des de Puerto la Cruz- Venezuela

Hola!

Aquestes són algunes de les sensacions de la darrera travessa de Les Saintes a Venezuela:

Navegar “en conserva” és navegar junt amb un altre vaixell, i tenir algú amb qui comunicar et fa sentir més acompanyat.

No és el dia de St Valentí ni el de St Jordi però un cor d'estels es dibuixa en un cel tot cobert de puntets lluminosos, és sensacional!

Una lluna clara i creixent llueix amb la seva llum plena d'energia, tal com m'agrada a mi.

Llevar-te d'hora és veure l'espectacle acrobàtic dels peixos voladors entre les ones.

Cavalcar sobre el relleu del mar és moure't i ballar al seu ritme, rebent les seves vibracions.

Desplegar les veles és una manera d'assaborir la intensitat del vent.

Veure només aigua al teu entorn és adonar-te de la immensitat de l'Oceà.

Fel el càlcul de les milles navegades és adonar-te de la senzillesa d'aquesta forma de viatjar.

Veure com una au voreja el veler i t'observa és voler i no poder-la acariciar.

Sentir el so agut de l'alisi és preparar-te per si les veles cal trimar.

Lluitar amb un peix més fort que tu és acceptar que tard o d'hora s'escaparà.

Veure els núvols creixent és estar a l'espera que pujarà i modificarà el vent.

Imaginar-te els primers vaixells que navegaren per aquests mars és creure en l'esperit aventurer.

Des de la “Tierra de gracia”, nom que li donà C. Colón a  l'albirà aquesta terra en el seu tercer viatge l'1 d'agost de 1948 quan arribà a la desembocadura del riu Orinoco.

Salut i bon cap de setmana.

Boris, Jordi, Marga.