Goodbye Puerto Rico, Good morning Culebrita

Hola!

Tenint una bona previsió meteorològica per a curt termini decidírem deixar Salinas i navegar cap a les Virgin Islands. Més de 60 milles havíem de guanyar cap a l'Est i sabíem que no era fàcil. Però confiàvem amb el vent nocturn, suau i de terra prop de la costa i que més endavant un Est-Sudest ens empenyeria cap a les illes de Culebra o Culebrita.

Amb una llum clara i un vent de 14 nusos cap a les sis de la tarda deixàvem la badia de Salinas i ens dirigíem a la  Boca del infierno (quin nom, oi?); una sortida entre esculls que atravessàrem ja de nit i que ens portava a mar obert.

En un principi semblava un mar prou acceptable amb onades llargues i navegables però a poc a poc ens adonàrem que la navegació s'anava fent cada vegada més costeruda.

Entre el vent de l'Est per proa, el corrent en contra, els baixos d'esculleres, les petites illes i les boies de pescadors, navegar a rumb directe, tal com estava previst, no ens ajudava a avançar massa i no volíem donar més "canya" al motor. Aleshores decidírem navegar a vela tot modificant el rumb. Però la veritat és que no acabàvem de trobar un bon rumb.

Vam passar part de la nit avançant lentament tot esperant millors condicions i fent més d'una virada per anar guanyat milles.

El vent d'Est-Sudest que estava previst es retardà tant com pogué oblidant-se completament de nosaltres. Una mica a l' “estil dominicà”: -ahorita vengo. Aquesta expressió equival a: d'aquí unes hores.

Però tot s'acaba i tot comença, o sigui que després d'unes petites ruixades que ens rentaren la cara de bon matí, un bonic i lluent arc de Sant Martí ens saludà i ens anuncià que ja podíem posar rumb directe cap a Culebra. Aleshores la navegació passà a ser quelcom més confortable i a millor ritme:

Passàrem de llarg Culebra, doncs ja hi passàrem el mes d'abril de l'any passat.

Fondejàrem en aquest racó de l'illa de Culebrita cap a les 10 del matí.

Aquest encantador racó entre la Punta Botella i Montecristo Primero no ofereix més serveis que els que pot oferir un espai natural força verge:

Amb una platja de sorra més fina que les estores de la reialesa:

Amb unes piscines-jaccuzzi d'aigua clara i pedra natural:

Amb camins que recorren els indrets de l'illa, i amb vistes des de dalt del turó:

D'altres camins que porten al far de la Vereda. Bé el que en queda del far. Tot i que unes plaques solars dalt de la torre produeixen llum per a tota la nit:

Un refugi per a tot tipus d'embarcacions que hi volen passar el dia i/o la nit:

Amb unes ombres per a reguardat-te del sol :

I la bona companyia del vaixell La rose des vents i el catamarà Someday.

Em sembla que poca cosa més es pot demanar!

Trobàvem a faltar un lloc com aquest!

“Qui busca, troba”

Fins la propera,

B-J-M

de Ponce a Salinas

Hola!

La millor estratègia per navegar cap a l'Est i guanyar milles és fer-ho de nit-matinada; just quan el vent de terra guanya força i l'alisi (vent de l'est i predominant en aquesta zona) sembla que se'n vagi a dormir.

A les 4.30 a.m. vam deixar Ponce per anar cap a Salinas.

Deixant marge a les zones d'esculleres i a les petites illes que es dibuixenal llarg de la costa sud de Puerto Rico, vam aconseguir tenir una bona navegació acompanyats del vent que bufava de nord-nordest:

I ... “justa la fusta”, tal com havíem observat en els darrers dies, al despuntar el sol per l'horitzó el vent ja rolava cap a l'Est i vam tenir el temps just per entrar a fondejar a Salinas:

Salinas ofereix un refugi considerat per a molts navegants un bon “hurricane hole”
Com a la major part d'amagatalls entre manglars d'aquestes illes l'entrada sol ser estreta i de poc fons. O sigui que vam entrar molt lentament i “amb peus de plom”. L'absència d'unes boies marcant el canal d'entrada ens feia estar ben atents al dibuix de la carta de navegació.
- Veig un vaixell fondejat a la boca de l'entrada. Potser no ho ha vist clar o potser s'hi ha encallat?
Ja tenim les siluetes dels màstils fondejats, ens hi apropem i ens fem un lloc entre ells.
-Llàstima que l'aigua no sigui prou transparent, i això que només hi ha 2,5 metres de fons.
Però el paratge és molt bonic i pel que ens han explicat sembla ser que més d'un americà s'hi ha instal·lat de forma permanent. Com és el patró del Sea Bond que fa deu anys que viu aquí. Aquest ciutadà de Boston enamorat de Salinas ens recull per la carretera amb la bossa de la compra.
Sovint, quan arribem a un lloc nou ens fixem en tres detalls: les banderes que onegen per la popa, els noms dels vaixells i el seu aspecte, aleshores comencem a fer les nostres suposicions:
- Aquest fa anys que no es mou d'aquí!
- Fixa't amb aquest vam coincidir en el darrer fondeig de Florida!
- Ostres, aquest esta fet pols!
I per la nit, com en les cases del poble o de la ciutat, es pot deduir, segons la seva lluminària, els velers que són habitats.

Fins aviat:

B-J-M

Els nostres productes

Hola!

Com podeu veure, quan escalfo el forn... ho faig de veritat.

Doncs sí, coca de sucre com la que menjava a La Cellera.

Galetes de mantega i xocolata tal com li agraden al Boris.

Pizza de verdures i roquefort i el pa de cada dia.

El fet de no tenir una fleca a prop o bé de no agradar-nos el pa a l'estil americà:

“tou avui i sec demà”,

ens ha fet valorar, practicar i millorar la qualitat dels nostres productes.

Penso que a més a més de l'estalvi de combustible per anar amunt i avall a comprar el pa, també evitem gran part de deixalles de plàstics i cartrons.

Amb el problema afegit que en aquesta zona no hi ha recollida de deixalles dels forasters. I si t'enxampen abocant deixalles et poden multar amb 200$.

Ja em direu la poca gràcia que fa. 

Sembla que sigui una broma, oi?

O sigui que a hores d'ara ens toca guardar les nostres deixalles a bord fins arribar a una altra població que disposi de contenidors per a nosaltres:

-Amb la quantitat de deixalles que ells arriben a fer!

-Oh my god!:

I alguns de vosaltres pensareu: “feta la llei, feta la trampa”?!

Ja veieu: “viure-ho per creure-ho”.

Fins aviat, 

B-J-M