Els núvols enganxats a
l'illa de Carriacou ens acompanyen un parell de milles amb la seva
humitat i la seva pluja.
Sap greu, però pel camí
hem deixat algunes de les illes, com les Tobago Cays i Mustique,
que tenim subratllades al bloc de notes; les quals ens han dit
que ofereixen paratges naturals bonics de visitar i fondejar. Però
haurem de reservar-les per a una altra ocasió.
Tampoc visitem l'illa de
St. Vincent:
Ja
veieu que hi ha molts llocs per recalar i visitar. Només cal tenir
temps i agafar-s'ho amb calma:
La
calma, aquesta vegada, ens la dóna el mar; és cert! Perquè feia
molts dies que no assaboríem un mar tan pla, encara que només duri
uns 60 minuts és suficient per gaudir-ne i preparar la massa de la
pizza.
El
relleu de l'aigua ens diu que aviat s'acaba i torna el vent de cara,
ja, ja.
Més
tard, les siluetes dels Pitons de
l'illa de St Lucia es
dibuixen per proa:
Ens
apropem a la zona del Par Natural i ja tenim un llucià-local
que ens ve a rebre, a oferir-nos una boia de fondeig i a demanar-nos
alguna beguda fresca:
Amb
les fotos que havíem vist sempre ens havien cridat l'atenció
d'aquests Pitons de més de 700 metres d'alçada, però veure'ls en
directe semblen més majestuosos:
Però
finalment decidim anar a recalar al Marigot Bay
tot i que ens tocara entrar-hi de nit; tot i això és sense cap
dubte un dels millors refugis de la zona.
I
nosaltres que pensàvem que l'entrada estaria senyalitzada!
És la claror de la lluna l'única que ens fa llum. Ni llums verdes ni
vermelles. Això sí, un local al qual no se li veu la cara ens
segueix amb la seva barqueta per oferir-nos una boia. -el negoci és
el negoci!
Pel
matí ens adonem del lloc on estem:
Sí,
és bonic! Però jo me l'imaginava més verge, més natural. Tal com
havia llegit i vist en el llibre de: Paco Jiménez “Alegrías y
desventuras de un navegante solitario”.
Amb el
pas dels anys els espais natural es poden modificar molt. -Llàstima!
I
rumb Nord cap al nostre destí: Rodney Bay.
Primer entrem al Lagoon, on abans es podia fondejar i ara només està
permès utilitzar el servei de boies de la IGYMarina.
Però
valorant avantatges i desavantatges més endavant decidim anar a
fondejar a fora, on som ara:
I aquí
estem en una nova illa i una nova escola pel Boris.
Per cert, aquí tindrem l'arribada dels vaixells que participen en el rally de l'ARC 2013, que fa pocs dies van sortir de Las Palmas de Gran Canaria i navegaran unes 2.700 milles nàutiques.
Si voleu més informació:
http://www.worldcruising.com/arc/event.aspx
Fins
aviat!
Quines fotos més xules i quina enveja carnús!!
ResponEliminaUna abrasada des de Lleida
Hola família,
ResponEliminaQue XULOoooo tot ara mateix vindríem.
Una forta abraçada i molts bessitos des de Lleida.
Àneu, Xavi i Magda