dilluns, 25 de febrer del 2013

Els taínos


Hola!


Per curiositat se'm va ocórrer preguntar a un dominicà què havien heretat de la cultura “taína”. Com que la resposta no em va convèncer gens ni mica vaig cercar algun document. Així vaig comprendre quelcom més amb més convenciment.
L'antropòleg i arqueòleg nord-americà P. J. Ferbel en el seu estudi sobre la història del “taínos” ens diu que:
L'antropologia ens ensenya que no existeix una raça “pura” ni una cultura “pura”:


Tot i que els dominicans parlen espanyol, no significa que les seves arrels vinguin d'Espanya.
Tot i que la gent no porti algunes plomes al cabell, no significa que no siguin indígenes.
Tot i que una persona vulgui celebrar les arrels taínes, no significa que ells vulguin negar els seus avantpassats africans i europeus.


El nom “taíno”, en la llengua “arahuaco”, significa bo o noble.
La cultura taína és l'arrel més forta de la barreja Afro-mestissa Criolla Dominicana.
Els taínos tenien una cultura molt ben plantada i un profund sentiment del paisatge i del medi-ambient del Carib:


L'impacte de la Colonització Europea del S. XV fou devastador pels taínos; fent-los canviar dràsticament l'estructura del seu “modus-vivendi”, alhora que van haver de cercar maneres radicals per sobreviure.
Fray Bartolomé de las Casas en el seu llibre “Historia general de los indios” relata que a l'any 1508 quedaven uns 60.000 taínos a La Española. Mentre que a l'any 1531 l'explotació i les malalties havien reduït el seu nombre fins a 600.
Aquest grup ètnic procedent d'Amèrica del Sud, concretament de la desembocadura de l' Orinoco es dividien en quatre classes socials:
1-”cacique” o cap de la tribu.
2- “bohiques”, xamans o sacerdots.
3- “nitaínos”, nobles o guerrers.
4- “naborias” o treballadors de la terra.
Eren sobretot agricultors, aprofitant les èpoques de pluja i les llunes plenes per plantar: panís, cacauets, pinya, pebre, batata, yuca, cotó i tabac, entre altres. També caçaven amb arc i fletxes. I pescaven amb xarxes, verí i esquer sense deixar de capturar tortugues i manatís.
Les hamaques que teixien amb cotó eren els seus llits.
La seva beguda embriagadora era feta de yuca fermentada.
Les seves distraccions eren el ball, la música i el joc de pilota:


Els seus deus eren els “cemíes”; una parella creadora del món, del cel i de la terra:


Sembla clar que els avantpassats de la història deixen fortes empremtes a les cultures d'avui dia.


Viatjant, llegint o bé preguntant sempre s'aprèn alguna cosa.


Salut i fins aviat,
els del Miccoa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada