La Española o A la recerca de l'or

Hola!

Viatjant t'adones que hi molta gent que ha decidit fer un canvi a la seva vida. Deixant la seguretat i les comoditats de la llar a canvi de la" incertesa" i la “llibertat”.

Recollint alguna informació de la història d'aquesta illa:

Habitada inicialment pels “taino”, del grup dels “aruacos”, posterioment pels “caribes”, l'actual Rpública Dominicana a l'arribada dels espanyols acollia possiblement uns 100.000 indis, que en poc temps van exterminar a tota la població. Els nous conqueridors que havien trobat en el país or i terres fèrtils, van recórrer al reclutament en massa d'esclaus negres africans.

Pel tractat de Ryswick (1697) Espanya fou obligada a cedir a França la meitat occidental de l'illa. Des d'aquest moment les dues parts de La Española, es diferenciaren molt clarament: mentre que la part francesa estava poblada predominantment per negres, la part espanyola mantenia el caràcter crioll de la resta de les colònies.

L'any 1795 amb el tractat de Basilea, la part oriental de l'illa fou cedida també a França.

L'any 1801 el líder negre d'Haití, Toussaint Louverture, ocupà Santo Domingo i unificà el govern de tota l'illa. Els criolls, però, no es resignaren a la dominació haitiana i, amb l'ajuda britànica, es rebel·laren.

L'any 1821, expulsats pels francesos, els dominicans, sota les ordres de José Núñez de Cáceres, proclamaren la independència i s'atorgaren una constitució.

L'any 1822 el president haitià  I. J. Boyer reconqueria Santo Domingo, i només al 1844, els dominicans van poder aconseguir de nou la independència gràcies als esforços de la societat secreta “La Trinitaria”, fundada pel patriota J. P, Duarte. Encara sota l'amenaça d'Haití, es va demanar ajuda a España (1861) que intentà mantenir de nou l'estructura colonial.

Finalment l'any 1865 els dominicans s'alliberaren definitivament de la tutela espanyola.

Actualment podem trobar haitians i haitianes pels carrers de R. Dominicana, els quals es diferencien molt clarament tant pel color de pell com per la seva llengua; criolla o francesa.

 I val a dir que, pel que hem vist, comparteixen els carrers i els petits negocis amb algun dels seus productes.

Ja sigui venent panotxes, aigua de coco o canya de sucre, entre altres. Tot plegat una economia de subsistència.

Fins aviat,

una abraçada, els del Miccoa.