Daytona Beach

Hola, com va?

Si a St Agustine l'anomenen Spanish town ha de ser per alguna raó, oi?

Doncs els voltants de Sant Agustí va ser explorada per primera vegada el 1513 per l'explorador espanyol i governador de Puerto Rico, Juan Ponce de León , que va reclamar la regió de la corona espanyola. Abans de la fundació de Sant Agustí el 1565, diversos  intents de colonització europea en el que avui és Florida van ser fetes per Espanya i França, però tots van fracassar.

Passejant per la ciutat es poden trobar tant edicicis com carrers que tenen característiques semblants a les nostres ciutats.

Avui hem arribat sota un cel ben gris a Daytona.
La ciutat és coneguda històricament per tenir una platja de sorra compactada que permet als vehicles motoritzats conduir-hi a les àrees restrigides.
També és coneguda per les famoses curses de cotxes de sèrie.
Poc temps per visitar quelcom d'ella. Doncs ni el temps acompanya ni ens podem entretenir massa si volem anar fent camí cap el sud.
Tal com diu en Jordi:
-formem part de la migració de vaixells que van a buscar temperatures més càlides cap al sud de Florida, Bahames i Carib.

Una de les aus carterístiques d'aquesta zona; un egret nevat:

Fins aviat,
els del Miccoa.

des de St Agustine

Hola!

El passat dimarts vam deixar Beaufort amb aquests primers rajos de sol del matí:

Aviat el cel quedà cobert de masses de núvols cada vegada més espeses.

Per acabar-ho d'arrodonir ens arribava el vent del nord.

Sort que teníem el corrent a favor i això ens animava a avançar cap el Simons Sound.

Evidentment teníem la mirada posada cap a mar obert però la presència de baixes pressions i el vent que aniria en augment ens va fer desistir i continuar la recaragolada ruta de la waterway.

Deixem l'Oceà pels experts, ja tindrem temps de navegar-hi amb millor cara:

Fondegem al costat de Turtle Island rient-nos de les capes de roba d'abrigall que no ens hem tret durant el dia.

Ens preparem un berenar-sopar i una coca per demà esmorzar:

L'endemà, sense deixar-nos intimidar per un cel de gris sobre gris continuem fent ruta cap a Savanna River, la ruta ens porta per zones més obertes i exposades al vent i d'altres més cobertes de vegetació i bosc que suavitzen les temperatures.

Escollim un fondeig on hi ha un veler, un catamarà i una motora.

Sembla que el fons és suficient per no haver-se de preocupar. Així que avança la nit puja la intensitat del vent i de sobte ens arriben unes llums que venen d'alguna de les embarcacions fondejades. Observem una estona i veiem que el catamarà es mou. Li deu passar alguna cosa,

potser entre el corrent i el vent l'àncora se li està desplaçant (garrejant)?!

Passen uns minuts i veiem que s'endinsa cap el Walburg creek.

Tornem cap a dins, ja és hora d'anar a dormir.

Però la baixa mar ens fa la guitza i estem a poc de tocar fons, tan sols tenim 2 metres de fondària!

I comptem amb la sort perquè ja no baixi més.

La son ens domina i aturem l'alarma.

Abans de clarejar surto a mirar el fons i ... ja tenim 4,5 metres, que bé!

Esmorzem, ens equipem i comencem a navegar cap el North Newport river.

Passem per rius amples i de fons de 6 metres, d'altres més estrets amb 2,3 metres.

O sigui que la guàrdia no s'atura en cap moment.

Estem molt a prop de la sortida a mar i l'onatge amb el corrent es fa notar de valent:

Amb la mateixa llum que hem sortit busquem un altre lloc per aturar-nos i passar la nit.

Deixem caure l'àncora a prop d'unes enfilacions del Brunswick river. On es pot veure un espectacular pont d'entrada cap a la la ciutat que porta el mateix nom:

50 metres de cadena en un fons de 5,2 metres, amb l'alarma del GPS i en la sonda seran la nostra seguretat. Hi ha onatge i vent i no hi ha cap altre vaixell fondejat.

• No m'importa deixar tanta cadena, el que vull és un lloc amb prou fondària perquè no m'hagi de despertar abans que surti el sol. 

El balanceig ha estat constant tota la nit, però el vaixell està al mateix lloc:

-Ei, desperta que ens hem de llevar. No ens podem encantar, tenim la borrasca a sobre i hem de fer milles per tirar cap el sud.

Ens endinsem en els talls de terra navegables i travessem el Cumberland sound, on entrarem cap a l'Estat de Florida.

Els rius endinsats per terra no deixen de sorprendre'ns. Com també impressiona l'extensió d'aquestes terres. Podem estar hores i hores sense veure ni una casa, com podem estar en un creek semblant a una rambla i vorejada de construccions.

Deixem enrere Fernandina Beach; on hi havia un bon lloc per fondejar, però queden quatre hores de llum i cal aprofitar-les:

Passem pel costat d'Amelia Island, on cal estar molt atents al fons i als baixos.

Arribam a un pont de doble bàscula, el Sister's bridge. Casualment s'obre perquè el vaixell que ve a darrera deu haver telefonat per l'emissora. Aleshores decidim fondejar a l'altre costat del pont.

Altre vegada estem sols en el fondeig, deu ser perquè no sempre ens aturem als llocs on marca la guia.

Encenem els fogons i escalfem la cabina del vaixell. Contents per haver fet 63 milles.

I l'endemà i tornem. Amb 20 nusos de vent i 2 nusos de corrent intento se ràpida al recollir els 50 metres de cadena que ens han lligat a terra.

La nostra mirada és cap a St Agustine.

Sense cap vaixell a la vista anem obrint camí. Més tard alguna motora ens avança amb el respecte d'avisar-nos per l'emissora de si ho fa per babord o bé per estribord. Tot un detall.
Mentre que aquesta barca de pesca  ha modificat el seu rumb:

La sensació de navegar amb el vent a favor i el corrent en contra és difícil d'explicar.

La sensació del control del vaixell quan s'ajunta el corrent d'un altre riu fa lliscar.

I és que no pots badar mai;

-ves en compte que aquesta motora em sembla que te algun problema:

Hem tingut vent de més de 20 nusos durant tot el dia, el riu semblava enfadat.

La cara suau i tendre que hem pogut veure d'aquestes aigües fa uns dies s'ha esfumat.

Però anem avançant i a poc a poc aconseguint el nostre objectiu d'avui marcat:

Per això podem fer una nova entrada des d'aquesta ciutat que anomenen Spanish Town:

Ja us n'explicarem algun detall més endavant.

De moment el capità se'n va a la marina per demanar el permís de lligar-nos a una boia i pagar, és clar!:

Fins aviat,

els del Miccoa 

Mirtle Beach-Georgetown- Beaufort

Hola!

“On hi ha civilització hi ha connexió (wifi)”

"On hi ha aus hi ha aigua, terra o arbres"

El Boris sempre s'ocupa de poder tenir intenet a bord, però no sempre és possible. O sigui que amb una antena amplificadora de senyal ens anem espavilant:

Com també ens anem espavilant per anar fent sud per la waterway, doncs el vent que esperàvem per poder baixar directe cap el Carib no es presentava i vam decidir que, com que “qui espera desespera”, aniríem navegant per riu:

I no només per riu sinó que havent passat la nit a Georgetown i deixant enrere la Belle Isle entrarem a un land-cut: Estherville; aquest camí d'aigua escarpat a la terra sembla ben bé que et tranportin a èpoques llunyanes, on els mitjans de comunicació eren molt primitius i simples:

I entre riu, creek i cut travessem el Jeremy creek per arribar a fondejar a Long creek.

Descansem i l'endemà ens desperten el sons dels dofins:

Val a dir que l'atenció continuada de vegades produeix certa tensió. Hi ha passatges que el fons és molt mínim sobretot amb la marea baixa, aleshores la sonda no deixa de xiular i no ens podem despistar:

• 258, 287, continua així fins a la porta vermella!
• Mira l'enfilació, no la perdis de vista!
• Dóna'm informació de la carta, on hi ha més fons?
  
  
  
  
  
  
  

Tant és qui porti la roda, entre nosaltres ens anem demanant si el rumb és correcte i quan cal fer un canvi:

Passàrem per la ciutat de Charleston, però no ens hi aturàrem doncs teníem tot el dia per endevant i volíem avançar.

Per aquelles casualitats portàvem al davant un vaixell americà. Cap problema si tot va bé, però amb el corrent en contra i entrant en un petit canal ell va reduir la seva velocitat i semblava que se'ns tirava a sobre:

Ellit cut ens rep amb corrent en contra i anem fent lentament. Si més no podem avançar a 5.5 nusos, així entrem al Stons River per entrar seguidament al Dawho i no faltaria més ... un altre cut, el Watts cut. Evidentment això vol dir atenció a l'estretor i al corrent. Corrent que si ens ve a favor podem fer córrer el vaixell a més de 7,5 nusos i si ens ve en contra la velocitat pot baixar a 3,9 nusos. Una gran diferència!.

Evidentment també juguem amb el vent i de vegades ens ajuda molt el gènova com aquest vaixell que coneguerem fa uns dies:

Comença a ser hora de buscar un fondeig i en provem un però no ens sembla massa bo per la poca fondària. Anem cap a Edisto River. Aquí hi ha més fons i també hi ha un veler i una motora que ja han fondejat:

Passem la nit alertats pel la sonda que ens avisa de la gran baixada de la marea; més de 2,7 metres. Ves per on que decidim canviar l'alarma de la sonda. Esperem que ens deixi dormir.

Ara és el so de la puja que cau suaument sobre coberta la que ens desperta. Sembla que tinguem un amplificador de sons. Finalment caiem rendits de son fins que surt el primer raig de llum enterbolit per boira i núvols:

Ja ens falten poques milles per arribar a Beaufort, on volem fer una parada, comprar verdura, fruita i gas i descansar:

O sigui que sense perdre el temps i aprofitant el corrent a favor avancem ràpidament. Anem per feina, fins i tot avancem algun vaixell:

Arribem a Beaufort, baixem a terra i anem a cercar les provisions que ens falten:

I bé això és un xic d'aquest darrers dies per aquestes immenses terres que ofereixen paisatges de tots colors.

De vegades pensem amb les sensacions que es devien emportar els primers colonitzadors quan hi arribaren.

Que tingueu un bon dia.

Fins aviat,

els del miccoa.