"En martes ni te cases ni te embarques"
Doncs nosaltres,el passat dimarts, llevarem l'àncora, que mai havia estat ben enganxifosa del fang del llac, i ens embarcàrem rumb cap a Bahames.
Les ganes de tornar a ser cap a l'Oceà Atlàntic eren a bord:
Enrere deixàvem la costa Americana.
Tal com dic sovint:
"..dels llocs m'emporto l'amistat de les persones i els colors del paisatge":
En Boris tardà ben poc temps per preparar els seus estris.
La veritat és que no podia rebre un millor regal dels EUA.
En uns minuts de silenci entre
paraules, compartits amb el so del vent i de l'aigua, el carret de la
canya sonà de tal manera que fins i tot m'alarmà.
Llavors vaig entendre que era
motiu suficient per sonar crispadament.
Tan sols us puc mostrar aquesta
foto, les altres les podreu veure en el seu blog.
-Ja m'enteneu, oi?
Com també entendreu que vam
estar una bona estona fins que entràrem els filets de peix a la
nevera:
Docs bé pel que fa a la travessa pel Golf Stream va anar molt bé.
Tot i que teníem el dubte de si
el vent que vindria de nord seria més del que donava la previsió.
La qual cosa ens podia molestar moltíssim si formava onada i mar
contra el corrent.
Però la sort ens acompanyà
altra vegada i tinguèrem una navegació ben acompanyada pel vent i, és clar, per altres vaixells, bucs i mercants que havíem de vigilar
a tothora.
Les aigües transparents de
Bahames donaren la nota de color així que es llevà el sol.
El fons sorrenc també ens
advertia que havíem de posar atenció amb el rumb.
A mitja tarda i amb una temperatura mol tagradable arribàrem a Chub
Cay.
-Què més podíem demanar?:
Ara, en el mateix fondeig estem
tenint 30 nusos de vent del nord,ja, ja. Poca broma.
No és un dia per passejar amb el
dingui ni anar a veure els veïns del costat.
Com ahir, que ens convidaren a
una festa amb música en un catamarà:
Entre Americans, Canadencs i
també una Mexicana vam passar una estona divertida i ben
acompanyada.
Aleshores aprofitàrem per convidar a
la resta dels vaixells a un filet de peix que el nostre pescador ens
capturà.
-Era massa per a nosaltres tres!
-Ja ens hauria agradat poder-vos
convidar !
Ara toca esperar que calmi el vent del nord i així poder navegar cap a Nassau.
Que passeu unes bones vacances de Nadal.
Salut,
Salut,
els del Miccoa.
Osti !!!!! Per un moment he pensat que portaveu al Julio Iglesias a bord !!!! És que el Jordi així tan morenet i amb samarreta blanca ho sembla, jejeje.
ResponEliminaNo deu estar malament passar el Nadal a les Bahames, no....; però sense el fred i la boira de Lleida???? Ai no ho sé, no ho sé... Sigui com sigui, amics, que tingueu unes molt bones festes !!!!
Una abraçada,
Anton i Rosa