Hola!
Sabíeu que mariners portuguesos, espanyols, àrabs i holandesos van
plantar arbres de cítrics al llarg de les rutes comercials per tal
de prevenir l'escorbut.
Doncs en el seu segon viatge l'any 1493, Cristóbal Colón va
portar llavors de taronja i llimona a per tot el
Carib.
I cap a l'any 1513 aquests dos cítrics foren introduïts a Florida
per l'explorador espanyol Juan Ponce de León.
La taronja és una de les fruites més consumides al món; es cultiva
especialment en regions de clima temperat i humit. Es diu que la seva
ingesta diària ajuda a prevenir l'arteriosclerosi.
Feia molts dies que no menjàvem taronges de sang.
En un dels mercats de fruites i verdures de St Agustine (que
ens costà més d'una hora de caminar per arribar-hi) uns joves
venedors ens les van deixar provar i ens n'emportàrem unes quantes
peces (tres taronges = 1 dòlar); tantes com hi cabien a les motxilles!!
I per una d'aquelles casualitats, quan tornarem cap al vaixell ens
trobàrem una bossa amb més taronges que ens havien regalat la
Melissa i el Lateef del Tickety Boo. Així, entre unes i
altres n'omplírem una bona caixa.
Quan les reserves del rebost s'acaben ... anem amb el “dingui” a
buscar un altre mercat pels entorns:
Mercat i connexió d'internet per veure el temps, publicar entrades
al blog, connectar amb el centre d'estudis virtual del Boris,
xatejar, parlar per skype amb la família, llegir les notícies, ...
I..
amb el silenci que s'escapa lentament la claror del dia.
Deixant entrar, sense fer soroll, la foscor de la nit.
Es transformen i es difuminen les combinacions de colors....
us deixo amb aquestes paraules de Pablo Nebruda:
“Por una vez sobre la tierra
no hablemos en ningún idioma,
por un segundo detengámonos,
no movamos tanto los brazos.
Sería un minuto fragante,
sin prisa, sin locomotoras,
todos estaríamos juntos
en una inquietud instantánea.”
no hablemos en ningún idioma,
por un segundo detengámonos,
no movamos tanto los brazos.
Sería un minuto fragante,
sin prisa, sin locomotoras,
todos estaríamos juntos
en una inquietud instantánea.”
Continuarà ...
fins aviat,
els del Miccoa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada