Mirtle Beach-Georgetown- Beaufort

Hola!

“On hi ha civilització hi ha connexió (wifi)”

"On hi ha aus hi ha aigua, terra o arbres"

El Boris sempre s'ocupa de poder tenir intenet a bord, però no sempre és possible. O sigui que amb una antena amplificadora de senyal ens anem espavilant:

Com també ens anem espavilant per anar fent sud per la waterway, doncs el vent que esperàvem per poder baixar directe cap el Carib no es presentava i vam decidir que, com que “qui espera desespera”, aniríem navegant per riu:

I no només per riu sinó que havent passat la nit a Georgetown i deixant enrere la Belle Isle entrarem a un land-cut: Estherville; aquest camí d'aigua escarpat a la terra sembla ben bé que et tranportin a èpoques llunyanes, on els mitjans de comunicació eren molt primitius i simples:

I entre riu, creek i cut travessem el Jeremy creek per arribar a fondejar a Long creek.

Descansem i l'endemà ens desperten el sons dels dofins:

Val a dir que l'atenció continuada de vegades produeix certa tensió. Hi ha passatges que el fons és molt mínim sobretot amb la marea baixa, aleshores la sonda no deixa de xiular i no ens podem despistar:

• 258, 287, continua així fins a la porta vermella!
• Mira l'enfilació, no la perdis de vista!
• Dóna'm informació de la carta, on hi ha més fons?
  
  
  
  
  
  
  

Tant és qui porti la roda, entre nosaltres ens anem demanant si el rumb és correcte i quan cal fer un canvi:

Passàrem per la ciutat de Charleston, però no ens hi aturàrem doncs teníem tot el dia per endevant i volíem avançar.

Per aquelles casualitats portàvem al davant un vaixell americà. Cap problema si tot va bé, però amb el corrent en contra i entrant en un petit canal ell va reduir la seva velocitat i semblava que se'ns tirava a sobre:

Ellit cut ens rep amb corrent en contra i anem fent lentament. Si més no podem avançar a 5.5 nusos, així entrem al Stons River per entrar seguidament al Dawho i no faltaria més ... un altre cut, el Watts cut. Evidentment això vol dir atenció a l'estretor i al corrent. Corrent que si ens ve a favor podem fer córrer el vaixell a més de 7,5 nusos i si ens ve en contra la velocitat pot baixar a 3,9 nusos. Una gran diferència!.

Evidentment també juguem amb el vent i de vegades ens ajuda molt el gènova com aquest vaixell que coneguerem fa uns dies:

Comença a ser hora de buscar un fondeig i en provem un però no ens sembla massa bo per la poca fondària. Anem cap a Edisto River. Aquí hi ha més fons i també hi ha un veler i una motora que ja han fondejat:

Passem la nit alertats pel la sonda que ens avisa de la gran baixada de la marea; més de 2,7 metres. Ves per on que decidim canviar l'alarma de la sonda. Esperem que ens deixi dormir.

Ara és el so de la puja que cau suaument sobre coberta la que ens desperta. Sembla que tinguem un amplificador de sons. Finalment caiem rendits de son fins que surt el primer raig de llum enterbolit per boira i núvols:

Ja ens falten poques milles per arribar a Beaufort, on volem fer una parada, comprar verdura, fruita i gas i descansar:

O sigui que sense perdre el temps i aprofitant el corrent a favor avancem ràpidament. Anem per feina, fins i tot avancem algun vaixell:

Arribem a Beaufort, baixem a terra i anem a cercar les provisions que ens falten:

I bé això és un xic d'aquest darrers dies per aquestes immenses terres que ofereixen paisatges de tots colors.

De vegades pensem amb les sensacions que es devien emportar els primers colonitzadors quan hi arribaren.

Que tingueu un bon dia.

Fins aviat,

els del miccoa.