Almería

Hola,
com podeu veure en la "Posició del Miccoa" estem amarrats al port d'Almería. Aquesta no era la nostra intenció inicial, però després de passar la nit a mar, amb ràfegues de vent de 30 nusos, amb onades que s'encrespaven per la popa, amb les veles rissades, vetllant en tot moment pel vaixell i escoltar per l'emissora a primeres hores de la matinada: "aviso amarillo de viento  para las próximas horas en la zona de Almeria  y en la zona del Mar de Alborán tormentas con vientos de F6-F7 de Noreste..." vam decidir que havent passat Cabo de Gata entraríem cap a port. Així estaríem resguardats i reemprendríem el rumb més endavant.
Cal saber prendre decisions i no tenir pressa. Per això tenim el nostre capità que està alerta en tot moment.
Ara podem aprofitar la connexió wifi i enviar els deures del Boris, perquè s'acaba el termini d'aquest primer trimestre del curs i no ens podem encantar massa si ho volem tenir tot enllestit a l'hora.

Abans de marxar de  Cartagena vam parlar amb el capità del Bizcaya, un veler que va sortir  de port un xic més tard que nosaltres i que possiblement ens tornarem a trobar en alguna recalada, perquè sembla que portem les mateixes intencions de creuar l'Atlàntic.
Aquí hi ha pocs velers i cap que estigui de viatge com nosaltres i ens pugui acompanyar en algun tram de la nostra travessa. Esperem trobar-ne algun per compartir i navegar junts. Un xic de compania també s'agraeix, és clar!

Volem posar-vos un petit  i divertit contrast de les embarcacions que ens anem trobant i que ens capten l'atenció, tot i que no sempre som a temps de fotografiar-ho tot com va passar amb un submarí, aquí en teniu algunes.
El Gunilla, que pel seu proper destí sera al port de Málaga:

El Martín Posadillo,un buc de transport lleuger que va participar en el replegament de les tropes de Kosovo:

L'Anna Bella, un buc petroler de 198 mts d'eslora i 26 mts de mànega:

Un vaixell-escola per a estudis del mar:

 

Velers RC teledirigits per ràdiocontrol fent una regata:

El patruller Infanta Elena, que aquest passat estiu va participar en l'operació naval de lluita contra la  piratería en la zona marítima de Somalia.  

                                                                                              

I les embarcacions de vela lleugera entrenant-se per a les regates:

Fins la propera que sera a ...

Cartagena

Hola amics i família,

moltes vegades el dia comença tranquil, com la tranqul·litat que es mostra en aquesta imatge; on uns joves practicants començaven les seves classes de vela lleugera i nosaltres els seguíem sense fer massa soroll:

Alhora anàvem deixant el Peñón de Ifach per la popa, un Parc Natural que és refugi de moltes aus i un atractiu per a molts escaladors;

Entre el Jordi i el Boris anàven decidint el rumb, comptabilitzant les milles, calculant la longitud i la latitud i revisant el parte meteorològic;

el cel començava a canviar de color i amenaçava amb pluja. Evidentment no ens en vam escapar i els equips d'aigua ens vam posar:

Cap al port d'Alacant vam entrar a buscar refugi i vam fer nit allà.
L'endemà vam navegar fins a Torrevieja i vam buscar un lloc per a fondejar; entre l'espigó del port i una platja, així ens vam estalviar de pagar dels despeses de pernoctar, perquè hi ha port que s'ho fan pagar ben car!!

Quan es va llevar el día vam posar rumb cap a la Manga del Mar Menor, i vam demanar permís per fondejar en una zona resguardada al costat del canal d'entrada del port Tomás Maestre.

Com passa amb la major part dels dies, la posta de sol es presenta amb colors ben diferents cada vegada, i a mi em captiva per la seva bellesa i per ser els darrers minuts de gaudi de la llum diürna. I si a més més s'encastellen els núvols i donen senyals de tormenta ... és espectacular. Així va ser davant el fondeig amb vistes a la Isla Grosa i La Laja:

I aquestes boies ( de color verd i vermell) que es visualitzen en la imatge és el canal d'entrada al port:

Aquesta vegada el fondeig ens va portar les primeres captures.
I  és que al Miccoa sempre hi ha algú disposat a col·laborar i portar peix fresc a bord.
Aquesta vegada va ser una ratjada, per cert molt bonica:

i que decidirem tornar al seu hàbitat;

però el congre que veieu ens el vam quedar per cuinar i menjar:

Sempre dic que no cal abusar, el que sí cal aprendre és pescar el que ens podem menjar i el que no necessitem ho hem de tornar al mar.


- Segurament mols de vosaltres haureu vist alguns fars, ja sigui  a mar o bé en alguna botiga en miniatura, oi? ho dic perquè a mi sempre m'han atret, tant  pel que fa a l 'estructura, com per la funció en la navegació, com  per la missió que pot tenir el guarda.

Aquí teniu el de Cabo de Palos

I per no tenir-vos més entretinguts, un petit poema que m'ha arribat a les mans:

"Con esto, poco a poco llegué al puerto
a quien los de Cartago dieron nombre,
cerrado a todos los vientos y encubierto;
a cuyo claro y sin igual renombre
se postran cuantos puertos el mar baña,
descubre el sol y ha navegado el hombre"

Miguel de Cervantes Saavedra

L'entrada a port a Cartagena va estar acompanyada d'una bonica goletta anomenada Gunilla i  que a hores d'ara tenim ben a prop del Miccoa. De tripulació porta uns molt joves adolescents i si us pica la curiositat aquí teniu més informació:
http://www.cadiz-regata2000.com/Gunilla.htm

Denia

Des del port de Denia:
Després de passar la primera nit a mar i anar controlant els mercants que es creuaven en el nostre rumb, hem parat a esmorzar a "Les Columbretes" - les coneixeu?

Un paratge natural que es digne de veure i contemplar. No hi ha cap dubte.
Aleshores hem continuat fent sud per anar guanyant milles aprofitant el vent que inflava les veles.
No pensàvem entrar a port, però amb la negror de la nit, la pluja i les il·lumunacions de les descàrregues elèctriques finalment hem decidit entrar al port de Denia.
Després de tot, ens ha anat perfecte per dormir ben plans!!