Aquests reptils natius de les zones
tropicals del Carib, Centre-Amèrica i Sud-Amèrica tenen el seu encant.
Tot i que en
la història científica descrita per Darwin en el seu viatge
a les Illes Galápagos les va descriure “animals horribles,
de color negre, bruts; semblen estúpids i els seu moviments són
molt lents”.
I a la
vegada el capità Collnet en
el relat del seu viatge les descriu com “cocodrils en miniatura”.
Ara es sap que el seu color verd clar o fosc canvia segons el seu
estat d'ànim, la temperatura de l'ambient i el seu estat de salut.
El color verd els serveix de camuflatge per escapar-se dels
depredadors. També fan servir la seva poderosa cua com a arma de
defensa en cas de necessitat. I són excel·lents nedadores i
trepadores.
Mentre elles prenen el sol voluntàriament, en Jordi sua la samarreta per aconseguir que el motor fora borda arranqui d'una vegada.
Esperem que abans no es pongui el sol el motor faci “run-run”.
I si ell està distret desmuntant el motor, el Boris se n'encarrega
de reparar la bomba d'aigua de la dutxa.
Avui sembla el dia de les reparacions. Però ja se sap que els
aparells vells i usats necessiten el seu manteniment, com a tot
arreu!
Des
de la “Pequeña Venecia”, “Venecia Chica”o “Venezuela”
batejada així per Alonso de
Ojeda (navegant
i conquistador espanyol que fou el descobridor de la costa veneçolana
i colombiana) que tingueu una bona setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada