportú
fondejar i passar-hi la nit.
Vam baixar amb el “dingui”
i vam fer-hi un tomb:
L'endemà tornarem a
fer ruta. Teníem la possibilitat de sortir a mar o bé continuar pel
riu. Vam prendre la segona opció, tot i saber que ens trobaríem amb
alguns trams força estrets, de poc fons i res de línia recta sinó
tot el contrari per aquest Coosaw River (jo
li diria colosal river):
Realment estàvem
intrigats per saber com es navega per aquesta zona, doncs ja hi som
de ple a ple en un fons de 2 metres i escaig i un corrent que ens
empeny:
Ostres, hem passat per
alguna zona de meys de 1, 7 metres. El que cala la nostra quilla!!
El paisatge, tot s'ha de
dir, és encantador; tant pels colors com per les formes, la
vegetació i la fauna. Amb la marea baixa sembla que hàgim
d'enganxar-nos a qualsevol lloc.
Tot i que el color de
l'aigua és ben terrosa està plena de vida: peixos que salten,
aletes de dofins que suren per la superfície, unes aus cercant
menjar al marge del riu, altres llançant-se en picat a l'aigua per
pescar i els “aligators” dissimulant i vigilant:
No ens podem despistar
gens ni mica de les portes de color verd i vermell, elles ens marquen
el bon camí:
Ni de les boies de
senyalització en aquest Coosaw River
perquè tal com diu el Boris – un error d'un grau en el rumb et pot
fer tocar fons!:
Temps de descans i de
canvi de torn:
I la vigilància que no
decaigui:
Sempre és agradable
trobar-te amb amb algun altre vaixell, encara que sigui per poc
temps:
Realment van fer bona
feina al “dragar” el riu. Es nota en les zones on l'amplada del
riu és molt justa i cal confiar en la fondària que marca la sonda
del vaixell. A poc a poc anem prenent més seguretat en la navegació.
Fins que s'apropa un altre pont i ... -corre mira si realment és de
65 peus!
La tensió creix sense que
vulguis:
És que vist des de sota
fa la seva impressió, de veritat:
Si fa unes hores havíem
tingut el corrent a favor ara ja el tenim en contra, això vol dir
que ens enlenteix el ritme i decidim fondejar i descansar fins
l'endemà.
Com us podeu imaginar els
mosquits que hi viuen són força abundants i no ens podem lliurar de
posar les mosquiteres sobretot quan estem fondejats. I el Boris ha
preparat una trampa prou ecològica que esperem que funcioni.
Els paratges del riu
Stono River a primera
hora del matí són molt bonics:
I les construccions de
l'entorn estan fetes amb molt de gust:
Ja falta poc per
arribar a Charleston,
però abans caldrà passar per dos ponts amb corrent a favor i 12
nusos de vent de cara:
Atenció que el riu
s'estreny, per sort té bon fons:
Però els americans saben
prou bé com aprofitar els entorns:
També com conservar-los:
Aquest pont –
Wappoo Creek- no té
alçada suficient i cal trucar perquè ens l'obrin ( a -i mitja o -en
punt). Per dos minuts ens hem d'esperar fins les 12h:
Tenim dos opcions:
fondegem o bé ens esperem.
El capità escull la
segona, amb els dos nusos de corrent s'atreveix a passejar-se en
aquest poc espai!
I quan ja sentim la sirena
ens enfilem cap el pont:
Guai, aquesta vegada no
havíem de mirar si tocàvem a dalt!:
I ara ve el segon
pont a ¼ de milla més enllà -James Island Express Way
Bridge-
Compte que aquest no té
mesurador del peus:
I algun màstil ja ha
provat la duresa del pont. Fixeu-vos en la ratlla:
- Parem o no parem a Charleston? pregunta el Boris
Podem fondejar i mirar de
descarregar el temps!
Tot i el corrent l'àncora
sembla que s'agafa bé en aquest fons de “lodo”, posem l'antena i
ves per on que en els darrers fondejos hi ha hagut connexió i ara
... no n'hi ha.
Aprofitem per canviar la
bombona de gas i alhora sentim un crit del Boris. -
-Afanya't solte les boies!
Per protegir-nos de la
col·lisió d'un catamarà d'uns 45 peus que ens ve per estribord,
sembla que vagi a la deriva.
No hi ha ningú a bord, se
li veu la cadena de l'ancla, potser és el mateix corrent que el fa
moure cap a nosaltres. Per si de cas l'anem separant. Sembla que ha
tornat a lloc.
-Nosaltres no ens hem
mogut, tenim les mateixes embarcacions que quan hem arribat!
Asseguro.
- Donem les gràcies al
noi d'aquell vaixell, és qui m'ha avisat a mi. Diu el Boris
Acabem el que fèiem i...
altra vegada torna el catamarà.
-A fer punyetes, marxem
immediatament.
Aixequem àncora amb la
major rapidesa i fugim del perill.
De Charleston
posem rumb cap a mar, cap a
Morehead- Beaufort NC:
Fins la propera entrada,
Miccoa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada