St. Martin

Bonjour!

Nous sommes à Marigot Bay- St Martin.

Hi fondejàrem ben passada la mitja nit, sota la claror de la lluna plena, acompanyats d'una alisi suau d'uns 10 nusos, amb onades de dos metres llargues i poc trencadores. Amb major, gènova i amb el motor a quasi 2000 r/m navegàrem més de 17 hores amb el moviment habitual de qui cenyeix i vol guanyar Est a un alisi molt ben acomodat a la zona.

Aquesta es una gran badia que ens porta els bons records de l'any passat, records d'haver compartit uns dies amb els amics que ens van venir a visitar; l'Assumpta i el Manel. Així com també la companyia de dos vaixells espanyols; l'Alea i el Cibeles. Amb tots ells compartirem estones divertides, estones que et fan sentir molt més que ben acompanyat.

Doncs bé, si primer posarem rumb cap a Antigua on volíem anar a veure un amic de Castelldefels del vaixell Yemanja, sobre la marxa decidírem tot jugant amb el vent de cenyida (30-35 graus de babord) posar rumb cap a St. Martin. En aquesta illa pensàvem que era el lloc més adient i possiblement el que ens oferia més possibilitats de trobar un recanvi del molinet de l'àncora.

Des del 9 de març que acaricio els metres i metres de cadena tant per deixar-la caure com per a recollir-la, sempre vetllant per la seguretat de no atrapar-m'hi els dits. Fa dies i dies que anem trampejant els llocs per ancorar segons la fondària, buscant poc fons i aigües clares que ens permetin veure si el fons és sorrenc o de caps de corall, tot això per assegurar-nos un bon agarre de l'àncora i al mateix temps no haver de tenir problemes a l'hora de la recollida.

Val a dir que en Jordi ja ha fet els seus intents per poder reparar el motor avariat; des de desmuntar-lo i netejar-lo peça per peça, la qual cosa ens va gratificat amb un funcionament de tan sols 4 minuts aproximadament, doncs quan ja estàvem a punt de cantar “victòria”... va deixar de funcionar.

També ha mirat aquí i allà per poder trobar un recanvi del motor o bé de tot el molinet, però sembla que l'empresa italiana que subministra els recanvis te problemes i fa mesos que no envia res.

Casualment hem trobat un recanvi de segona mà i, davant les possibilitats que teníem, ens l'hem jugat. Ara caldrà veure si hi ha sort.

En aquesta mateixa illa hi vam reparar la nevera que va deixar de funcionar. Casualitat!

Molt més fàcil va ser, ara fa uns dies, reparar el motor auxiliar del “dingui” que en poques hores tornava a funcionar.

És normal que tot el que s'usa es desgasti. No hi ha res que duri per sempre.

Ja veieu que en un vaixell es necessita tenir a bord recanvis, eines, un bon “manetes” i un xic de sort.

En aquesta darrera travessa la sort no va acompanyar massa pel que fa a la pesca; a veure si en Boris us n'explica els detalls quan recollia el fil per pujar la peça a bord.

Després de tot el seu esforç i intuint que teniia una tonyina tant pels seus moviments com per la seva força.... a pocs metres del vaixell es va desenganxar de l'ham.

Això no només li va passar una vegada, sinó dues.

-No era el dia de menjar peix fresc, sinó d'obrir una llauna de tonyina!

Que passeu un bon cap de setmana.

Fins aviat,

B-J-M