Hola, com va?
Curiosament mentre naveguem vaig
redactant mentalment el que m'agradaria explicar-vos però quan estic
davant el teclat la major part de les impressions i sentiments s'han
esfumat i tan sols en queda un breu record.
Val a dir que LesBahames
estan tan a prop físicament d'Amèrica i tan lluny socialment
parlant que no deixa indiferent a ningú.
De vegades ens fa venir el record
de Mindelo- Cabo Verde.
Esperem poder descobrir molet més
coses d'aquestes illes en el transcurs de la nostra ruta, una ruta
que volem que sigui molt més tranquil·la i pausada que l'anterior
del mes de maig-juny; on estàvem pressionats tant per l'inici de les
turmentes·tropicals com pels exàmens finals del Boris:
Donc bé, la darrera navegació
que vam fer des de Chub Cay va ser una lliçó de vela. Dic
una lliçó perquè cada navegació és diferent, entre mar i vent es
forma una combinació que et posa a prova.
Els més de 20 nusos de vent amb
les onades de ressaca dels dos dies anteriors i les noves onades que
es formaven ens feien treballar de valent:
Vam deixar descansar el pilot
automàtic, potser perquè tardava massa a redirigir el rumb, potser
perquè estàvem més segurs de pilotar nosaltres mateixos el
vaixell. Tant per una cosa com per l'altra les 6 hores de navegació
van ser excitants.
El capità fou qui més va
treballar, nosaltres li anàvem fent algun relleu.
Avantatges: aprendre a governar
el vaixell, bona velocitat, estalvi de combustible i d'energia
Desavantatges: atenció, concentració i esforç.
El primer que vam veure a la
nostra arribada a Nassau fou com les onades s'alçaven sobre
la costa est.
El segon que ens va impressionar
van ser els super vaixells de turistes:
Ja a resguard del vent i l'onatge
vam buscar un fondeig. Tot i que hi havia força corrent l'àncora es
va agafar bé i vam descansar sense problemes.
Curiosament l'endemà, unes dues
hores després d'haver fet l'entrada de Customs-Imigration vam
rebre la visita d'una llanxa de la police que ens va revisar
passaport i fins i tot ens va fer una breu inspecció dins el
vaixell.
Però tot estava correcte i no va
haver-hi cap problema.
Després d'estar quasi dos mesos
a Amèrica amb el permís del passaport expirat, aquesta fou una
visita que no ens preocupà gens ni mica.
Atrets per la curiositat d'una
petita i propera illa anomenada Rose Island, vam decidir
d'anar-hi a fondejar.
Atractiva pels seus colors de
terra i aigua, per la seva poca fondària, per les conxes de mar i el
seu fons de corall. I per la varietat de peixos, és clar!:
A falta de calamars i sèpia ens
vam preparar una fideuà amb wahoo, que ens està donant per a
molts àpats, a part dels pots de conserva amb brou de peix que hem
preparat:
Ah! aquí us deixem la primera part d'un petit recull d'imatges de l'inici del viatge. Esperem poder publicar les properes més endevant:
Salut i fins aviat,
Boris, Jordi, Marga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada