divendres, 31 d’agost del 2012

Detalls des d'Amèrica 3



HOLA!

Mentre anem seguint a la Web http://www.nhc.noaa.gov/ l'evolució de les Depressions,Turmentes i Huracans (Isaac, Kirk, Leslie) que es van desenvolupant per les zones de l'Atlàntic anem prenent consciència de la importància de buscar refugi a zones menys exposades o bé entre cometes ("") de menys probabilitat de risc.
Des del Yeocomino sembla que de moment s'hi està tranquil, però mai se sap!!
-Creuem els dits!


En aquests moments, tot i la sequera que hi ha hagut, s'està fent la collita de panís o blat de moro.
Aquesta planta gramínea originària d'Amèrica fou introduïda a Europa en el S. XVII.
Actualment és el cereal amb major volum de producció en el món, superant el blat i l'arròs.
Jo no em vaig poder estar de fer una foto a la segadora conduïda per una xicota:


Doncs em va venir el record dels anys treballats al Camp d'Aprenentatge de Juneda:



Si per un costat del creek feien la collita, per l'altre hi descarregaven i carregaven el gra:



I és que en aquestes terres riques de gra i vegetació cal anar en compte.
-Per què?   Mireu, què hi veieu?



Quin camuflatge!
Ben coneguda és aquesta paraula d'origen francès que vol dir "disfressa".
I molt utilitzada és en qualsevol dels nostres entorns per tal de no poder distingir alguns animals camuflats entre les plantes:



A la natura hi ha una necessitat evolucionària que força als animals a barrejar-se amb l'entorn i canviar la seva figura, per a que les presses puguin evitar els seus depredadors i per a què els depredadors puguin atrapar les seves preses.


Existeixen diferents aspectes en el camuflatge dels animals degut a les diferents habilitats sensorials. Alguns utilitzen la mímica per passar a semblar una fulla, una pedra, una branqueta o bé algun animal més perillós i verinós.
Ja coneixeu aquesta oruga de la familia dels lepidòpters, oi?


Quan s'enfada treu les banyes igual que un cargol.
Però ja veueu que a poc a poc no deixara ni una fulla de julivert, que profiti!:


I de la natura, que sovint ens atrapa molt fàcilment, a les feines del Miccoa:


Quina moguda per tan sols posar unes llums de leds a la cuina. Però feia falta perquè el fluorescent feia temps que s'havia espatllat i a més a més gastava molt:


Sort en tinc d'aquests dos operaris:


I mentres ells treballen jo me'n vaig a desenfornar el pa; un amb panses i l'altre amb llavors de sèsam.
Salut:


Miccoa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada