dimarts, 6 de novembre del 2012

Des de Wrightsville


Hola!
Diuen que : “quien madruga Dios le ayuda” oi?


Després de passar la nit acompanyats d'una petita turmenta elèctrica amb pluja, avui ens ha tocat matinar de debò.
Teníem per endavant una bona ruta fins trobar un bon fondeig per passar la nit.
Equipant-nos pel fred com qui se'n va a esquiar aixequem l'àncora:



El dia és més que fresc i a poc a poc el sol s'encarrega d'escalfar-lo un xic.

Atents a les portes verdes i vermelles del canal de navegació, de la sonda i de les embarcacions que tenen més presa que nosaltres:




Tenint per babord una boia verda m'adono que la sonda baixa silenciosament i crido:
-Jordi!
I la sonda comença a xiular com el despertador més impertient que us pugueu imaginar.
Ja l'hem feta bona ens hem atrapat en un fons de sorra.
Ràpidament recollim gènova.
Mentre ell maniobra endavant i endarrere nosaltres anem a proa a fer contra-pes.
Res de res estem encallats.
Els velers de darrera nostra sembla que no ens veuen i tiren endavant. -Quina cara?
Per popa va sortint la sorra remoguda i amb el fons de menys d'un metre passen uns minuts llargs i llargs.
-Vinga va, intentem moure el vaixell d'un costat a l'altre! Sense deixar de fer un crit per descarregar l'enrabiada.
I ... sembla que ja ens movem. Guai, ens hem pogut escapar de la trampa.
Anoto la zona d'encallada: Topsall Sound
Tot i ser una zona d'aiguamolls i baixos sorrencs no pensàvem pas que ens enganxaríem, doncs en tot moments estàvem alerta.

Que bé, els que ens venien per darrera  han sabut sabut perfectament que aquesta era una zona perillosa:


Continuem ruta i revisem sentina i motor, de moment tot correcte, menys mal!
Calculem l'hora de pas del següent pont i tot mirant amb els prismàtics m'adono que hi ha un veler que està fent una maniobra al costat d'una motora de plataforma amb llum vermella.
-Aquí ha passat alguna cosa?!
Efectivament s'ha quedat encallat. Ostres tu, el que ens podia haver passat a nosaltres:



Intenten estirar-lo des de dalt de tot del màstil, però no poden i sembla que ho deixen per quan pugi més la marea.
Els desitgem sort:



Nosaltres ens preparem per passar el pont i seguidament anar a cercar el fondeig que hi ha en una entrada cap a babord. No podem badar.

Fondegem i ara toca una mica de tranquil·litat al costat d'un plat calent i per descomptat ... comentar la jugada del dia.

I bé, aquí us deixem dues images de les cases que avui ens han cridat l'atenció:



Fins aviat,
els del Miccoa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada