Hola!
.JPG)
Per
curiositat se'm va ocórrer preguntar a un dominicà què
havien heretat de la cultura “taína”. Com que la resposta no em
va convèncer gens ni mica vaig cercar algun document. Així vaig
comprendre quelcom més amb més convenciment.
L'antropòleg
i arqueòleg nord-americà P. J. Ferbel en el seu estudi sobre la
història del “taínos” ens diu que:
L'antropologia
ens ensenya que no existeix una raça “pura” ni una cultura
“pura”:
.JPG)
Tot i
que els dominicans parlen espanyol, no significa que les seves arrels
vinguin d'Espanya.
Tot i
que la gent no porti algunes plomes al cabell, no significa que no
siguin indígenes.
Tot i
que una persona vulgui celebrar les arrels taínes, no significa que
ells vulguin negar els seus avantpassats africans i europeus.
.JPG)
El
nom “taíno”, en la llengua “arahuaco”, significa bo o
noble.
La
cultura taína és l'arrel més forta de la barreja Afro-mestissa
Criolla Dominicana.
Els
taínos tenien una cultura molt ben plantada i un profund sentiment
del paisatge i del medi-ambient del Carib:
.JPG)
L'impacte
de la Colonització Europea del S. XV fou devastador pels taínos;
fent-los canviar dràsticament l'estructura del seu “modus-vivendi”,
alhora que van haver de cercar maneres radicals per sobreviure.
Fray
Bartolomé de las Casas en el seu llibre “Historia general de los
indios” relata que a l'any 1508 quedaven uns 60.000 taínos a La
Española. Mentre que a l'any 1531 l'explotació i les malalties
havien reduït el seu nombre fins a 600.
Aquest
grup ètnic procedent d'Amèrica del Sud, concretament de la
desembocadura de l' Orinoco es dividien en quatre classes socials:
1-”cacique”
o cap de la tribu.
2-
“bohiques”, xamans o sacerdots.
3-
“nitaínos”, nobles o guerrers.
4-
“naborias” o treballadors de la terra.
Eren
sobretot agricultors, aprofitant les èpoques de pluja i les llunes
plenes per plantar: panís, cacauets, pinya, pebre, batata, yuca,
cotó i tabac, entre altres. També caçaven amb arc i fletxes. I
pescaven amb xarxes, verí i esquer sense deixar de capturar
tortugues i manatís.
Les
hamaques que teixien amb cotó eren els seus llits.
La
seva beguda embriagadora era feta de yuca fermentada.
Les
seves distraccions eren el ball, la música i el joc de pilota:
.JPG)
Els
seus deus eren els “cemíes”; una parella creadora del món, del
cel i de la terra:
.JPG)
Sembla
clar que els avantpassats de la història deixen fortes empremtes a
les cultures d'avui dia.
.JPG)
Viatjant, llegint o bé preguntant sempre s'aprèn alguna cosa.
.JPG)
Salut i fins aviat,
els del Miccoa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada