Hola!
Deixem el fondeig de
Prikly Bay
Quin plaer navegar així:
Fondejats a Grand Anse
Bay, al costat de St George's Harbour:
Rumb cap al nord de l'illa
de Grenada:
Entre milla i milla de
navegació:
Arribem al següent fondeig, on els peixos agulla són els que
piquen:
Halifax Harbour; un refugi
natural per a alguns velers:
Amb un bosc frondós i
poca presència humana:
I demà cap a Carriacou:
El dia es lleva tranquil i
força gris.
Masses de núvols ens
porten pluja i ràfegues de vent.
Altres velers naveguen a
poques milles de nosaltres per babord i per popa.
La manca de visibilitat
ens fa decidir a posar les llums de navegació.
Deixem l'illa de Grenada i
posem les veles.
Avancem a bona velocitat
però no deixem enrere les pluges, unes més curtes que d'altres, ni
les pujades de vent.
Esperàvem un dia de poc
vent, però sembla ser que no serà així.
Deixem les petites illes
de The Sisters i Ronde Island
Just sortir i deixant per estribord Diamond Island entrem dins una zona de turmenta.
Sembla que s'hagin obert
les portes per totes bandes i el corrent es concentri cap a nosaltres
Ens preparem per rissar
les veles. Molt important no fer-ho massa tard.
Això pinta gris i molt
gris. I tornem a rissar veles.
Les tonalitats de blaus i
grisos que es formen sobre el mantell d'aigua són espectaculars,
indescriptibles.
Entre mi penso: “tot
comença i tot s'acaba”
Ben dutxats d'aigua dolça
i salada, ben lligats amb els arnesos i les línies de vida estem
atents a les ràfegues de vent: 27 nusos, esperem que no vagi a més.
Ni la pluja suavitza les
onades que deixen anar la seva escuma en la mateixa cresta.
I a poc a poc la velocitat
del vent va baixant així com la pluja forta.
Davant nostre es veu la
silueta de l'illa de Carriacou. La que fa uns moments semblava que no
hi era.
Les siluetes del màstils
tornen a brillar amb un minúscul raig de llum i una taca de cel blau
apareix per proa.
En el fondeig de Tyrrel
Bay un grapat de velers descansen fondejats.
Entre canadencs,
americans, anglesos i francesos ens fem un lloc.
És un bon refugi!
Fins la propera illa.
Salut!
Renoi !!!!!!
ResponEliminaSi les fotos són maques, ja no et dic res el que deu ser viure-ho en realitat, punyeteros !!!!!!
Au, a continuar disfrutant i posant-nos les dents llargues, jejeje.
Una abraçada, família.
Anton i Rosa