Fent amics

Amb els últims rajos de llum del dia creuàvem el carrer per anar a córrer a la platja.

Al girar la cantonada vaig sentir a una noia que parlava en una llengua que se'm feia molt familiar i amb un acte reflex em vaig girar i li vaig preguntar:

-que parles català?

Amb aquesta “indiscreció” i només amb tres paraules vam fer nous amics, amics eivissencs.

Però per aquelles casualitats de la vida resulta ser que ens portaven notícies i records d'uns amics veneçolans que per raons meteorològiques, junt amb alguna avaria en el veler no van poder arribar a Sta Llucia a passar el cap d'any amb nosaltres i decidiren quedar-se a Blanquilla. -Oh! Ens hauria agradat compartir uns dies amb ells!

I sense jugar a cap rifa, hem tingut la sort de trobar-nos a una família de Murcia amb un catamarà que a més a més de la seva amistat ens han regalat un pernil!

I penso: sembla que els reis han arribat al Carib un xic més tard de les dates assenyalades?!. Nosaltres els esperàvem, tot i que no sabíem quan arribarien.

-A tots ells i elles moltes gràcies!!

Les estones i vetllades que hem passat i estem passant junts és tot un plaer.