Aviat el cel quedà cobert
de masses de núvols cada vegada més espeses.
Per acabar-ho d'arrodonir
ens arribava el vent del nord.
Sort que teníem el
corrent a favor i això ens animava a avançar cap el Simons
Sound.
Evidentment
teníem la mirada posada cap a mar obert però la presència de
baixes pressions i el vent que aniria en augment ens va fer desistir
i continuar la recaragolada ruta de la waterway.
Fondegem
al costat de Turtle Island
rient-nos de les capes de roba d'abrigall que no ens hem tret durant
el dia.
L'endemà,
sense deixar-nos intimidar per un cel de gris sobre gris continuem
fent ruta cap a Savanna River, la
ruta ens porta per zones més obertes i exposades al vent i
d'altres més cobertes de vegetació i bosc que suavitzen les
temperatures.
Escollim
un fondeig on hi ha un veler, un catamarà i una motora.
Sembla
que el fons és suficient per no haver-se de preocupar. Així que
avança la nit puja la intensitat del vent i de sobte ens arriben
unes llums que venen d'alguna de les embarcacions fondejades.
Observem una estona i veiem que el catamarà es mou. Li deu passar
alguna cosa,
potser
entre el corrent i el vent l'àncora se li està desplaçant
(garrejant)?!
Passen
uns minuts i veiem que s'endinsa cap el Walburg creek.
Tornem
cap a dins, ja és hora d'anar a dormir.
Però
la baixa mar ens fa la guitza i estem a poc de tocar fons, tan sols
tenim 2 metres de fondària!
I
comptem amb la sort perquè ja no baixi més.
La son
ens domina i aturem l'alarma.
Abans
de clarejar surto a mirar el fons i ... ja tenim 4,5 metres, que bé!
Esmorzem,
ens equipem i comencem a navegar cap el North Newport
river.
Passem
per rius amples i de fons de 6 metres, d'altres més estrets amb 2,3
metres.
O
sigui que la guàrdia no s'atura en cap moment.
Amb la
mateixa llum que hem sortit busquem un altre lloc per aturar-nos i
passar la nit.
Deixem
caure l'àncora a prop d'unes enfilacions del Brunswick
river. On es pot veure un
espectacular pont d'entrada cap a la la ciutat que porta el mateix
nom:
50
metres de cadena en un fons de 5,2 metres, amb l'alarma del GPS i en
la sonda seran la nostra seguretat. Hi ha onatge i vent i no hi ha
cap altre vaixell fondejat.
- No m'importa deixar tanta cadena, el que vull és un lloc amb prou fondària perquè no m'hagi de despertar abans que surti el sol.
-Ei,
desperta que ens hem de llevar. No ens podem encantar, tenim la
borrasca a sobre i hem de fer milles per tirar cap el sud.
Ens
endinsem en els talls de terra navegables i travessem el Cumberland
sound, on entrarem cap a l'Estat
de Florida.
Els
rius endinsats per terra no deixen de sorprendre'ns. Com també
impressiona l'extensió d'aquestes terres. Podem estar hores i hores
sense veure ni una casa, com podem estar en un creek
semblant a una rambla i vorejada de construccions.
Deixem
enrere Fernandina Beach; on
hi havia un bon lloc per fondejar, però queden quatre hores de llum
i cal aprofitar-les:
Passem
pel costat d'Amelia Island, on
cal estar molt atents al fons i als baixos.
Arribam
a un pont de doble bàscula, el Sister's bridge. Casualment
s'obre perquè el vaixell que ve a darrera deu haver telefonat per
l'emissora. Aleshores
decidim fondejar a l'altre costat del pont.
Altre
vegada estem sols en el fondeig, deu ser perquè no sempre ens aturem
als llocs on marca la guia.
Encenem
els fogons i escalfem la cabina del vaixell. Contents per haver fet
63 milles.
I
l'endemà i tornem. Amb 20 nusos de vent i 2 nusos de corrent intento
se ràpida al recollir els 50 metres de cadena que ens han lligat a
terra.
La
nostra mirada és cap a St Agustine.
Sense
cap vaixell a la vista anem obrint camí. Més tard alguna motora ens
avança amb el respecte d'avisar-nos per l'emissora de si ho fa per
babord o bé per estribord. Tot un detall.
Mentre que aquesta barca de pesca ha modificat el seu rumb:
Mentre que aquesta barca de pesca ha modificat el seu rumb:
La
sensació de navegar amb el vent a favor i el corrent en contra és
difícil d'explicar.
La
sensació del control del vaixell quan s'ajunta el corrent d'un altre
riu fa lliscar.
I és que no pots badar mai;
-ves en compte que aquesta motora em sembla que te algun problema:
Hem
tingut vent de més de 20 nusos durant tot el dia, el riu semblava
enfadat.
La
cara suau i tendre que hem pogut veure d'aquestes aigües fa uns dies
s'ha esfumat.
Però
anem avançant i a poc a poc aconseguint el nostre objectiu d'avui
marcat:
Per
això podem fer una nova entrada des d'aquesta ciutat que anomenen
Spanish Town:
Ja us
n'explicarem algun detall més endavant.
De moment el capità se'n va a la marina per demanar el permís de lligar-nos a una boia i pagar, és clar!:
Fins
aviat,
els
del Miccoa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada