a Titusville

Hola!

Avui fa una any i quatre dies que vam sortir del litoral català, exactament de Vilanova i la Geltrú.

Asseguda davant de l'ordinador començo a teclejar.

La cabina encara fa olor dels bistecs amb patates fregides

i tomàquet amanit que ens hem menjat fa poca estona.

Junt amb el so del vent que fa girar el generador

i el glu-glu de l'aigua que llisca pel casc del vaixell

em prenc un temps per entrar en el meu racó.

En el racó del blog que de vegades hi escric algun pensament

d'altres redacto en silenci i ho guardo en el pensament,

o bé agafo bolígraf i llibreta i deixo que s'escampi la tinta.

Com us podeu imaginar portem dies i dies junts.

Hi ha moments que necessitem estar sols.

D'altres que ens apropem en un mínim espai.

De vegades hem de demanar el torn de paraula,

d'altres tan sols ens responem amb una mirada,

intentant entendre que sobren les paraules.

Com deu passar a moltes altres llars familiars

hi ha dies que el bon humor s'expandeix airosament,

d'altres que el to de les paraules s'aixeca com el vent.

Cau el sol mirant cap a la marina de Titusville:

El dia es lleva ventós i l'aire sembla un xic més càlid:

Des d'aquí els del Miccoa us enviem una abraçada.