dissabte, 24 de novembre del 2012

Fort Pierce


Hola!


Una de les distraccions quan estàs fondejat és veure com arriben altres vaixells.
Aquesta vegada lligats a una boia i amb vent de 20 nusos estàvem observant un veler que semblava que hi anava només un tripulant.
-si ho aconsegueix a la primera, és un “crak”, vaig dir en veu alta.
-Doncs no ho te fàvil, respongué en Jordi.
A la primera, se li escapa, a la segona, també i la tercera ... intenta pescar la boia per la popa.
Però sembla que se li ha enganxat, doncs només veiem que intenta agafar i agafar el cap de la boia sense que pa pugui lligar amb el seu cap.
I...aleshores veiem que comença a aixecar el braç.
Sembla que necessita ajuda.
Ens fa un senyal i ens parlem per l'emissora.
Efectivament se li ha enganxat la boia sota el casc del vaixell i no aconsegueix agafar-la.
Aleshores baixem el “dingui” (l'auxiliar) i en Boris i en Jordi van a veure si hi poden fer alguna cosa.


Però em sembla que tarden massa.
Passats uns minuts tornem. Diuen que la te atrapada a l'hèlix. Que s'hauria de posar a l'aigua i segurament la podria desenganxar:


De totes maneres te una assegurança que vindrà d'aquí 10 minuts.
Doncs sí, no tarda més de 10 minuts i s'apropa una motora. Primer intenta estirar-lo però no pots desfer-lo. Seguidament el jove tripulant es posa un l'equip d'aigua i es submergeix i enun “plis-plas” sura la boia.
Ja està. Li ha sortit prou bé. Una més per explicar.
Evidentment no és fàcil fer la feina un sol. Per això moltes vegades em capten l'atenció els navegants en solitari.

Naveguem cap a Melbourne:



Les aigües del Indian River no són massa profundes, per tant cal seguir sempre el canal.
La vegetació i la fauna estan presents durant tot el dia;tortugues , dofins, àligues ... passen a prop del vaixell, o nosaltres passem prop d'elles:


Arribant a Fort Pierce ens ve el record de la primera vegada que entràrem a la costa americana, i anem a fondejar al mateix lloc:


Ja queden pocs dies per creuar cap a Bahames.

En Boris ja te ganes de pescar i nosaltres de navegar per aigües transparents.
Amb paciència tot arriba:


Que tingueu un bon cap de setmana.
Fins aviat,
Jordi, Boris, Marga.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada