divendres, 5 d’abril del 2013

de Ponce a Salinas


Hola!


La millor estratègia per navegar cap a l'Est i guanyar milles és fer-ho de nit-matinada; just quan el vent de terra guanya força i l'alisi (vent de l'est i predominant en aquesta zona) sembla que se'n vagi a dormir.
A les 4.30 a.m. vam deixar Ponce per anar cap a Salinas.
Deixant marge a les zones d'esculleres i a les petites illes que es dibuixenal llarg de la costa sud de Puerto Rico, vam aconseguir tenir una bona navegació acompanyats del vent que bufava de nord-nordest:


I ... “justa la fusta”, tal com havíem observat en els darrers dies, al despuntar el sol per l'horitzó el vent ja rolava cap a l'Est i vam tenir el temps just per entrar a fondejar a Salinas:

    Salinas ofereix un refugi considerat per a molts navegants un bon “hurricane hole”
    Com a la major part d'amagatalls entre manglars d'aquestes illes l'entrada sol ser estreta i de poc fons. O sigui que vam entrar molt lentament i “amb peus de plom”. L'absència d'unes boies marcant el canal d'entrada ens feia estar ben atents al dibuix de la carta de navegació.
    - Veig un vaixell fondejat a la boca de l'entrada. Potser no ho ha vist clar o potser s'hi ha encallat?
    Ja tenim les siluetes dels màstils fondejats, ens hi apropem i ens fem un lloc entre ells.
    -Llàstima que l'aigua no sigui prou transparent, i això que només hi ha 2,5 metres de fons.
    Però el paratge és molt bonic i pel que ens han explicat sembla ser que més d'un americà s'hi ha instal·lat de forma permanent. Com és el patró del Sea Bond que fa deu anys que viu aquí. Aquest ciutadà de Boston enamorat de Salinas ens recull per la carretera amb la bossa de la compra.
    Sovint, quan arribem a un lloc nou ens fixem en tres detalls: les banderes que onegen per la popa, els noms dels vaixells i el seu aspecte, aleshores comencem a fer les nostres suposicions:
    - Aquest fa anys que no es mou d'aquí!
    - Fixa't amb aquest vam coincidir en el darrer fondeig de Florida!
    - Ostres, aquest esta fet pols!
    I per la nit, com en les cases del poble o de la ciutat, es pot deduir, segons la seva lluminària, els velers que són habitats.
Fins aviat:



B-J-M

1 comentari:

  1. Quina enveja!!! I nosaltres a Kinsale netejant la casa. Nomes hem fet la cuina I la sala en dos dies. Ara tornem a DC I diumenge vindrem dos dies mes a seguir recuperant la casa..

    Que vagi be!

    Assumpta I Manel

    ResponElimina