dijous, 27 de desembre del 2012

a Rose Island


Hola, com va?


Curiosament mentre naveguem vaig redactant mentalment el que m'agradaria explicar-vos però quan estic davant el teclat la major part de les impressions i sentiments s'han esfumat i tan sols en queda un breu record.
Val a dir que LesBahames estan tan a prop físicament d'Amèrica i tan lluny socialment parlant que no deixa indiferent a ningú.
De vegades ens fa venir el record de Mindelo- Cabo Verde.
Esperem poder descobrir molet més coses d'aquestes illes en el transcurs de la nostra ruta, una ruta que volem que sigui molt més tranquil·la i pausada que l'anterior del mes de maig-juny; on estàvem pressionats tant per l'inici de les turmentes·tropicals com pels exàmens finals del Boris:


Donc bé, la darrera navegació que vam fer des de Chub Cay va ser una lliçó de vela. Dic una lliçó perquè cada navegació és diferent, entre mar i vent es forma una combinació que et posa a prova.
Els més de 20 nusos de vent amb les onades de ressaca dels dos dies anteriors i les noves onades que es formaven ens feien treballar de valent:


Vam deixar descansar el pilot automàtic, potser perquè tardava massa a redirigir el rumb, potser perquè estàvem més segurs de pilotar nosaltres mateixos el vaixell. Tant per una cosa com per l'altra les 6 hores de navegació van ser excitants.
El capità fou qui més va treballar, nosaltres li anàvem fent algun relleu.
Avantatges: aprendre a governar el vaixell, bona velocitat, estalvi de combustible i d'energia
Desavantatges: atenció, concentració i esforç.


El primer que vam veure a la nostra arribada a Nassau fou com les onades s'alçaven sobre la costa est.
El segon que ens va impressionar van ser els super vaixells de turistes:


Ja a resguard del vent i l'onatge vam buscar un fondeig. Tot i que hi havia força corrent l'àncora es va agafar bé i vam descansar sense problemes.
Curiosament l'endemà, unes dues hores després d'haver fet l'entrada de Customs-Imigration vam rebre la visita d'una llanxa de la police que ens va revisar passaport i fins i tot ens va fer una breu inspecció dins el vaixell.
Però tot estava correcte i no va haver-hi cap problema.
Després d'estar quasi dos mesos a Amèrica amb el permís del passaport expirat, aquesta fou una visita que no ens preocupà gens ni mica.



Atrets per la curiositat d'una petita i propera illa anomenada Rose Island, vam decidir d'anar-hi a fondejar.



Atractiva pels seus colors de terra i aigua, per la seva poca fondària, per les conxes de mar i el seu fons de corall. I per la varietat de peixos, és clar!:


A falta de calamars i sèpia ens vam preparar una fideuà amb wahoo, que ens està donant per a molts àpats, a part dels pots de conserva amb brou de peix que hem preparat:



Ah! aquí us deixem la primera part d'un petit recull d'imatges de l'inici del viatge. Esperem poder publicar les properes més endevant:





Salut i fins aviat,
Boris, Jordi, Marga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada