rumb cap a Luperón

Hola!

No és la primera vegada que ens pregunten d'on som, tampoc és la primera vegada que algú es sorprèn que hàgim estat capaços de navegar des de les aigües del litoral barceloní.

-”El mar es para los peces”. Ens digué un jove dominicà que li costava creure d'on veníem.

És cert que estem lluny de casa, que hem fet milles i més milles i les que ens que ens queden per tornar a les nostres costes!:

Una setmana hem estat fondejats a Montecristi, on la major part de la gent s'ha mostrat amable, atenta, amb ganes de conversar i de venir a veure el vaixell. Ser l'únic veler de la badia té els seus “pros i contres”.

Hem assaborit el seu peix:

Hem viatjat amb el “motoconcho”:

Entre altres distraccions que ofereix el poble i els seus entorns:

La meteo anuncia un front del nord, això vol dir que trenca la força de l'alisi i ens presenta un vent humil i amigable prou favorable per navegar cap a l'Est.

Pensar que hem fet ja dos intents de nit i hem retornat al fondeig quan hem vist que les onades i el vent de proa eren més fortes del que esperàvem... ara sembla que ens ve un regal del cel:

Després de passar la darrera nit amb la companyia del capità de la barca Mago de mar i intercanviar gasolina per wisky deisem Montecristi en un dia de festa; una festa on es disfressen de toros i es crea una batalla entre civils i toros, utilitzant unes armes fetes els pneumàtics de bicis i motos i de la tripa dels animals.

Doblant El morro tot deixant marge als baixos que voregen aquest racó de l'illa ens adonem de la bona cara que fa el mar. Segur que no fou la mateixa que quan Colón hi embarrancà i hi desembarcà.

Una única embarcació per popa tenim a la vista, amb una vela de color vermell, semblant a una vela llatina i possiblement issada per algun haitià. Més endavant veiem per proa petites embarcacions perqueres que feinegen amb les seves boies entre els 18-20 metres de fondària.

Cap al migdia se'ns apropa una balena, fent-nos escoltar la seva respiració. Realment és un gran cetaci. Tot i que en la immensitat del mar no sembla ten gran. Però pensar que la seva llargària pot arribar als 18 metres, -imagineu-vos que petit pot semblar el nostre vaixell de 12 metres al seu costat!

-Continuem cap a Samaná o bé ens aturem a conèixer Luperón?. Ens pregunta el capità.

Entre les diferents opinions decidim entrar en aquest indret classificat com un excel·lent refugi per a qualsevol època de l'any i especialment durant l'època estiuenca i perillosa pels huracans:

L'entrada cap al refugi la fem amb la marea baixa, o sigui que amb la pell de gallina anem avançant instintivament quan en la carta nàutica el GPS ja ens dibuixa el vaixell a terra.

I bé, entre els manglars i el so de les aus fondegem en un raconet d'aquesta illa:

Res a veure amb els darrers fondejos, doncs sembla que estem clavats a terra o bé que estiguem en un hotel. El vaixell quasi no es mou, increïble. Un bon lloc per fer algunes reparacions pendents!:

Ja sabeu que sempre hi ha alguna feina per fer.

Salut i fins aviat,

els del Miccoa.