Cap a Montecristi

Hola!
Vam deixar Manzanillo a primera hora del matí, quan l'alisi estava adormit:

Navegàrem prop del Parque Nacional de los siete hermanos:

I fondejàrem a la badía de Montecristi, resguardats darrera El Morro:

Segons s'explica en els escrits històrics:

"Montecristi es una de las 31 provincias de la República Dominicana, ubicada en la región Noroeste del país. Montecristi fue fundada por Juan de Bolaños y 60 familias de las Islas Canarias el 30 de mayo de 1533, fue despoblado durante las devastaciones de Osorio en 1606, con cuya población y la de Puerto Plata se funda Monte Plata. Luego fue repoblado el 25 de abril de 1879, como Distrito Marino, y luego, en noviembre de 1907 como Provincia. Su capital: San Fernando de Montecristi.
El puerto tenía tanta actividad –se agrega en Apuntes para una Historia de Montecristi- que se consideraba entre los tres primeros del país. Para aminorar las distancias muchos moradores vivían junto al mar, en la hoy playa Juan de Bolaños, donde existía un pueblo con sus calles, tiendas, billares, etc.".

Desembarcàrem enttre els manglars, prop d'una marina, per anar a buscar queviures al poble.
Com podeu veure el fondeig ens queda força lluny de terra, doncs no hi suficient fondària per apropar-nos més. I a part de la motora Mago de mar del Departament de Medi Ambient, no tenim cap altre veí:

Ja a terra ens apropem a la gent.
Conèixem alguns personatges peculiars i artístics:

Assaborim la refrescant i deliciosa aigua de coco:

Ens entretenim amb el paisatge:

Però... sense anar més de pressa que el ritme que caracteritza als Dominicans:

I si tot va bé demà continuarem resseguint la costa cap a l'Est.

Que tingueu un bon cap de setmana de febrer:

Una abraçada, els del Miccoa.

De Mayaguana a Manzanillo Bay (R. D.)

Hola, com esteu?

Prendre decisions no sempre és fàcil, però s'han de prendre!

Descartarem l'opció de recalar a les petites illes de Turcs and Caicos i navegarem directe cap a la primera illa de Bahames. Com qui tanca un cicle recalarem al mateix lloc que el passat mes de maig.

La nit fou relativament tranquil·la tant per la navegació com per les poques embarcacions que navegaven prop de la nostra ruta.

Habitualment les primeres hores del matí, les meves preferides, rebem amb un somriure aquests cetacis que com jo adoren la companyia. Ens segueixen una estona tot saltant i observant-nos amb atenció, fent-nos escoltar algun so de salutació. -Potser algun dia acabarem banyant-nos al seu costat i acariciar-los ? Qui sap?!:

La llum del dia no ens donà suficient temps per arribar a Abraham's Bay, però sí per fondejar a l'Oest de Mayaguana, a Betsy Bay:

On el Boris tingué temps de pescar:

No només aquest peix de colors tan característic del corall que retornà a l'aigua.

-”Peix no conegut, perillós per a la salut”

També pescà un tauró d'aproximadament un metre, però les seves fileres de dents esberlaren el fil just a pocs metres de pujar-lo a bord.

L'endemà navegarem cap a Abraham's Bay, donarem la sortida de Bahamas, descarregarem el temps, enviarem treballs escolars, correus, entre altres i compartirem una estona amb els habitants de l'illa en un bar multi-sonoritzat entre els videoclips, la televisió, la música a tope i el so de les fitxes de dominó que petaven sobre l'única taula de fusta de la sala.

D'entre les tres possibilitats que havíem contemplat per arribar a República Dominicana: Samaná, Luperón o Manzanillo, les condicions meteorològiques ens ajudaren a decidir i posar rumb cap a Manzanillo.

Sortírem de Mayaguana a la mateixa hora que intentava sortir el sol entre els núvols, núvols que dibuixaven relleus ondulatoris entre el blau del cel.

Per guanyar milles ens atrevírem a passar pel camí curt: pel Coral Breaks, deixant a babord el Guano Point. Tot i la poca visibilitat que hi havia del fons per fet de tenir el sol de cara i la poca fondària en un pas estret d'esculls, val a dir que aquesta vegada, per sort, el GPS coincidí amb la carta nàutica.

Rumb 158º amb cel cobert per estribord, per popa i per babord. Per proa cel obert!

Ens fixem com evolucionen les capes de núvols; castells de cúmulonimbos em recorden a una turmenta, de ja fa anys a Coll de Nargó.

En Jordi tot observant es veu com un fibló es depenja per popa, tan sols a dues o tres milles. Amb els prismàtics es pot veure la massa d'aigua que aixeca la gruixuda mànega:

Fa impressió fins i tot veure-ho des de la distància.

“... dentro y alrededor de las intensas corrientes asociadas con grandes cumulonimbos y cúmulos congestus, puede desarrollarse un vórtice de aire como el que forma el agua al desaguarse. El aire puede salir despedido del centro, como resultado de tanto giro, lo que equivale más o menos a una bajada de presión. Una tuba es una columna o cono de nube que desciende del centro de uno de esos vórtices...”

I aquí se'n formava un altre:

Posarem motor per allunyar-nos dels fiblons més ràpidament.

Cap altra vela, ni màstil ni casc es veia en el nostre radi de visió.

El mar, les onades, el sol, el vent i els núvols per a nosaltres sols.

A descobrir altres indrets, altres illes, lluny de casa i de la nostra gent.

Després d'una tromba d'aigua que ens restà la cara de bona matí, el cel s'obrí i a poc a poc el relleu geogràfic d'Haití i República Dominicana es feia cada vegada més gran.

És hora de canviar el color de la bandera:

Una vegada ja fets el tràmits oficials d'entrada a un nou país ... anem a fer un tomb pel poble de Manzanillo:

Colmado per aquí i colmado per allà amb un ordre molt i molt especial.

Gent sota l'ombra d'un arbre oferint-se per passejar-te amb la moto.

Els nens jugant a bèisbol o bé fent música amb una cassola rovellada.

Mentre en els bancs del carrer s´hi reuneix des del més jove al més vell.

Les taronges de pell fina són pelades cuidadosament sobre un taulell de fusta.

-Se puede? Pregunto. En pocs segons esclafo tres grills de dolçor dins la boca.

Les mirades cap a nosaltres ens diuen que som els turistes nouvinguts.

-Son los que llegaron con el yate! Sento des de l'altra costat de la vorera.

Aquí estem ben ancorats!

Salut i fins aviat,

els del Miccoa.

De Georgetown a Conception Island

Hola!

Una nova experiència ens esperava a pocs metres de la sortida del fondeig:

Segons la carta nàutica posarem rumb cap a Fowl Cay.

Havíem de passar per baixos de 3 metres, però no fou exactament així.

Perquè senzillament quedarem atrapats en uns baixos de corall de 1,5 metres.

Just quan un de nosaltres es disposava a anar a la proa a controlar perquè baixava tant la sonda ens sobtà la sotragada.

La marxa enrere no funcionà al primer moment, o sigui que arribaren uns minuts de ràbia,seguits d'una ullada al fons per veure la situació de la quilla i la pala del timó, aleshores decidirem bascular per proa una vegada i una altra i una altra. I amb paciència aconseguirem desencallar-nos.

-Quina mala jugada! Haurem de fixar-nos bé i fiar-nos de la nostra intuïció! Ara toca sortir d'aquest laberint de corall.

Encara no s'havia acabat, ara venia la part més delicada; sortir d'Exumas. Un pas estret amb caps de corall per ambdós costats feien posar la pell de gallina.

-Fixem-nos bé amb els colors i veurem per on podem passar.

El rumb que ens marcava la carta fallà altra vegada, quina poca precisió!!

Quan en Boris cridà de sobte: - marxa enrere! La meva mà mogué a l'instant la palanca del motor.

En Jordi no podia creure el que passava. I no era hora de cometre errors.

Dues vegades més haguérem de modificar el rumb per la seguretat de no topar i finalment sotírem de la zona d'esculls i entrarem a aigües profundes de l'Oceà.

Ja podien venir onades i vent per proa, ara m'alliberava de la tensió passada.

I rumb cap a Conception Island.

Amb alguns núvols que amenaçaven pluja, amb un vent que no volia acabar de rolar cap a Est-Sudest, modificarem alguns graus cap al Nord per millorar el rendiment de les veles.

Deixarem Long Island per estribord i pocs minuts després sonà el carret de la canya, però s'escapà la presa.

Més tard, un dorado de pujà a bord. Tot un luxe poder tenir peix fresc.

Mentre el vent escampava les capes de núvols, els rajos de sol cada vegada eren és intensos i ens deixaren veure el relleu de l'illa; baixa i allargada flotant sobre un mantell brillant i blavós.

Meravellats per poder veure el fons de més de 10 metres posarem rumb directe al fondeig de West Cay, deixant marge als esculls que governen l'illa:

Difícil d'explicar amb mots i paraules un paisatge així.

Deixem-nos capturar pels colors, formes i lluminositats:

Una illa totalment deshabitada humanament parlant.

Amb una rica, intensa i variada vida prop del corall.

Tots sabem fer-nos d'un petit o gran racó el nostre paradís.

Tots hem vist espais naturals des de fora o des de dins.

Desconec la primera impressió que s'emportà Colón,

a bord de la seva nau, junt amb la seva tripulació:

Descobrint aquestes i altres meravelles del món:

Com també desconec qui va deixar aquest gravat, com quin és el seu significat?:

que sobre una de les roques de l'illa que voregen Conception hem trobat.

Especial tortugues

A l'Illa de Conception Island en Boris ha tingut l'oportunitat de submergir-se i prendre contacte amb les tortugues verdes- Chelonia Myda, tot col·laborant amb la feina que fan la Barbara, en John i el patró Steve

Aquí teniu algunes imatges de la feina que feien aquests voluntaris:

I si us interessa un xic més d'aquesta feina que l'ha entretingut durant tres dies podeu mirar-ho a:

www.bahamasseaturtle.research.org

Ara, des de Manzanillo, República Dominicana tenim una altra illa per a descobrir i explorar.

Seguint les petxades de Colón!!

Salut i fins aviat, 

els del Miccoa