Una vegada més la
història ens pot sorprendre:
“... Des de finals del
segle XV fins el segle XVII, Les Bahames restà
sota la sobirania espanyola, tot i que les illes, per la seva
situació estratègica en la Ruta del Galeón, i
per formar l'arxipèlag un autèntic laberint insular, van anar
transformant-se en amagatalls i nius de pirates, bucaners i
filibusters (nom dels pirates de Les Antilles),
especialment anglesos. Així en el segle XVIII, els lealistes
britànics que havien deixat
Nova Anglaterra, a
causa dels sentiments anti-britànics existents en aquella colònia,
es tralladen a les illes. Degut al gran nombre de colons britànics
en les illes, la sobirania de l'arxipèlag es traspasà d' Espanya
al Regne Unit,
i Les Bahames foren
declarades colònia britànica el 1784.”
Es
considera que el nom de Bahames prové
de la paraula espanyola “bajamar”, ja
que gran part de les illes només són visibles amb la marea baixa:
No ens esperàvem haver
d'estar per aquestes illes gaires dies, però el temps fet aturar
i reprendre la ruta amb més tranquil·litat.
Sense deixar que el rebost es buidi:
Sense deixar que el rebost es buidi:
No volem deixar-nos acompanyar per les turmentes elèctriques amb ràfegues de vent per sobre els 40 nusos i la pluja que talla tota visibilitat a alta mar; com la que vam tenir la nit del divendres cap a les dues de la matinada en el mateix fondeig.
Tot i
que la tarda anterior vam canviar de fondeig sabent que la propera matinada podia
passar la cua d'un front que venia de Florida, vam desestimar
el nou lloc i vam tornar al mateix on érem; el fons era més rocós
i no van veure clar que l'àncora s'agafés del tot i ens oferís
millor protecció, I entendreu que per aquestes illes cal estar molt atent i avaluar tant com es pugui la seguretat del fondeig:
Fins
aleshores havíem tingut algunes pluges -sobretot a partir del
migdia- que passaven sense massa importància:
Amb vents que no pujaven de 22 nusos:
Sembla
ser que no tenim uns dies de treva.
Per
tant, ara que tenim unes cartes nàutiques de Bahames anirem
enfilant-nos per aquesta zona.
Fins aviat.
Una abraçada,
Miccoa.
Coi!!!! doncs no semblen tan idíl·liques aquestes Bahames, no? Que se n'ha fet del sol, les palmeres i les platges d'arena blanca?
ResponEliminaSi més no us convertireu en uns experts historiadors, pastissers, capbussadors, "estelaires" i, com no, mariners ! ! ! ! ! !
I nosaltres continuarem disfrutant i aprenent coses amb/de la vostra aventura. Així sigui.
Bona singladura amics,
Anton i Rosa