diumenge, 18 de novembre del 2012

des de St Agustine

Hola!

El passat dimarts vam deixar Beaufort amb aquests primers rajos de sol del matí:



Aviat el cel quedà cobert de masses de núvols cada vegada més espeses.
Per acabar-ho d'arrodonir ens arribava el vent del nord.
Sort que teníem el corrent a favor i això ens animava a avançar cap el Simons Sound.
Evidentment teníem la mirada posada cap a mar obert però la presència de baixes pressions i el vent que aniria en augment ens va fer desistir i continuar la recaragolada ruta de la waterway.
Deixem l'Oceà pels experts, ja tindrem temps de navegar-hi amb millor cara:



Fondegem al costat de Turtle Island rient-nos de les capes de roba d'abrigall que no ens hem tret durant el dia.
Ens preparem un berenar-sopar i una coca per demà esmorzar:



L'endemà, sense deixar-nos intimidar per un cel de gris sobre gris continuem fent ruta cap a Savanna River, la ruta ens porta per zones més obertes i exposades al vent i d'altres més cobertes de vegetació i bosc que suavitzen les temperatures.
Escollim un fondeig on hi ha un veler, un catamarà i una motora.
Sembla que el fons és suficient per no haver-se de preocupar. Així que avança la nit puja la intensitat del vent i de sobte ens arriben unes llums que venen d'alguna de les embarcacions fondejades. Observem una estona i veiem que el catamarà es mou. Li deu passar alguna cosa,
potser entre el corrent i el vent l'àncora se li està desplaçant (garrejant)?!
Passen uns minuts i veiem que s'endinsa cap el Walburg creek.
Tornem cap a dins, ja és hora d'anar a dormir.
Però la baixa mar ens fa la guitza i estem a poc de tocar fons, tan sols tenim 2 metres de fondària!
I comptem amb la sort perquè ja no baixi més.
La son ens domina i aturem l'alarma.
Abans de clarejar surto a mirar el fons i ... ja tenim 4,5 metres, que bé!
Esmorzem, ens equipem i comencem a navegar cap el North Newport river.
Passem per rius amples i de fons de 6 metres, d'altres més estrets amb 2,3 metres.
O sigui que la guàrdia no s'atura en cap moment.
Estem molt a prop de la sortida a mar i l'onatge amb el corrent es fa notar de valent:



Amb la mateixa llum que hem sortit busquem un altre lloc per aturar-nos i passar la nit.
Deixem caure l'àncora a prop d'unes enfilacions del Brunswick river. On es pot veure un espectacular pont d'entrada cap a la la ciutat que porta el mateix nom:



50 metres de cadena en un fons de 5,2 metres, amb l'alarma del GPS i en la sonda seran la nostra seguretat. Hi ha onatge i vent i no hi ha cap altre vaixell fondejat.
  • No m'importa deixar tanta cadena, el que vull és un lloc amb prou fondària perquè no m'hagi de despertar abans que surti el sol. 
El balanceig ha estat constant tota la nit, però el vaixell està al mateix lloc:



-Ei, desperta que ens hem de llevar. No ens podem encantar, tenim la borrasca a sobre i hem de fer milles per tirar cap el sud.
Ens endinsem en els talls de terra navegables i travessem el Cumberland sound, on entrarem cap a l'Estat de Florida.
Els rius endinsats per terra no deixen de sorprendre'ns. Com també impressiona l'extensió d'aquestes terres. Podem estar hores i hores sense veure ni una casa, com podem estar en un creek semblant a una rambla i vorejada de construccions.
Deixem enrere Fernandina Beach; on hi havia un bon lloc per fondejar, però queden quatre hores de llum i cal aprofitar-les:



Passem pel costat d'Amelia Island, on cal estar molt atents al fons i als baixos.
Arribam a un pont de doble bàscula, el Sister's bridge. Casualment s'obre perquè el vaixell que ve a darrera deu haver telefonat per l'emissora. Aleshores decidim fondejar a l'altre costat del pont.
Altre vegada estem sols en el fondeig, deu ser perquè no sempre ens aturem als llocs on marca la guia.
Encenem els fogons i escalfem la cabina del vaixell. Contents per haver fet 63 milles.
I l'endemà i tornem. Amb 20 nusos de vent i 2 nusos de corrent intento se ràpida al recollir els 50 metres de cadena que ens han lligat a terra.
La nostra mirada és cap a St Agustine.
Sense cap vaixell a la vista anem obrint camí. Més tard alguna motora ens avança amb el respecte d'avisar-nos per l'emissora de si ho fa per babord o bé per estribord. Tot un detall.
Mentre que aquesta barca de pesca  ha modificat el seu rumb:



La sensació de navegar amb el vent a favor i el corrent en contra és difícil d'explicar.
La sensació del control del vaixell quan s'ajunta el corrent d'un altre riu fa lliscar.
I és que no pots badar mai;
-ves en compte que aquesta motora em sembla que te algun problema:


Hem tingut vent de més de 20 nusos durant tot el dia, el riu semblava enfadat.
La cara suau i tendre que hem pogut veure d'aquestes aigües fa uns dies s'ha esfumat.
Però anem avançant i a poc a poc aconseguint el nostre objectiu d'avui marcat:



Per això podem fer una nova entrada des d'aquesta ciutat que anomenen Spanish Town:


Ja us n'explicarem algun detall més endavant.
De moment el capità se'n va a la marina per demanar el permís de lligar-nos a una boia i pagar, és clar!:


Fins aviat,
els del Miccoa 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada