De Mayaguana a Manzanillo Bay (R. D.)

Hola, com esteu?

Prendre decisions no sempre és fàcil, però s'han de prendre!

Descartarem l'opció de recalar a les petites illes de Turcs and Caicos i navegarem directe cap a la primera illa de Bahames. Com qui tanca un cicle recalarem al mateix lloc que el passat mes de maig.

La nit fou relativament tranquil·la tant per la navegació com per les poques embarcacions que navegaven prop de la nostra ruta.

Habitualment les primeres hores del matí, les meves preferides, rebem amb un somriure aquests cetacis que com jo adoren la companyia. Ens segueixen una estona tot saltant i observant-nos amb atenció, fent-nos escoltar algun so de salutació. -Potser algun dia acabarem banyant-nos al seu costat i acariciar-los ? Qui sap?!:

La llum del dia no ens donà suficient temps per arribar a Abraham's Bay, però sí per fondejar a l'Oest de Mayaguana, a Betsy Bay:

On el Boris tingué temps de pescar:

No només aquest peix de colors tan característic del corall que retornà a l'aigua.

-”Peix no conegut, perillós per a la salut”

També pescà un tauró d'aproximadament un metre, però les seves fileres de dents esberlaren el fil just a pocs metres de pujar-lo a bord.

L'endemà navegarem cap a Abraham's Bay, donarem la sortida de Bahamas, descarregarem el temps, enviarem treballs escolars, correus, entre altres i compartirem una estona amb els habitants de l'illa en un bar multi-sonoritzat entre els videoclips, la televisió, la música a tope i el so de les fitxes de dominó que petaven sobre l'única taula de fusta de la sala.

D'entre les tres possibilitats que havíem contemplat per arribar a República Dominicana: Samaná, Luperón o Manzanillo, les condicions meteorològiques ens ajudaren a decidir i posar rumb cap a Manzanillo.

Sortírem de Mayaguana a la mateixa hora que intentava sortir el sol entre els núvols, núvols que dibuixaven relleus ondulatoris entre el blau del cel.

Per guanyar milles ens atrevírem a passar pel camí curt: pel Coral Breaks, deixant a babord el Guano Point. Tot i la poca visibilitat que hi havia del fons per fet de tenir el sol de cara i la poca fondària en un pas estret d'esculls, val a dir que aquesta vegada, per sort, el GPS coincidí amb la carta nàutica.

Rumb 158º amb cel cobert per estribord, per popa i per babord. Per proa cel obert!

Ens fixem com evolucionen les capes de núvols; castells de cúmulonimbos em recorden a una turmenta, de ja fa anys a Coll de Nargó.

En Jordi tot observant es veu com un fibló es depenja per popa, tan sols a dues o tres milles. Amb els prismàtics es pot veure la massa d'aigua que aixeca la gruixuda mànega:

Fa impressió fins i tot veure-ho des de la distància.

“... dentro y alrededor de las intensas corrientes asociadas con grandes cumulonimbos y cúmulos congestus, puede desarrollarse un vórtice de aire como el que forma el agua al desaguarse. El aire puede salir despedido del centro, como resultado de tanto giro, lo que equivale más o menos a una bajada de presión. Una tuba es una columna o cono de nube que desciende del centro de uno de esos vórtices...”

I aquí se'n formava un altre:

Posarem motor per allunyar-nos dels fiblons més ràpidament.

Cap altra vela, ni màstil ni casc es veia en el nostre radi de visió.

El mar, les onades, el sol, el vent i els núvols per a nosaltres sols.

A descobrir altres indrets, altres illes, lluny de casa i de la nostra gent.

Després d'una tromba d'aigua que ens restà la cara de bona matí, el cel s'obrí i a poc a poc el relleu geogràfic d'Haití i República Dominicana es feia cada vegada més gran.

És hora de canviar el color de la bandera:

Una vegada ja fets el tràmits oficials d'entrada a un nou país ... anem a fer un tomb pel poble de Manzanillo:

Colmado per aquí i colmado per allà amb un ordre molt i molt especial.

Gent sota l'ombra d'un arbre oferint-se per passejar-te amb la moto.

Els nens jugant a bèisbol o bé fent música amb una cassola rovellada.

Mentre en els bancs del carrer s´hi reuneix des del més jove al més vell.

Les taronges de pell fina són pelades cuidadosament sobre un taulell de fusta.

-Se puede? Pregunto. En pocs segons esclafo tres grills de dolçor dins la boca.

Les mirades cap a nosaltres ens diuen que som els turistes nouvinguts.

-Son los que llegaron con el yate! Sento des de l'altra costat de la vorera.

Aquí estem ben ancorats!

Salut i fins aviat,

els del Miccoa.