Punta Rusia i La Isabela

Hola!

A Punta Rusia com a altres llocs de l'illa els dominicans atenen als turistes;

ja sigui per acompanyar-los en algun dels “cayos” o petites illes més properes,

o bé per portar-los a fer alguna immersió a les aigües poc profundes i transparents.

Quan vam veure arribar aquesta barca plena de fresques i lluents llagostes:

 I vam pensar:

-deuen estar molt bones ben brasejades i cuinades !

-primer banyem-nos i fem una tomb per la platja, després ja menjarem!:

Vam demanar una llagosta per provar-la i no ens la vam poder menjar:

-per què?

-doncs senzillament perquè no era fresca i la fortor del seu sabor era molt desagradable.

O sigui que la vam tornar. A ningú li agrada que l'enganyin.

Hem d'aprendre a escollir el que ens couen i ens serveixen.

Bé es pot dir que aquest dia més que menjar vam fer una llarga sobretaula amb una família de dominicans que teníem al costat.

Les carreteres interiors del nord de l'illa travessen extensions de terra fèrtil on l'agricultura i la ramaderia donen feina a molts dominicans i haitians:

I d'aquí vam anar cap a La Isabela, tot i que ja queia el sol un guarda i un militar ens acompanyàren a fer una breu visita al que fou el primer assentament de Colón a l'illa:

"La mejor de todas ellas –ciudades recientes del Nuevo Mundo– fue La Isabela, porque fue de piedra o cantería, (...) casa para los bastimentos y municiones de la armada e Iglesia y Hospital y para su morada -Cristóbal Colón- una casa fuerte, según se pudo hacer; y repartió solares, oredenando sus calles y plaza, y avecindáronse las personas principales, y manda que cada uno haga su casa como mejor pudiere; las casa públicas se hicieron de piedra –en realidad de tapial, rematada de sillar– , las demás cada uno hacía de madera y paja, y como hacerse podía"

Bartolomé de las Casas, Historia de las Indias

Que tingueu un bon cap de setmana.

Fins aviat,

Boris, Jordi, Marga.