Horta-Faial-Azores

Hola!

Aquests n'és resum del quadern de bitàcola en la nostra travessa de l'Oceà Atlàntic.

I. De Rodney Bay- Saint Lucia a Jolly Harbour-Antigua.

Els darrers minuts abans de deixar Rodney Bay els esgotem a la benzinera de la IGY Marina. Casualment o no ens trobem amb aquesta parella d'amics australians que ens volen desitjar personalment un bon viatge. Tenen previst visitar Europa l'any vinent. Potser els tornarem a veure, potser no.

Aleshores, amb els dipòsits plens d'aigua i gasoil, posem rumb 335º cap a Martinique.

De les darreres 4 travesses fetes a aquesta illa, val a dir que avui és la millor de totes. Doncs el mar està molt amigable i fa córrer el vaixell de valent.

Però no tot lo bo dura per sempre i sorprenent ment no ens trobem amb la mateixa navegació de Martinique a Dominica; l'escorada fa que no et puguis bellugar massa i l'onada curta i emprenyadora fa que s'alci per la capota sense manies. És el moment de decidir si recalem a Rosseau, un fondeig ja conegut per a nosaltres. Busco el way point anotat en el quadern de la darrera navegació de les vacances de Nadal i sense cap dubte entrem ja ben entrada la mitjanit per descansar i dormir.

Abans de que es llevi el dia continuem la navegació cap a Guadeloupe, una travessa més agradable i com que tenim molts dies per endavant d'alta mar busquem un nou fondeig en aquesta illa; Anse Deshaies. Un lloc molt bonic per passar-hi uns dies sense presses, però tenim la mirada posada cap el nord o sigui que ho haurem de deixar per a una altra ocasió. Aquest és un dels plaers d'aquestes illes del Mar del Carib, on es poden trobar racons, cales, badies i platges per fondejar i gaudir del seu entorn.

Ja fora del reguard de l'illa és l'hora de valorar la direcció del vent; si aquest ens és favorable o bé ens deixa cenyir amb certa comoditat enfilem i posem rumb cap a Azores. Però el vent de l'Est rola cap a Nord Est i pensem que és molt millor navegar a sotavent de l'illa d'Antigua. Justament allà hi ha dos vaixells espanyols, el Vagabundo i l'Hispania, el primer també navegara de retorn cap el Mediterrani, el segon possiblement continuara el seu viatge cap a Colòmbia.

Després d'una bona navegació recalem i baixem a terra per retrobar-nos amb les seves tripulacions i entre conversa i conversa, entre plat i plat passem la resta de la tarda i part de la nit amb ells.

II. D'Antigua a Azores.

Sempre trobaríem algun motiu per estirar la nostra estada en aquestes illes, sobretot si vas amb un vaixell, és clar. Però aquesta vegada ja tenim la mirada posada cap a casa i cal iniciar el camí. Després d'esmorzar deixem els amics de l'Hispania rumb cap a St. Barths i nosaltres rumb Nord Nord-Est. Intentarem fer rumb directe tant com es pugui, però el vent és qui manarà. Primer passem a sotavent de Barbuda, on per alguns navegant és una illa molt verge, amb unes llargues platges i bonics fons de corall, i a poc a poc anem deixant el Carib enrere.

La previsió marca un vent predominant de l'Est, però el que tenim nosaltres és Nord-Est i això ens fa modificar un xic el rumb. Així anem navegant a vela amb una mitjana de 6 nusos de velocitat i amb certa comoditat. Però a poc a poc el vent afluixa i entrem en una zona de calmes, o sigui que amb paciència i un xic de motor anem fent el nostre rumb. És el moment del Boris, que prepara els seus estris de pesca i captura la seva primera presa en aquesta singladura; un dorado!. Reduim la velocitat del vaixell perquè ens sigui més fàcil pujar-lo a bord i una vegada ja a les escaletes de bany de popa el peix lluita amb totes les seves forces i aconsegueix escapar-se. Nosaltres ens quedem sense paraules: -estem desentrenats o què? No és el nostre dia. Esperem que en vinguin de millors.

Però si no hi ha peix fresc menjarem una altra cosa i preparo unes hamburgueses vegetals amb patates daurades.

A les 23h UTC escoltem “La rueda de los navegantes” així podem seguir els altres vaixells que estan navegant; entre ells hi ha el “Thor”, que ja es troba molt a prop d'Azores, tot i que te un problema amb el motor i estan gestionant poder tenir el suport d'una embarcació que els ajudi a atracar a Faial-Horta.

Portem 5 nits de travessa a bon ritme i de moment els dies passen força distrets tot i que no hi ha sort amb la pesca.

Avui divendres 30/5/2014 hem vist un veler per proa. A poc a poc l'avancem i parlem per l'emissora amb ell. És un francès que navega en solitari i que va cap a La Rochelle, o sigui que també es dirigeix cap a Azores. Ens explica que te un problema amb el motor i va amb les veles trimades tant com pot, ja que hi ha poc vent i sempre va bé l'ajuda del motor per no perdre el ritme. Li preguntem si podem fer-hi alguna cosa i ens diu que no, que de moment va fent. Tan sols vol saber si li funciona el seu aparell emissor-receptor AIS i li diem que sí, que a través d'ell hem pogut identificar el nom de la seva embarcació: YSE.

Avancem mentre deixem que la seva silueta es difumini en la línia de l'horitzó.

Tinc moltes ganes de menjar peix fresc i així que es lleva el dia el Boris prepara la canya i se'n torna al llit. Jo estic de guàrdia i entro a demanar un relleu, tinc son i vull estirar-me una estona. Passen uns 25' i surto a fora a fer una ullada, els meus ulls es queden mirant fixament el carret daurat de la canya, no m'ho puc creure: no queda ni rastre dels metres i metres de fil, -com pot ser? Desperto en Boris i li explico, quan ho veu es queda amb certa cara de tristesa. Aquest són els misteris del mar que no tenen més explicacions que les teves suposicions i les teves imaginacions. I davant el que ha passat busquem solucions i preparem un curry . Ja tindrem temps que comprar fil per la canya a Azores.

Per endolcir el dia preparem unes rosquilles d'anís i una fornada de pa. Sempre va bé aprofitar el bon temps del mar i deixar algunes reserves de menjar ja llestes per quan es faci difícil de moure't i cuinar per la navegació agitada.

Passem el cap de setmana en un mar força tranquil i calmat amb poc més de 8 nusos de vent, la temperatura és agradable i el color de l'aigua és d'un cel blau pujat i brillant. Els metres i metres de fondària fan que la sonda només ens marqui quan passa algun peix o algun cetaci per sota el vaixell.

Després de 8 dies a mar el color del cel va canviant i es torna amenaçador, sembla que estiguem tancat en un cercle de núvols, sense saber cap on hem de passar per trobar el bon camí.

La foscor del cel ens fa preparar els materials de seguretat pel que pugui venir; pluja i ràfegues de vent. I així és, dit i fet; el mar es comença a encrespar i ens ensenya les zones on descarrega la pluja. Aleshores rissem veles i ens lliguem amb els arnesos.

Enrere hem deixat un mar suau i blau, ara ens endinsem en un mar gris i de pocs amics. Però no hi ha llocs per anar a cercar refugi, no hi ha ni illes ni illots per deixar passar aquests núvols, tan sols podem modificar un xic el rumb i intentar buscar les zones més clares.

Pensant positivament, el vent ens fa avançar a més velocitat i això cal aprofitar-ho. Com més milles recorregudes més aprop estarem del nostre objectiu.

Qualsevol feina dins la cabina es fa feixuga i pesada pel moviment basculant d'una onada rere l'altra. I així entre cops d'onades i el vent que ens fa cenyir passem el que se'n diu “una noche de perros”, d'aquelles que només desitges que aclareixi el dia i començar-ne un altre de nou.

A primera hora del matí el cel ens comunica que no esperem que surti el sol, les capes de núvols n'han pres possessió. Més tard ens assabentem per “La rueda de los navegantes” que estem passant un front fred i que en un parell de dies ja haurà passat. Així doncs paciència que ens tocar cenyir sense més per tal de lluitar amb el vent que va de 18 a 27 nusos i evidentment ajustar les veles segons la nostra intuïció. Reduïm al màxim les activitats del dia per evitat cops i desequilibris. Abans de preparar el menjar penso detingudament el més simple de cuinar i el més consistent per tal de que ens deixi tips durant unes hores.

Dimarts, 3 de juny de 2014.

Latitud: 31º 45,081' N

Longitud: 50º 13, 783' W

Son les 12,22 hora UTC i el so del vent i el mar s'escolta dins la cabina. És el nostre concert, és la nostra música; aquella que a poc a poc anem identificant la seva intensitat, la seva intencionalitat.

La bravor de les onades curtes junt amb l'escuma que escupen són la ressaca del front fred que ens ha acompanyat durant les darreres 36 hores. Segons les previsions meteorològiques aquest front ja s'ha desfet i hauríem de començar a notar-ho en la presència de pocs núvols, en la baixada del vent i conseqüentment de les onades. Però el Miccoa encara navega com si fos un submarí, cobert d'aigua tant pet la que aixequen les onades com per les escorades que refreguen la bravor de l'aigua. Això fa que ben poca estona puguis estar a la banyera sense mullar-te. Sort en tenim del nostre pilot automàtic que treballa d'allò més. Tot i que anem controlant el rumb i la velocitat del vent, amb ell hi dipositem la nostra confiança, és un bon tripulant.

Històries i comentaris d'altres navegant et passen pel cap:

-”... vam tenir 4 dies de navegació modo misèria”

-”... nos pilló un frente y estuvimos malnavegando durante 48 horas”

-”... en la travesía tuvimos 2 días duros con puntas de 50 nudos, pero el tanque aguantó”

-... se avanzó un frente y no tuvimos més narices que cambiar el rumbo y navegar a favor del oleaje. Nos encerramos en la cabina y e dijimos al piloto: -chico, te toca trabajar, por eso me he gastado más de 4.000 euros en ti”

I bé, tot passa més lent o més ràpid i, per sort, tenim la capacitat d'oblidar els moment desagradables i cobrir-los de moment molt més agradables. Així que el sol comença a sortir i el cel ens ensenya el seu color blau i net de núvols la moral de la tripulació s'alça deixant anar un gran i íntim sospir.

Un bon plat de pasta a la bolonyesa i torrades amb formatge blau seran el nostre plat principal del dia. Mentre ni hi hagi pesca algú ha de posar imaginació al menú. Tot i que el Boris intenta fer una esquer amb un dels peixos voladors que han quedat atrapats a la coberta.

Connectant.nos a “La rueda”, ens arriba la notícia que un veler espanyol que anava a unes quantes milles darrera nostra ha tingut un ensurt; se li h trencat un obenc i davant la perillositat que han vist en els moviments del màstil i sense voler posar en perill la seguretat de cap dels seus tripulants per enfilar-se al pal i intentar caçar l'obenc han decidit acabar de tallar la resta de l'arboladura del màstil i deixar-lo de record en el fons d'aquest Oceà.

Nosaltres ens quedem bocabadats per la decisió que han pres!!

Però cada un fa el que creu més adient en aquell moment i davant la situació.

Total, que ara els toca navegar cap a la illa més propera: St Martin a motor, a unes 390 milles. Tenint en compte que el màstil dóna gran part d'equilibri i d'estabilitat al veler esperem que tinguin sort, que tinguin suficient gasoil i arribin bé a port.

Dimecres 4 de juny de 2014

Latitud: 30º 20,286' N

Longitud. 48º 26,144' W

La navegació encara és un xic pesada perquè no deixem de cenyir, doncs no volem perdre Est. Tot i així corregim uns graus cap a babord per tal de que el vaixell vagi més acompassat al moviment del mar.

Sabem que aviat s'acabarà el vent i entrarem a la zona de calmes com a resultat de l'anticicló de les Azores.

Amb 13 nusos de vent de l'Est i una mar calmada fan que el Miccoa navegui molt a gust i la tripulació pugui assaborir els bons moments de la vida al mar.

Dijous 5 de juny de 2014

Latitud: 34º 28,450' N

Longitud: 46º 39, 687' W

Sembla que estiguem a port, ja estem endinsats en la zona de calmes, això és un dia de relax.

U dia ideal per fer qualsevol tasca dins i fora del vaixell.

Amb 5 nusos de vent i el motor a 1.300 r/m avancem a 5 nusos sobre una mar suau i esponjosa.

Ens creuem amb els dofins descansant sobre la superfície, quiets, immòbils com no havíem vist mai. Les caravel·les portugueses ens van passant pels costats, sembles veles fetes de gominola.

S'agraeixen uns dies de calma i quietud. Feis anys que no veia un mar tan dòcil, potser la darrera vegada va ser tornant de Mallorca amb uns amics de Lleida.

Els misteris del mar fan que una boca dentada talli el fil d'acer i s'emporti el peix volador que hi havia d'esquer. El Boris es queda sorprès, no pot creure'-ho, no ho havia vist mai. I comença a indagar de quin tipus de peix es pot tractar?!

I per més sorpresa i per més misteri això ens torna a passar una segona vegada. -Veure-ho per creure-ho!

Divendres 6 de juny de 2014

Latitud: 32º 27, 912' N

Longitud: 44º 38, 942' W

El dia es lleva espectacular, el sol i els seus reflexos donen unes tonalitats lluminoses que es radien per tots costats.

Els 3-4 nusos de vent et deixen fer qualsevol activitat a bord: dutxes, neteja, cosir,... i sobretot dormir ben pla.

Per demà esperem vent de NW de 10 nusos, em sembla que ja s'acaben les calmes. Acabem-les de gaudir amb tranquil·litat.

Dissabte 7 de juny de 2014

Latitud: 36º 16, 490' N

Longitud: 42º 02, 570' W

El so del vent ja fa girar el generador eòlic. Dos dies sense el seu so i semblava que faltava alguna cosa. Despleguem veles i apaguem el motor. Contents de tenir un vent favorable d'un llarg per babord i que ens permeti posar un rumb directe cap a Azores. Tot el que puguem navegar guanyant NE ens ajudarà a apropar-nos al nostre objectiu.

Experimentem una nova manera de pescar a alta mar; al veure un grup de peixos navegant per babord del vaixell, el Boris ha agafat una canya més petita i en 3 minuts un d'ells ja s'havia agafat a l'ham.

Ja era hora ... la pesca arriba a bord, mai havia estat tan benvinguda, la manca de proteïna fresca fa que netegi el “bonito” més ràpid que mai.

Diumenge 8 de juny de 2014

Latitud: 37º 07, 510' N

Longitud: 39º 15, 055' W

Seguim mantenint un bon rumb de 70º, amb una navegació suau i agradable. Si la previsió no canvia tenim vent del SW pels propers dies. Però encara queden unes quantes milles i podem trobar-nos amb algun canvi meteorològic.

Ja fa dues setmanes que estem a alta mar i comencem a tenir ganes de veure terra. Estem ben sols enmig d'aquest Oceà. Segur que hi ha més vaixells navegant, però no precisament a prop nostra.

Dilluns 9 de juny de 2014

Latitud: 37º 38, 764' N

Longitud: 36º 32, 640' W

-O calmes o bé un front fred que porti vent i pluja, què prefereixes?

A hores d'ara em sembla que ja estem preparats per rebre un front fred, sempre i quan els vents ens siguin favorables, és clar!

Doncs ens confirmen que el front que s'apropa per popa ens portarà vents de 20 a 25 nusos o més. Difícil de quantificar amb exactitud les pujades de vent puntuals a mesura que aquest passi per sobre nostra.

Evidentment estem atents tota la nit, ara mateix naveguem tan sols amb gènova i les onades que ens arriben per popa es fan sentir alleugerir la marxa. De moment el vent és respectuós i ens empeny a més de 6 nusos.

Tot i que el dia es lleva amb un cel ben gris, a poc a poc el sol es va imposant deixant-nos veure un cel i un mar ben blaus.

-Entre nosaltres ens preguntem si s'haurà desfet o bé haurà modificat la seva trajectòria aquest front que ens ha d'arribar?!

Perquè de moment sembla un dia perfecte, amb bon temps i bona navegació. Però val a dir que nosaltres no deixem d'estar pendents a l'aparició de núvols i al xiuleig del vent.

Com cada nit mirem la nostra posició a la carta nàutica. Així podem veure el recorregut i les milles navegades.

La sensació d'una travessa oceànica és com estar a l'interior d'un cercle i que aquest es vagi desplaçant sense que tu te n'adonis. Doncs no veus la proximitat respecte un punt de la terra, la qual cosa fa que sempre sembla que estiguis allà mateix. Tan sols es modifica el decorat d'aquest cercle,; de vegades espectacularment blavós, d'altres de cortines de núvols, o cortines de pluja, d'altres de reflexos lluminosos solars, d'altres d'estels, d'altres d'obscuritat, d'altres de llum de la lluna,... Com us podeu imaginar cada dia és diferent; aquest quadre marí pintat pel mateix artista no te mai les mateixes pinzellades ni les mateixes tonalitats.

Dimarts 10 de juny de 2014

Latitud: 37º 59, 753' N

Longitud: 33º 30, 40' W

Hem navegat part de la nit amb la llum de la lluna que d'aquí 4 dies ja serà lluna plena. El vent ha aguantat molt bé a 15-16 nusos tot i que les onades han fet dansar un bon ball.

Hem sentit l'alarma de dos mercants que s'han apropat al nostre radi de 32 milles, però a rumbs fora de col·lisió.

El vent ha rolat i ara ens entra pels 120º i això ens fa navegar a més velocitat. A mesura que avança la tarda s'està fent més mar i puja el vent. Sembla que ja tenim el primer avís. Comencem a rissar veles perquè la mar es torna més agitada i les escorades són més fortes. Ja tenim els 25 nusos i tornem a rissar veles, doncs no sabem si encara pujara més el vent i ja tenim la nit a sobre.

Cap a la mitjanit el cel es comença a cobrir de núvols tapant la llum de la lluna i els estels. El so de les onades encrespades que topen amb el casc són el so predominant. Ens preparem per passar la nit ben atents, doncs ja notem que tenim el front a sobre i no val a badar.

Dimecres 11 de juny de 2014

Latitud: 38º 19, 970' N

Longitud: 30º 18, 952' W

El Miccoa navega entre 6 i 7 nusos, això està molt bé tant per a ell com per a nosaltres. Però més m'estimaria baixar la velocitat a canvi d'una mar més suau.

Passem el dia entre núvols, pluja, onades i capricis del vent. Avui sembla un dia d'hivern, sí un dia per estar al costat de la llar de foc. La humitat ha anat penetrant per tots costats.

Ja tan sols en faltes 41 milles per a Horta, segurament hi entrarem de nit. Tenint en compte que ens han dit que te una entrada de fàcil accés,sense baixos i que a més a més es pot fondejar davant de la mateixa marina... confiem amb no tenir cap problema ni contratemps.

També ens havien dit que a unes 30 milles de distància ja podríem veure el relleu de la costa de l'illa, però avui és un dia de molt poca visibilitat. És a les 5 de la tarda i a 12 milles de la costa que ja podem cridar: “tierra a la vista”.

Darrera nostra, a 4 milles, portem un veler anomenat LOTOS que porta el mateix rumb, te el mateix objectiu.

Comença a ploure amb més intensitat i això ens fa pensar que la pluja aplanara el mar. Però res de res, acaba de ploure i es torna aixecar el vent. Alguns dofins ens donen la , se'ls veu ben contents jugant entre les onades i perseguint-nos.

Cap a les 8 del vespre, hora UTC, entrem a refugi de l'espigó del port. Amb un gran plaer deixem caure l'àncora entre d'altres vaixells fondejats.

Ha estat una bona travessa, el nostre pilot automàtic ha treballat dia i nit, el Miccoa ha cavalcat sobre les onades i s'ha portat com un campió.

En total hem fet, des d'Antigua, unes 2.307 milles en 17,5 dies.

Una bona experiència per a tots tres!

Ara a preparar el següent objectiu cap el sud d'Espanya, cap a l'Estret ge Gibraltar, cap el Mediterrani.

Salut i fins aviat!