Aquests darrers dies hem anat del
llac a la ciutat.
De Miami a New York
era la ruta del tren d'Amtrak.
Més de dos mil milles de dia i
nit hem recorregut.
Uns dies a casa del Manel i
l'Assumpta hem viscut.
Llums de colors i espurnes
d'estels decoren la ciutat.
Veure l'arbre de la Casa
Blanca ens ha agradat.
El nostre pescador s'ha calçat
unes botes per patinar.
Sobre la pista de gel que acaben
de polir i aplanar:
Bons aliments i bona companyia
ens han fet costat.
Amb la feina feta, ara ja és
hora de tornar a embarcar.
Del tren al bus, unes quinze
parades i a Prosperity Farms demanem baixar.
Esperem que en Jordi ens vingui a
buscar sota el pont de PGA Boulevard.
Alguns dels vaixells fondejats
al llac han llevat l'àncora i han marxat.
D'altres sembla que no tenen
pressa o bé que ens estiguin esperant.
“Cada loco con su tema”
diu la lletra de la cançó que molts i moltes heu escoltat.
Ell amb els seus esquers, jo amb
la coca de forner amb sucre de vainilla un xic daurat:
Mentre el Jordi es descarrega
unes cartes nàutiques a l'ordinador,
capto l'escalfor del sol que cau
rogent per l'horitzó i penso:
-“demà no serà precisament un
dia de sol”:
Que tingueu una bona setmana.
Fins aviat,
Boris, Jordi, Marga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada